Després de disfrutar de la rodà, sens dubte el matí més especial, i de viure tot tipus de sentiments que són l’essència del nostre esperit com a poble, i és que la rodà no és només alfabegues i confeti, obreres i majorals, és molt més, és retrobament, abraços amb gent que fa temps que no veus, salutacions, canços, balls, germanor… i tantes i tantes coses. I passat també el dinar familiar, arriba el moment de prepar-se per a la nit més gran de Bétera, la nit de la cordà i la coetà.
El ritual
Es tracta d’una nit amb molt de ritual, que comença molt abans del que podem pensar, així és un verdader plaer passejar pel poble conforme avança la vesprada, de camí a la plaça del Sol per veure el coet de luxe, i veure com s’ultimen preparatius, ja siguen revestiments de cartó,o fusta per a protegir les fatxades, com s’ha fet sempre, o com s’ acaben de colocar les famoses teles metàl·liques per a aquells que disfrutaran dels coets amb la porta oberta.
És habitual vore també en eixe passeig el traginar de gent carregats ja, amb els caixons, gent que acudix al lloc de quedada, normalment el mateix lloc, on soparen amb taules al carrer. Passejar el poble i vore al veinat a la fresca compartint menjar i més que menjar, compartint vivencies i il·lusions. Conforme passen les hores, perquè no dir-ho, vas notant una estranya sensació al cos, eixa mescla de ganes i nervis de que aplegue el moment més esperat la cordà i la coetà.
L’Ave Maria i la cantà a l’Ajuntament de BéteraUna tradició, després del sopar, és acudir a la porta de l’ església, per escoltar la cantà de l’Ave Maria, sonen les dotze al rellotge del campanari, i amb gran puntualitat comencen els sons del tabal i la dolçaina, vore les cares dels presents, és una de les coses que paguen la pena, mires a dreta i esquerra, ahí estan els veïns amb la mirada fixa, amb tota l’atenció ficada amb que el que diu el cantador i amb alguna llàgrima als ulls.
Posteriorment es torn de pujar a l’ajuntament, la corporació a la porta, el poble enfront, toca el torn de la cantà, especial emoció m’ha provocat enguany, escoltar la dedicada a Raquel Puig, per la importancia del seu carrec un dia com hui, i a l’Alcalde de Xeraco, poble agermanat per la passió amb els coets, i com no quan Xavier va demanar “coets per tots els carrers”.
La Cordà
S’acosta la una de la matinada, primer avís, segon i tercer, s’encen el cartell de llums i comença la traca que recorre el carrer calvari,i que conforme va aplegant al carrer Carruana fa que els nervis vagen en augment fins que… comença la cordà: el primer coetó, la primera femelleta, vore com moltes mans intenten empomar el coet, per després d’aguantar les primeres eixides, llançar-lo rodaet al cel, vore com avança la cordà per la pujadeta de ca Montes, eixa foto és la més buscada, ahí es veu clarament, i mira que hi ha fum, el moment abans descrit, aplega al forn d’Aloy, tot el mon preparat per “la ràpida” com ja ve sent costum, enguany també tindrà doble corda, i aplega la ràpida, sols es veu foc, el públic esclata en aplaudiments, mentres les valentes i valents que han estat baix de la cordà es fonen en grans abraçades…
La coetà
Acabada la cordà, es moment d’un dels rituals més dificils de descriure, hi ha que viure’l, no és altre que equipar-se, allí estem, algú no pot negar que els seus nervis, són algo més que nervis.
Roba vaquera, mono amunt, i col·laboració per ficar el precinte. S’apura el refresc, es sent el tro que dona el començament, abans d’eixir sempre recordem que bé ho vam passar, en altra coetà, per nosaltres molt especial.
Casc ficat, és l’hora, primera femelleta, els nervis s’han passat, toca fer un recorregut pel poble, pels carrers que mai pots deixar de passar i que són verdader referent d’una nit com esta,bestos carrers han anat de sempre lligats a la pólvora i la coetà, Gascon Sirera, Calvari (cantó Carruana), el propi Carruana. Fins que apleguem a la Casa Cultura, toca parar, refrescar un poc, agafar aire i xarrar, “xé enguany pareix que hi ha més gent” -diu un- altre es queixa dels xiuladors, encara que tots el rebatim, això sí, tots coincidim en que no ens agrada estar en una gàbia gegant.
Revisem roba, casc de nou al cap, toca continuar, fem camí del revés fins aplegar al carrer Alfàbegues, moment espectacular, lloc on conviuen dos elements molt especials de la nostra passió: el coet i el confeti. Apleguem al Trinquet, des d’allí, ens despedim cadascú cap a sa casa, per tirar l’últim muntó, fins l’any que ve.
Et despulles, amb un somriure que et fa recordar els moments de la nit, i no sols d’enguany, i acabes la nit pensant si tornarem alguna volta a tindre coets per tots els carrers.
¡Consigue gratis una tablet!. Accede aquí al cupón de tu Tablet.
