La Cremà i l'Ofrena al Xiquet de Bétera posen fi als actes fallers a Bétera

Encara cansats i somnolents ahir els fallers i les falleres de les cinc comissions de Bétera es resistien a penjar els vestits, per això a primera hora de la vesprada una gran nombre d’ells, gairebé 400, es van tornar a empolainar per assistir a l’últim passacarrer d’estes falles que els portaria fins l’estàtua del “Xiquet de Bétera”.

Com és tradició, les falleres majors i els presidents, van oferir una corona de llorer als peus del bust d’aquest important intèrpret del “Cant Valencià” de Bétera considerat membre de la tercera generació d’Intèrprets d’aquesta modalitat de cant que va destacar durant el primer terç de segle XX.

Amb la col · laboració del l’Escola de Cant d’Estil de Bétera el món faller li va cantar a aquest “cataor” que tantes vegades va deleitar als veïns de Bétera amb les seves cançons populars.

Després entre balls al ritme de la música de les xarangues, els fallers i falleres van tornar a la Glorieta, punt de trobada on han començat cada un dels actes fallers. I allà tots junts es celebrava “la disparà de les traques” que posava punt i final als actes organizats per la Junta Local Fallera.

Les Falleres Majors i els Presidents de la Falla El Junqueral, es mostraven cansats però molt contents pels dies viscuts i asseguraven “que les falles no acaben el dia 19 perquè la pròxima setmana tornen a haver sopars i reunions per preparar les següents”. Entre els moments més inoblidables d’aquestes falles la petita Maria Àngeles recordava el moment de la Exaltació, mentre que Loli Saez ens explicava el satisfactori que va ser aixecar el seu monument faller “al Tombe”.

Aquestes han estat unes falles gairebé perfectes si no fos per les destrosses que han patit alguns monuments fallers infantils que ahir es despertaven amb alguns ninots trencats i altres desapareguts. La comissió de la Falla Gran Via del Sud decidia cremar el Ninot Infantil Indultat ja que segons el President Infantil, Gabriel Morcillo, “estava fet pols i no valia la pena guardar-lo”.