El Carrer Sant Ferran de Bétera és una d’aquestes zones de la localitat on es concentren un gran nombre d’obreres, solteres i casades, per metre quadrat. En un d’eixos carrers en què dóna gust ser Obrera ja que els veïns sempre s’han bolcat històricament amb les protagonistes de la festa.
Nosaltres ens hem anat fins allà i, encara que són moltes més, hui hem trobat a tres d’elles: Rosari, Juana i Consuelo. I com no podia ser d’altra manera les hem trobat participant i treballant juntament amb els veïns que enguany s’han tornat a unir per celebrar el obreraje de Cristina Ballesteros.
Rosario Ferrer
Rosario Ferrer va ser Obrera a 1954. Ella recorda aquest esdeveniment com uns dies molt alegres i divertits. “Decorábamos carrer amb alfàbegues que criàvem en un corral del carrer. El veïnat sempre s’ha portat molt bé amb les Obreres i ara tots ens hem unit per Cristina”.
“En aquesta època adornábamos carrer amb gallardets fets a casa, no els compràvem, els fèiem a tires i els enganxem amb pasta de pa, uns passaven i altres pegaven”. Rosario afirma que “tot ho recorde com si fos ara, això mai s’oblida: els majorals, la música, la festa … Recorde com un moment únic com vaig arribar a l’església i la meua obrera casada em va posar la mantellina “.
Juana Campos va ser Obrera casada el 1998 del carrer Sant Ferran, només de recordar-ho s’emociona “és una d’aquelles coses a la vida que no s’oblida mai”. Joana ens explica que Sant Ferran i Sant Lluís són dos carrers amb molta tradició “jo sempre volia ser però em deien que era massa jove, fins que un any que no m’ho esperava em va tocar la bolleta”.
Juana Campos
Consuelo Domenech ve d’una família on totes les dones han sigut obreres, “la meua iaia, ma mare va ser en 1966, la meua filla el 1990 i jo he sigut dos vegades, ara estem esperant que el meu néta perquè continue amb la tradició” i afegeix “no sé si és més emocionant ser o que siga la teua filla siga Obrera, tot és emocionant”.
Consuelo Domenech