NotíciesOpinió

marques-betera2OPINIÓ
Vicent El Marqués, estàtua i veí de Bétera

Hem acabat Agost, deixem arrere eixa última setmana del mes, on pareix que el nostre poble visca en un letargia, on tot va molt lentament, signe inequívoc de que toca descansar, almenys qui pot, dels dies de festa.

I comencem setembre, un mes que ens porta un nou curs escolar, un nou curs polític i per als afortunats un nou any laboral, i com tots els inicis carregats d’esperances, propòsits i expectatives.

Estos dies de volta a la rutina i normalitat, bendita normalitat, he tingut temps de llegir algunes de les controvèrsies que s’han generat recentment, controvèrsies, que realment només preocupen als que les creen, i que l’únic objectiu que busquen és desprestigiar amb nimietats, a falta d’arguments sòlids, a personatges públics. Això sí, qualsevol opinió, i açò  ho és, és molt respectable i legítima, sempre que no es fonamente en informacions tendencioses i alevoses.

Feta esta farragosa introducció, vaig al gra, sabedor –i conscient mentres escric- que em vaig a ficar en un terreny fangós com mínim.

Per a entrar a poc a poc en matèria, i per ficar-vos un poc en antecedents del que vaig a parlar, vull recordar la figura de qui va ser retor durant molts anys de Bétera, d. Vicente Costa, persona de grat record, per la seua forma d’entendre el seu ofici, que sabia realitzar-lo sabedor de quina era la seua funció, tots els que el coneixíem de prop, sabíem la seua opinió sobre moltes coses, però mai es va valdre de la seua posición, per a fer-les públiques i forçar posicionaments, i mira que ell podia fer-ho.

I no ho va fer mai, ni en aquells episodis tan lamentables i vergonyosos que vam viure a Bétera a finals dels huitanta, que van ser portada de telediaris, i que li van fer forjar-se l’enemistat de molts d’aquells feligresos de “comunió diària” que van voler obligar-lo, perquè prenguera partit en una situació incomprensible, que va dividir al poble, contra la seua voluntat, cosa a la que ell es va negar. I també vull recordar a d. José que també ha sabut exercir  sense entrar en altres menesters que els propis de la seua posición i amb gran respecte sempre per la voluntat del poble al que tant bé coneix.

Que lluny eixes formes, d’aquelles que va imposar d. Luis, i que tant lluny feien vore l’esglèsia a molts veins, es cert que aquells eren altres temps, on política, justicia i religió anaven de la mà, per la Gracia de Déu, deien ells.

Be, ja haureu albirat de l’assumpte de que parlaré, exacte, de les relacions Ajuntament – Esglèsia, dos institucions que en els últims mesos han experimentat grans canvis en el nostre municipi, canvis personalitzats per l’Alcaldessa Cristina Alemany i tot el seu equip de govern i per d. Vicent Font, el nou capellà de l’esglèsia parroquial, personalitats d’àmbit distint, però amb moltes semblances: els dos són gent de poble, que parla com el poble, compromesa socialment amb les necessitats de les persones, pels dos –així ho han deixat clar en la seua trayectoria- les persones són el primer, i amb intencions clares de fer tot el que es puga, des dels seus lloc de responsabilitat, per a afavorir el benestar dels seus conveins. Sense cap tipus d’inconvenient, en el seu quefer diari, de tractar-los a tots per igual, sense importar creença, condició o situació. Això sí, ambdós molt conscients de quina és la seua posició i quins són els límits per a exercir les seues funcions.

Estos dies, alguns s’han encabotat, respecte totes les opinions, en parlar i qüestionar una decisió lògica i normal, adoptada pel nou govern: “el no acudir com a representants de l’Ajuntament a processons, actes religiosos…” clar, està decissió, prompte quedà exposada a l’opinió pública per la proximitat de les festes, “si són festes religioses”, deien.

ball de torrent 14Clar i evident que són religioses, son les Festes de la Mare de Déu d’Agost, fins a mitat de la década dels trenta del segle passat, les Festes de Sant Roc. Però no caiguem en eixa teranyina de sense sentit, són religioses com moltes o quasi totes les festes que es disfruten de cap a cap de la nostra geografia.

Però clar, ni els cosieters van a la roda resant el rosari, ni per la fira els xiquets van amb escapularis, o en els espectacles tenim cants gregorians, l’evolució de la festa, i gràcies a Déu, dels temps, ha fet que les festes salvaguarden el seu contingut religiós, però que puguen ser disfrutades per tots independentment del seu credo i/o religió, que Bétera ha crescut molt i ja no tot es regeix per una mateixa forma de pensar.

Tots tenim al cap  imatges en blanc i negre, (ara semblen així) i més recents de processons, amb polítics locals i foranis (alguns d’estos últims ara imputats per casos de corrupció) guàrdia civils i militars, però la presència d’estes personalitats era l’important?. si ells no son ni la verge, ni el sant, ni el retor, ni l’escolà, ni el sacristà… ja vos dic jo que no.

Si la seua presencia, no era l’important de les processons, hi ha que dir que l’absència de les mateixa tampoc ha anat més enllà de l’efímer comentari dels presents, moltes voltes acompanyat de l’adjectiu de “coherencia”.

Al voltant d’on jo estava, per vore les dos processons de festes, la gran preocupació no era una altra que: Sant Roc no havia eixit, “falta de vocació i devoció ja fa temps que no hi han clavaris”  deia la tia paquita, asentia amb resignación la seua companya, allí prop del forn de Canonge (recordem tots preocupats per la festa religiosa, però gran manca de clavaris). O el dia de l’huitava estàvem tots pendents de qui eren les noves obreres: “mira Andrea la filla del Baixet i Pili la Bovina, i està xica tan templa es la germana de Maria” ningú reparà en si anava tal o qual.

presentacion corporacionCrec que l’actual Alcaldessa ha donat normalitat democràtica a uns esdeveniments, i es que el govern municipal és el govern de tots independentment de les creences que professe cada veí.

I no ha fet una altra cosa que amb valentia, ja que altres no ho feren per covardia, aplicar la norma constitucional, ens agrade més o menys estem en un estat aconfessional i per tant els nostres representants polítics han de ser conseqüents amb això. O utilitzem la Constitució per al que volem i per a altres no ens val?.

Açò ha sigut utilitzat per algun veí per a inclús qüestionar aspectes de l’àmbit privat de Cristina Alemany, “que com podia treballar en un col·legi d’àmbit eclesiàstic?”. Vaja, no posaré exemples -per tots coneguts i amb la mateixa situació– tant del present com del passat , i que mai han sigut qüestionats. Clar eixe qüestionament no tindria cap trellat que anara més enllà del fer mal gratuitamente.

Don Vicent Font, nou retor, lluny de fer d’eixa decisió tan lògica motiu de disputa, ha optat per donar normalitat a la situació, així el vam poder veure el dia 12 acompanyant a Majorals i Obreres, estar en l’albereda, riure-se’n amb les bromes de Pep Gimeno o acudir el dia 15 abans de la Cordá a la porta de l’Ajuntament per a presenciar la cantà. Un capellà que entén quin és la seua comesa, un retor de poble que vol estar amb el poble, que compren el poble i que es sent a gust siguent un més.

Alcaldessa i retor, persones que simbolitzen els nous temps en Bétera, gent compromesa, coherent, integradora.

Sabrem ara els ciutadans estar a l’alturá

Jo crec que SÍ.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia

0 Comments

  1. Fe de Errades.:
    Els fets que situe a finals de la década dels huitanta, van ser a 1990, coses de quan un es va fent major i ja barreja dades.
    I sí, van obrir en més d´una ocasió els telediaris de la desapareguda RTVV.

  2. Como siempre el sr marques dando un ejemplo de coherencia, respeto y sensibilidad, como siempre, la gente sin otro argumento que el del enfrentamiento como manera de hacer las cosas, buscando polemica donde no la hay, como siempre que se trata un tema como el de las relaciones institucionales con la iglesia, los de siempre, esos que solo acuden al culto si hay fotografos, esos que en su actuacion politica y, algunos en la personal, se distancian años luz de los preceptos que la iglesia defiende, esos, y la palabra la usa la bibilia, “fariseos hipocritas” siguen utilizando las creencias, bienintencionadas y firmes de muchos, para intentar arrimar el ascua a su sardina y desprestigiar al gobierno municipal que DEMOCRATICAMENTE ha elegido el pueblo de Betera.
    Uno, que ya tiene sus años, siente una pena inmensa por la utilizacion de estas practicas tan burdas y pasadas de moda, señores la Constitucion nos define como un estado ACONFESIONAL, es decir sin religion oficial, y la Sra Alcaldesa se limita a respetarla, rasgarse las vestiduras es, como poco, signo de una cortedad democratica muy muy preocupante.
    Cuando, haciendo gala de una educacion exquisita, acudio a la Base de la Otan, respondiendo a una invitacion cortes que se le dirigio desde alli, la pusieron a caldo, si sonrie, a caldo, si esta seria, a caldo, si se bebe una cerveza, si…., que pronto hemos olvidado las practicas del anterior alcalde, su uso de la institucion como capa y sayo de la arbitrariedad, la falsedad instaurada como forma de gobierno, el servilismo como factor determinate de progreso, señores, por favor dejemos estos inutiles juegos que a todos perjudican, dividen y agotan y empujemos entre todos a este pueblo y a su gobierno hacia la superacion del solar arrasado que han dejado ocho años de gobierno faraonico, si somos capaces de hacerlo los resultados van a ser muy muy gratificantes, si nos enzarzamos en vanas discusiones, el faraon y sus secuaces, momificados ahora por la sabiduria popular, resucitaran y volveran y entonces si que tendremos motivos para preocuparnos

  3. La normalitat, Vicent, no pense que siga cap noticia, lo que rialment pot ser una noticia, es que este poble ,que voste i jo tant estiment, de vegades no ha estat a la altura perque veins, alguns d’ells, que no tots, amb cognons nobles com els de voste, s’han resistit i es resisteixent ha aceptar la normalitat democratica.
    Ah , señor Marques un dubte que tinc, desde el seu pedestal voste alcança a vore el forn de Canongé , aixo si que seria una noticia.

  4. Gràcies als dos pels comentaris. Té raó Ernesto, la normalitat no deuria ser cap noticia, però el retornar a la normalitat mereixia una resenya. Totalment d´acord amb tot el que han exposat al seus comentaris
    Per cert, si jo li contara tot el que es pot vore des d´aquest lloc privilegiat.
    Salutacions.

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

He llegit i accepte la política de privacitat i lavís legal

Post comment