OPINIÓ
Cristina Alemany, Alcaldessa de Bétera
Segons l’OMS, la violència contra les dones ha adquirit proporcions de pandèmia: dels 2.630 milions de dones majors de 15 anys que hi ha al món, el 35% (920 milions) han patit violència física de la seua parella o qualsevol tipus d’agressió.
Malauradament, crec que hui no podem celebrar res positiu, ja que este any les dades d’assassinats són alarmantment altes: encara no ha acabat l’any i estem fregant els 60 assassinats. En 12 anys les dades són esfereïdores 789 dones mortes.
Estes dades ens han de fer reflexionar a la societat en general: cal revisar les estratègies contra la violència masclista perquè es veu ben clar que no estan funcionant. Cal augmentar els recursos materials i jurídics per erradicar la violència contra les dones. Però sobretot incidir en un sector poblacional en què el repunt de la violència és preocupant: les adolescents.
L’educació, l’educació en igualtat, és l’element clau per tal de revertir esta situació dramàtica. Recuperar l’assignatura d’Educació per a la ciutadania, perquè amb la supressió d’una asignatura transversal, que incidix en molts aspectos de la societat, està suposant un retrocés dels esforços per eliminar els esteorotips de gènere.
La crisi econòmica, i en conseqüència les mesures d’austeritat aplicades, han relegat les dones a rols tradicionals de subordinació i han empitjorat la nostra situació, i no ho dic jo, ho diu l’ONU.
Un altre cavall de batalla, que suma per al retrocés, és la reforma laboral: mercat de treball més precari, però també la bretxa salarial (superior a la mitjana de la UE), el 95% de les persones que estan fora del mercat laboral per a dedicar-se als majors o dependents, són dones. Dones amb treball parcial (el 70% dels casos)…i un llarg etc de desigualtats, que amb la crisi econòmica, que com dic, s’han agreujat.
El masclisme ha evolucionat, s’ha anat perfeccionant a mesura que la societa ha anat avançant i, per tant, s’ha fet més subtil i en molts casos és complicat d’identificar, però està ahí i hem de continuar lluitant contra ell.
La violència masclista, de manera més o menys voluntària, s’identifica com a un problema d’un determinat sector d’homes (amb problemes psicològics “està loco”, amb problemes de drogues, amb problemes d’alcoholisme…), però és una trampa, la violència masclista es un problema d’identitat masculina. Hi ha moltes més trampes invisibles que impedixen avançar cap a la igualtat real: l’ús de la biologia, de l’objecció de consciència…
I la ferramenta més poderosa és L’EDUCACIÓ.
Per acabar, des de l’Ajuntament volem donar suport a totes les dones, que alguna vegada en la seua vida han patit algun tipus de violència: i no parle només de mares, també parle de filles…i que sàpien que des de totes les institucions, i sobretot des de la més propera, tenen el nostre suport per dir NO i denunciar. Ja són valentes per suportar el que suporten, però sols els demanem una miqueta més de força i que donen el pas de denunciar.
La violència masclista no entén d’edats, de religions, de nacionalitats, de classes socials, la violència masclista és un problema a gran escala i que demana la unió de tota la societat.