Festes de Bétera

cpeta betera 8La Coetà del Gos és un d’aquells actes que ningú es vol perdre a Bétera i és que la pólvora i els Majorals són els únics protagonistes d’este acte emocionant per als amants dels coets.

La d’ahir a la nit no va decebre a ningú. Com cada anys els voltants del tancat muntat a la Plaça Luis Reig es plenava de gent mentre els majorals es preparaven en el seu barracó amb els monos, botes, cascs i guants necessaris per a l’ocasió.

Quan van estar llests acompanyats per la xaranga i en un to festiu van arribar al recinte on unes hores abans ja ho havien preperado tot. Després de posar-se els cascos, encendre les seues metxes i apargar-se els llums va arribar la batalla que ells i el públic més arriscat lliuren contra els coetons i els femelles.

cpeta betera 12

Durant prop d’una hora seguida els Majorals de 2014 van tirar 150 dotzenes de coets cadascú o el que és el mateix 35.000 coets, segons confirmava l’alcalde de la Localitat, Germán Cotanda, qui afirmava minuts abans que este “acte és únic ja que el públic pot disfrutar del foc a una distància prudencial mentre que els majorals ho viuen de manera intensa i a la burrà“.

El president dels Majorals, David Hurtado, declarava a Betera.com que “la Cordà del dia 15 és la cordà típica de Bétera, porta 200 anys i és el que la gent vol veure i llueix més, però els majorals ací ho disfrutem més perquè som totalment protagonistas”.

Quasi quaranta minuts després i cremada tota la pólvora de què disposaven acabava un esdeveniment únic que majorals i espectadors viuen amb la màxima adrenalina. I és que encara que les zones de seguretat estan marcades, els borratxos s’escapen entre els barrots per acabar a les teulades i carrerons dels edificis del casc antic de la ciutat. Els visitants que mai han viscut la Coetà del Gos · lucinen. Tenen por, corren i criden però cap se’n va fins que no explota l’últim coet.

cpeta betera 29En acabar la gent aplaudia i els Majorals orgullosos s’abraçaven com si hagueren guanyat la batalla a la pólvora. Els protagonistes, ja sense casc i remullats de suor, abandonaven el recinte igual que arribaven, acompanyats de música i de les Obreres que van acudir a felicitar-los per la gesta aconseguida.

Per als Majorals i les Obreres la Coetà del Gos va acabar en el Barrancón on durant una bona estona van estar celebrant entre aplaudiments, abraçades i balls l’experiència única viscuda.

Imprimir article

Comente esta notícia en el nostre fòrum polsant ací.

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

He llegit i accepte la política de privacitat i lavís legal

Post comment