Festes de Bétera

Tots els ciutadans de Bétera que conec m’ asseguraven que l’Ofrena de les Alfàbegues era la millor festa del món i jo pensava que cada un veu les festes del seu poble sempre com les millors. Però m’equivocava, l’endemà d’haver participat en ella, jo també puc dir que la cercavila d’aquestes plantes monumentals és una de les expressions festives i culturals més alegres, divertides i curioses que he vist mai.
Una de les coses que més em va agradar del dia d’ahir és que les tradicions es mantenen de manera ferma, intentant sempre recuperar i exaltar tots els elements culturals propis de la localitat. I com mana la tradició a les 8.00 en punt del matí els majorals es reunien a la porta de l’Ajuntament per començar la cercavila que recolliria a les Obreres de 2012 a la porta de les seues cases.
Mentre a la porta de l’Hort de les Alfàbegues ja es concentrava la gent, vestida amb les seves camises de flors i barrets de palla, per contemplar de prop la sortida d’aquestes grans plantes que aquest any han tornat a ser de rècord en arribar als gairebé tres metres d’alçada.
Per sort, una estoneta abans que arribaren les Obreres i Majorals, vaig  poder entrar al pati i gaudir de la majestuositat i olor de les alfàbegues, una planta espectacular a la qual la història li atribueix poders cuarativos.

Passades les 11 del matí arribaven els Majorals, abillats amb les tradicionals: bruses, mantons, barrets i fardells; una estampa única que precedia a les veritables protagonistes de la festa, les Obreres fadrines, que van arribar contentes i somrients, vestides amb els rics vestits de valenciana del Segle XVIII.
 
La sortida de l’hort va ser espectacular, els beterenses aplaudien i fotografiaven a les plantes monumentals, adornades per a l’ocasió. Música, confeti, crits, rialles i molta, molta calor.

Però les altes temperatures no van impedir que els ciutadans eixiren al carrer a gaudir d’aquesta ofrena que va tardar més de quatre hores per recórrer menys d’un quilòmetre d’estrets carrers de la localitat.

Els Majorals van tirar al públic milers de quilos de confeti i les Obreres, protegides per les Obreres casades, van recórrer els carrers acompanyats per varons que els van tapar el sol amb bonics parasols brodats durant tot el recorregut.

Alba i Patricia van gaudir de la ofrena però també van patir la sufocant calor durant hores. Tot i això, mai van perdre el somriure i van donar tantes “voltetes” com el públic els va demanar per poder contemplar bé el vestit que lluïen.

Aquest és un altre dels aspectes de la festa que més em va agradar: les Obreres, els Majorals i els portadors de les alfàbregues van estar durant tot el recorregut al servei del públic. Si els beterenses volen fotos, ells baixen les grans plantes perquè puguin fer amb tranquil · litat; si volen saludar les Obreres, elles s’aturen per dedicar un somriure. No hi ha pressa.
Un altre aspecte meravellós de la festa és la participació dels xiquets, per a ells s’han cultivat xicotetes alfàbregues que passegen durant tota l’ofrena amb un somriure, orgullosos del paper destacat que els han donat. Una estupenda manera d’assegurar-se el planter i la continuïtat d’aquesta festa.

Gairebé a les dues de la tarda, les alfàbegues arribaven portades pels familiars i amics de les Obreres a l’Església de l’Assumpció. A les portes del temple va tenir lloc un dels actes més especials i tradicionals d’aquesta festa: les Obreres casades van col · locar amb l’afecte d’una mare a les Obreres solteres la mantellina blanca símbol de puresa. Un moment emocionant que de sugur  M ª José i Alba, M ª Ángeles i Patricia no oblidaran mai.
 

Imprimir article

Comente esta notícia en el nostre fòrum polsant ací.

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

He llegit i accepte la política de privacitat i lavís legal

Post comment