Bétera celebra hui el dia gran de les Festes d’Agost. Un dia especial que els veïns i veïnes viuen amb alegria, emoció i entrega, orgullosos del seu poble, de les seues obreres, de les seus majorals, del confeti i com no, de les alfàbegues.
A les deu del matí els protagonistes de les festes, Obreres i Majorals han arribat a l’Hort de les Alfàbegues per començar “la rodà” pels carrers de la localitat. Per a ells la jornada començava més prompte ja que a les vuit es concentraven per començar la cercavila de “la arreplegà” de les Obreres. Les fadrines, Sandra i Andrea, ja portaven unes hores alçades per pentinar-se, maquillar-se i vestir-se amb el tradicional vestit d’obreres confeccionat per les Palmeres, les modistes de Bétera.
Alhora les colles d’amics es reunien per anar preparant el matí: no hi ha rodà si abans no s’esmorza, una tradició importantíssima per poder agafar forces i gaudir del matí.
Els Majorals es col·locaven a les portes de l’Hort, es penjaven els fardos i encenien els seus puros. Estava tot a punt perquè començara la festa. Els amics i familiars de les dos obreres solteres començaven a treure les 18 alfàbegues gegants davant la antenta mirada dels veïns i veïnes de Bétera i de multitud de turistes i visitants que cada any arriben a Bétera per descobrir esta peculiar i original festa.
El criador de alfàbegues, Ramón Asensi, ens confirmava que enguany no hi ha record per falta de calor en els mesos clau però malgrat tot i segons el seu registre “han estat les terceres més altes de la història, sempre no es pot aconseguir rècord però tot i així no han estat gens malament “.
Amb l’obertura de les portes de l’hort ha començat a sonar la música i ha començat la festa: les alfàbegues de 2016 han eixit entre aplaudiments, crits, voltetes i els primers fardos de confeti dels majorals.
I després les obreres fadrines, boniques i orgulloses de lluir el vestit más representatiu de Bétera. Abans de començar “la rodà” ens confessaven que sabien que era un dia únic que no tornarien a viure mai més “estem nervioses però molt contentes, l’afecte de la gent és impressionant”.
La rodà de hui ha sigut un poquet més lenta del normal però això no ha impedit que la gent haja gaudit de 12.000 quilos de confeti que han tirat els majorals dels quals 2.000 han sigut de color blau en l’últim tram.
Després de més de tres hores de voltetes, salutacions, fotografies i confeti, molt confeti, la comitiva arribava a les portes de l’Església de la Puríssima on els esperaven les obreres casades vestides de rigorós negre com mana la tradició.
Com cada any el moment més emotiu era el retrobament de les obreres fadrines amb els seus obreres casades. Sandra Bravo ha pujat a l’escenari entre llàgrimes d’emoció i cansament on l’esperava la seua obrera casada, Amparo Ramón, qui l’ha rebuda amb una forta abraçada i milions de besos. Sandra reia i plorava alhora i amb elles s’emocionaven tots els veïns que vivien el moment amb elles.
Andrea Ricart arribava també exahusta per feliç. Amparo Ferrera la rebia amb els braços oberts i les dues han plorat juntes i abraçades. Entre llàgrimes Amaparo li ha col·locat la mantellina a Andrea per poder entrar a l’església un gest maternal que ninguna de les quatre oblidarà mai.
Notícia patrocinada per:
