“Que Lluny” per Vicent El Marqués

OPINIÓ
Vicent El Marqués, estàtua i veí de Bétera

Som esclaus de les nostres paraules, mai millor dit. Dies arrere vaig fer una piulada en la que deia que: “les eleccions del 20D em queden molt lluny…” i eixes paraules van tindre una ràpida  resposta en forma de missatge privat, “que gosadia dir això” em deia… Com sempre vaig intentar explicar el meu posicionament a la interlocutora, però seguia increpant-me per les paraules escrites. La conversación, ha durat uns dies, ja saben vostés, un envia un missatge, li contesten a les hores, replica, contrarèplica i altres… i durant la mateixa he pogut reflexionar i segurament tinga raó, el dir que les eleccions generals em queden llunyanes, pot entendre’s com un acte de gosadia.

La meua interlocutora, obviaré nom, em deia: “Sr. Marqués les eleccions que li quedaran lluny seran les Europees?”

La meua resposta davant d’això va ser fàcil: No, que va. Les eleccions al parlament europeu, són les que menys mobilització aconseguixen de l’electorat,cert és. Les més llunyanes per a molts, i això que la cessió de sobirania estatal a la UE (si cessió i sobirania en una frase) ens hauria de fer veure estes eleccions d’una altra forma molt diferent, més pròxima, però clar la falta d’interés dels “grans” exposada en la falta de “pedagogia” , passant per  la falta d’interés a l’hora de triar els candidats, que solen ser persones cridadess a un retir daurat, ja siga com a premi o com a castic, fa que els ciutadans ens contagiem d’eixe desinterés i ací estan les dades de participació.

Aleshores la meua interlocutora va contestar: “No em convenç, a veure si a vosté només li interessen les locals i autonòmiques”. Clar, la meua intenció, mai ha sigut convéncer a ningú de res, cosa que li vaig dir i recriminar, aprofitant la confianza creada per les hores de xarrada que en este temps hem anat acumulant.

Però també li vaig contestar: En les locals, triem als regidors que representaran al nostre ajuntament, i per norma general, els candidats a més de nom i cognoms, també tenen malnom (encara que açò últim i conforme els municipis es van fent més grans es perd) es trien els encarregats de la gestió més directa, que decidiran sobre qüestions quotidianes del nostre dia a dia, i això motiva més a l’electorat, ací té vosté les dades de participació.

I respecte les autonòmiques, en un escaló superior, territorialment parlant, més del mateix, interés en l’última convocatòria electoral elevat per les ganes de posar fi a 20 anys de mal govern  que havíem patits els valencians en molts aspectes.

De nou, missatge :”ja, ja. Però Per què sent llunyanes les generals? Contínua sense convéncer-me”

No vaig contestar, i ha sigut de les poques vegades que he deixat de contestar a un missatge directe, no ho vaig fer perquè jo no volia convèncer a ningú al fer tal afirmació.

Però, per què sent tan llunyanes les eleccions del 20D?

Senzill, per l’acció d’un govern, que des d’un principi va dur a terme una “desconnexió” total amb el ciutadà, un President que ens acostumà a les compareixences sense preguntes o a través d’un plasma, o simplemente a no donar cap explicación. Per  una legislatura marcada per una de les crisis econòmiques més greus patides, una crisi que tènia tints d’estafa, i un govern que demanava a tots un esforç, però eixe esforç va suposar una sagnia de llocs de treball, un retrocés en drets laborals que tant havien costat aconseguir, retallades en polítiques socials, educatives, sanitat, retallades inclús en Drets Fonamentals, sí eixos drets reconeguts en la Constitució que tant els agrada esgrimir.

Hem vist com milions de persones es quedaven sense cap tipus d’ingrés en les seues cases, mentres la mesura era rescatar entitats bancàries, que gastaven els diners en sous i jubilacions indignants per als seus directius, les mateixes entitats que deixaven sense casa a molts ciutadans.

El mateix govern que amb les seues polítiques ha fet que molts joves hagen hagut de patir la Diàspora, han hagut de buscar un present lluny de casa –amb el desig que prompte tinguen un futur en el seu país- ja que ací veien com es reduïen o inclús desestimen beques d’estudi, investigació…

Un govern que ha rescatat als de sempre i ha oblidat –com sempre- als que realment havien de rescatar, a les persones.

Amb total ninguneig i menyspreu als valencians, negant la financió justa que ens pertoca, fent-nos pagar per a poder circular lliurement per dins del nostre territori, o més preocupat per tindre una connexió ràpida amb Madrid, desatenent altres actuacions (poden veure vostés el temps que costa anar de Vinaròs a Orihuela en transport públic)

Eixe govern, ha sigut mantingut per un partit polític, amb massa comptes pendents, per tots conegudes, i que evitaré enumerar, i per eixos fets mai han eixit responsables, al contrari, han allargat fins al termini màxim la legislatura. Algo impensable en la Europa que tant nomomen.

Clar, amb tot açò com no vaig a veuré les eleccions del 20D com algo llunyà?

Però conforme vaig escrivint, vaig reflexionant, i la meua perspectiva canvia, vaig a veure-les com algo pròxim, de totes i cadascú de nosaltres depén que el camí de la transformació política faça seguida, i per a això hauré de fixar-me bé en qui vull que em represente , tinc clar el que busque en els meus representants: polítics pròxims, amb trajectòria  en la gestió, que el seu principal referent siguen les persones i les polítiques necessàries perquè gaudim d’un estat de benestar, i clar està, vull triar representants que siguen veu del meu país, que acaben amb el ninguneig que patim els valencians. Vull triar representants  que no tinguen dubtes que és el moment de ser valents i continuar transformant.

Si hi ha una candidatura, els membres de la qual, reunisquen eixes perspectivas, sens dubte tindrà el meu vot. No vull convèncer ningú, però també tinc la ferma convicció de que esta volta no em deixaré convencer fàcilmente.