Opinió

investidura 46OPINIÓ

Daría Terrádez, regidora de Serveis Socials de l’Ajuntament de Bétera 

Cada 10 de desembre es commemora el Dia Internacional dels Drets Humans, recordant l’adopció de la Declaració Universal dels Drets Humans a les Nacions Unides. Tot i això, sembla que durant la resta de l’any, els drets humans passen a un segon pla, o fins i tot desapareixen de la rutina diària en una societat democràtica. Els drets humans constituixen la base sobre la qual qualsevol Estat de dret ha de fundar-se, són els pilars d’una societat democràtica forta, però molts són els exemples que en l’actualitat ens mostren que estos drets no són tan importants: la crisi dels refugiats, les persones migrants que es topen amb les nostres fronteres amb dures mesures de devolució, els ciutadans que han vist menyspreats els seus drets socials. Són massa els exemples que es podrien posar per a demostrar que els drets humans són injuriats diàriament.

Per açò, i davant un dia com este, cal recordar que els drets humans pertanyen a les persones pel sol fet de ser-ho; no poden guanyar-se o merèixer-se depenent de determinades condicions, mèrits o situacions. No són uns drets que s’atorguen, sinó que es tenen. I no respectar-los, no conèixer-los pot comportar riscos que una societat democràtica no pot permetre’s; la marginació de persones pel seu origen ètnic, la discriminació de les persones migrants per la seua situació administrativa, l’exclusió social d’aquells que per la seua situació econòmica ho han perdut tot, no porten més que la construcció d’una societat desigual, fracturada, insolidària i radicalitzada en els seus postulats ideològics. A manera d’exemple, la victòria del Front Nacional en la primera volta de les eleccions regionals a França és una mostra del risc que existeix si deixem de costat els drets humans, la conseqüència dels quals és el triomf dels postulats més radicals, amb uns líders que advoquen per la preeminència dels nacionals enfront dels estrangers, és a dir per la més directa discriminació pel que fa al gaudi de drets bàsics.

D’altra banda, el que els nostres governants no siguen conscients de la importància de dotar de garanties fortes i protegir els drets humans, pot portar greus conseqüències: el que el nostre Estat de dret no siga tot el fort que ens volen fer creure. Sense anar més lluny, Espanya, que pot qualificar-se com una democràcia consolidada, suspèn any rere any l’examen d’organitzacions internacionals com a Nacions Unides o el Consell d’Europa. El Comitè de Drets Humans, en les seues Observacions finals sobre el sisè informe periòdic d’Espanya, expressava la seua preocupació davant de determinades situacions per les quals Espanya no aprova: l’ús recurrent de la privació de llibertat d’estrangers en situació irregular, les condicions dels centres d’Internament, la reforma de la Llei de l’avortament que pot comportar l’increment de pràctiques abortives il·legals i el risc que açò comporta per a les dones, la nova normativa de seguretat Ciutadana que sanciona de forma excessiva l’exercici de drets fonamentals com el de reunió o la llibertat d’expressió així com la discrecionalitat i ambigüitat de la seua redacció, o també la violació dels drets humans del passat, en relació amb la pervivència de la llei d’amnistia de 1977 que impedeix, tal com expressa el Comitè, la recerca dels delictes de tortura, desaparicions forçades i execucions sumàries, que es van donar no fa tant temps a Espanya, malgrat que alguns diguen que no s’ha de remoure el passat. Quant al Consell d’Europa, organització d’on emana la Carta Social Europea, ratificada per Espanya en 1980, els incompliments són ja habituals, i així ho estableix el Comitè Europeu de Drets Socials en les conclusions que emet en el marc del procediment d’informes: el salari mínim interprofessional, la seua quantia, no garantix una vida digna tal com ho exigeix la Carta Social Europea, l’exclusió del sistema públic sanitari dels estrangers en situació irregular vulnera el dret a la salut establit en esta norma internacional, i mesures com el contracte de suport a emprenedors, amb un període de prova d’un any (sí, han llegit ben), conculca descaradament el que es disposa en la Carta.

Per tant, si ni tan sols els nostres governants es prenen seriosament les seues obligacions internacionals, derivades de la ratificació de tractats i convenis internacionals, no poden pretendre convèncer-nos que Espanya, per citar un Estat europeu amb una democràcia més o menys ferma, respecta, promou i garantix els drets humans. Si haguera de citar un article de la Constitució espanyola, tan de moda en els debats polítics, seria l’articule 10 que establix que  “La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonaments de l’ordre polític i de la pau social” i a més afig que les normes de drets fonamentals han d’interpretar-se d’acord amb el que es disposa en la Declaració Universal dels Drets Humans i en els altres tractats i convenis internacionals ratificats per Espanya. I açò, de vegades, se’ls oblida als nostres governants.

Els drets humans no són un luxe, no són un capritx ni alguna cosa que ens hagem de guanyar o comprar; els drets humans ens garantixen que la nostra dignitat siga protegida al màxim nivell. I per açò, els que ens governen haurien de tenir-los més en compte a l’hora d’elaborar polítiques i prendre mesures en qualsevol àmbit social. Aprendre, conèixer, exigir i respectar els drets humans no solament ens fa millors persones i ciutadans, sinó que reforça els fonaments de qualsevol Estat democràtic.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

He llegit i accepte la política de privacitat i lavís legal

Post comment