OPINIÓ
Vicent el Marqués, estàtua i veí de Bétera
Quina nit, la d’aquell dia… Vaja que sí. Pot parèixer que tot en les festes de Bétera segueix una rutina programada i establida per la tradició i que els programes anuals, que ens van oferint, van plasmant en negre sobre blanc la mateixa.
Però les festes d’aquest any, les del 2016 són especials, i ho son des de’l principi, ara fa poc més d’un any botava la notícia, abans impensable, i que va ser com un malson pels beterans, i era que no s’obria el barracó perquè no hi havia Majorals que pogueren fer front a la festa, com podia ser? Si, hi ha gent apuntà fins on no aplega encara el calendari… havia sigut alguna cosa sobtat o ja era sabut i algú ho havia deixat passar?
Que més dóna això ara, l’Ajuntament i molts veïns, em consta, es ficaren a treballar sense rapares, i gràcies a déu, la divina providència o simplement als valents que es van presentar, la festa va quedar garantida, amb el lema #SalvemLaFesta, van començar el seu caminar ja en la segona quinzena d’agost, per aquells moments la majoria de veïns de Bétera ja els havien adoptat com els “nostres majorals” a tots ells gràcies, per fer el pas endavant, gràcies per deixar de costat interessos, vacances, inclús família i fer l’esforç per mantenir les tradicions, i és que les tradicions són les que fan mantenir l’essència d’un poble, tradicions que deuen evolucionar i adaptar-se als nous temps, però també els nous temps i situacions es deuen adaptar a les tradicions, és una relació de festeig i de covinença que deguem entendre com a tal, i traure-li trellat.
Després a mitat de juliol ja d’enguany, va vindre a engrandir les festes de 2016, una gran notícia, una reivindicació que molts beterans feia anys que reclamaven, “COETS PER TOTS ELS CARRERS”, algo que va deixar de ser així en l’any 2002, i soles els responsables sabran per què ho van fer, explicacions poques van donar i vam anar reduint carrers i cada volta més, el poble s’anava convertit en una gàbia que limitava no sols la nit de Sant Roc, sinó que també limitava els sentiments d’un poble que sempre ha tingut a orgull de dir que és poble de foc… sí som el poble de les alfàbegues, del confeti, però també ho som dels coets.
I eixa decisió municipal que quasi tots vam celebrar, depén de nosaltres que puguem conservar-la, que la reivindicació feta realitat no siga flor d’un dia; però també depèn de gent com Cristina, Raquel, José, Daria, Enric, Maite, German, Fran, Pedro, hui membres de la corporació i que de sobra saben el que suposa pels veïns eixa decisió, igual que nosaltres sabem el que suposa per ells continuar amb les tradicions del seu poble, que és el nostre.
Però bé, anem a l’important, estem en festes, eixes festes que van del 12 al 22, amb el prolegomen de l’11 amb l’entrà de la Murta, que va ser recuperada pels Majorals de 1995, però eixes festes pels veïns, pel poble tenen uns dies grans: la Vespra, El 15 i Sant Roc, cadascuna de les dates pel seu significat… bé, disculpeu i el gos, que quasi l’oblide, són els dies que les fan singulars, els dies marcats en roig en qualsevol calendari de Bétera.
De la festa la vespra…
El catorze el poble és un traginar de gent, amunt i avall, si et pares en qualsevol cantó podràs vore homes i dones que s’afanyen, on van i que fan? Uns vénen de comprar, altres duen en caixes orelletes, alguns fan una neteja ràpida, altres van ficant gàbies a les portes o protegint finestres, som un poble viu, que entén que els preparatius són un motiu més de festa… La vespra va passant, ara amb les noves tecnologies, pareix diferent el WhatsApp bull missatges per quedar, per demanar açò o l’altre que ens falta, per demanar una caixó, fins i tot un casc…
I així va ser tot, les millors hores per una beterana…
I cau la nit i la vespra va donant pas al dia de la festa, crec que l’hora que marca eixe pas són les onze de la nit quan comença la dansà, amb membres de l’Aljama, les obreres i molts veïns, feien l’honor de la transició, eixa que va de la Vespra a la Festa, des de la Placeta del Sol fins a la del Mercat, allí ple de gent amb ganes de sentir-se poble, gaudia del ball mentre esperava que començara la Cantà de l’Ave Maria, eixa mateixa gent que durant tot el dia, havia estat preparant les seues façanes, i portes, com feien abans, sense necessitat de veure un plànol que els indique si van o no a tirar coets, enguany la preocupació era altra: “espere que tiren ací” ens diuen uns veïns, mentre desenrotllaven la tela metàl·lica
Acabada la dansà, i conforme les campanes de “la Puríssima” donaven les dotze, els sons del tabal i la dolçaina inundaven el lloc, començava la Cantà, amb Rampe, Carmen, Xavier, Manolo… una cantà que prompte recorreria els carrers del poble, visitant obreres i majorals, omplint d’emoció cada racó de Bétera.
Amb el despuntar del dia, l’ambient als carrers ja denotava la importància del que anàvem a viure, que comentar de la Rodà, que no s’haja dit, no hi hauria paraules per descriure el que suposa, veure a Sandra i Andrea fer “la volteta” i “el peuet”, veure als Majorals fer el “tubo” amb el confeti, o escoltar als forasters les paraules d’impressió al veure la grandària de les alfàbegues.
Recórrer carrers com Colom, Camí València, saludant a gent que soles veus eixe dia, o a la que veus cada dia -que hui els saludes de forma molt especial- veure l’entrada de les alfàbegues en l’església, mentre l’incasable Vicent “el sacrista” donava les ordres de si devíem anar així o aixa.
Veure a d. Vicent Font compartir amb veïns, foren o no de comunió diària, moments al porxat d’enfront, i acabar escoltant música en valencià a l’ateneu, amb la camisa de flor i el barret, hi haurà moments més grans per nosaltres que un dia 15 i la Rodà? Crec que NO.
I el dia du a la nit, la que jo de forma humil nomene la “més gran”, des de mitant vesprada, era impressionant veure el anar de caixons, de gent amb el casc al braç, i no era com tots els anys, part de la culpa també la tenen les tres penyes coeteres, que estrany era que abans no hi haguessen, segurament perquè abans la nostra festa no pensaven que podia estar en perill. Gràcies “Amics del Coet”, “Vol Lliure” i “Fogoners” sou part essencial de tot açò. I tot açò feia idea del que finalment passaria.
Sopars al carrer, abraçades, i sobretot veïnatge. Aplegades les dotze tots a la porta de l’església a tornar a sentir la Cantà, i després a l’Ajuntament, allí i a mesura que anaven eixint les rimes i albaes, tots anàvem mirant de reüll el rellotge, ja estàvem prop de la una, els nervis començaven a aflorar, moments especials, vaig ser testimoni dels últims retocs d’una gran beterna abans d’exir a la Corda i vaig veure als seus ulls l’emoció, primer, segon, tercer avís, cartell de llum encès, traca i finalment la cordà, vore empomar les femelletes i després d´aguantar-les, com les tiren és una d’eixes coses que et deixa bocabadada, d’eixe que et fan cridar i aplaudir…
Després de la cordà, ja sabeu, el gran ritual, equipar-se, mirar el rellotge, preparar itinerari, acabar de convèncer a aquell que pareix que tinga dubtes, i a les dos el tro, començava la coetà, com tots els anys, però enguany amb la sensació d’haver recuperat l’essència que al 2002 ens havien llevat.
D’eixa nit em quede com comentava a tuiter, amb la moltíssima gent que vaig veure, no sols tirant coets, sinó també gaudint de l’espectacle, em quede amb les abraçades amb el monos i casc després d’un muntó, amb els nervis de la primera femelleta, en vol lliure, però si potser “rodaeta”, em quede amb les grans mesures de seguretat disposades, em quede amb les llàgrimes que em van sortir i els pèls de punta, quan baixava per Gascón Sirera i veia la lluentor que eixia del Carrer Carruana, amb el so que feia que encara tinc gravat, em quede amb la germanor que es tornà a viure, amb el respecte que tots els coeters professarem a la festa, perquè tots tenim clar que si volem que perdure la hem de cuidar…
I em quede amb eixe moment de l’acomiadament de tornar a casa, eixe moment “una femelleta i mo n’anem” on raonàvem emocionats com si haguéssem aconseguit alguna cosa, que havíem recuperat el que ens pertanyia, i ho havíem aconseguit, havíem/hem recuperat poble, ara no el pergam… ais!!! si per a tot férem igual.
Bones Festes
Preciós, preciós tot… És clar que sí. Però crec que t’oblides d’alguna cosa, o potser no t’oblides, sino que simplement ni ho contemples perque no ets tu qui està a l’altre costat de la història. Així que em prendré la llibertat de recordar-ho i de parlar per tots aquells que PATEIXEN la coetà.
Perquè sí, et deixes a tota la gent, especialment els més majors, que no podem dormir aquesta nit per por, que es passen les hores en vetlla vigilant que cap espurna entre a casa i puga causar un incendi o qualsevol altra desgràcia. I sé del que parle perquè he viscut aquesta angoixa i l’he vist reflectida en els ulls de familiars meus.
Bé, es podria pensar que aquestes persones exageren en els seus temors (cosas de viejo, que dirà més d’un/a), però per desgràcia, i com a prova inqüestionable de la PERILLOSITAT de llançar coets com les “femelletes” a tot arreu, només he de remetre’m al que ha passat aquest any al poble (i que vostè, senyor Marquès, també sembla oblidar en el seu escrit), quan un coet va rebentar la persiana i vidre de l’habitació on dormien plàcidament dos xiquets d’uns 11 anys i (per sort, “tan sols”) els va causar cremades, fins i tot de segon grau.
Seguim pensant que no ha perill, doncs? que tot són exageracions de quatre gats amargats que odien la festa i només volen que fastidiar?
Per no parlar dels nombrosos desperfectes que causen a les façanes de les cases particulars i la posterior necesaria neteja de les mismes, que per suposat queda a càrrec dels seus respectius propietaris, molts dels quals, per cert, no participen de la coetà.
Però no passa res, esta comprovat que aquí tot s’hi val mentre uns quants es diverteixin llançant coets per tots els carrers, perque si, per fi s’havia recuperat “l’essència que al 2002 ens havien llevat”. OH, QUIN GRAN TRIOMF! no m’imagine una altra cosa que pogués beneficiar més a Bétera com a poble ni aportar més a nivell social, cultural i de benestar a la totalitat dels seus ciutadans, que el fet de poder llançar coets per tot arreu.
No m’agradaria que, en aquest punt, es pugués malinterpretar la meua opinión. Em sembla fantàstic que la gent gaudisca de la festa (de la que els coets formen una part essencial) i que se segueixin les tradicions, les nostres tradicions, però NO A QUALSEVOL PREU.
No crec que siga molt demanar QUE S’HABILITEN ESPAIS específics per poder tirar coets d’una manera controlada, com es fa en altres pobles, i ningú veí/na puga veures perjudicat per el que únicament hauria de ser una celebració i no un motiu d’angoixa, ni tampoc veure obligats a assumir riscos innecessaris.
Salut!
Ha sigut molt molt mala sort. Enguany no s’han tirat ni la quarts part dels coets que es llençaven en la década dels noranta on pràcticament a tots els carrers hi havia foc, amb mes o menys intensitat i que dir que els coets es sentien durant totes les festes. En algún cantó sonava una pixarreta o algú la soltava baix la taula en un sopar. I no ha pasat mai una desgràcia com esta!! Enguany que s’han incrementat les mesures de seguretat com mai!! Les comparacions valen? Sempre pot caure-li un cosietd’un balcó, o s’esbare per la pluja…
Tenim unes festes úniques i els coets al carrer és una tradició valenciana que es remunta a temps de Jaume I. caldria incrementar les mesures de seguretat? Doncs clar i també la conciència de la singularitat de la festa en els coets per tots els carrers.
La diferència és que el fet que caiga alguna cosa d’un balcó o que algú/na s’esbare és una desgràcia que, en principi, no és evitable. En canvi, per als coets sí que hi ha alternatives com habilitar un “coetodrom”, tal com ja fan des de fa anys en altres pobles.
Bravísim apunt. El soroll no es problema sols de vells. Les nostres mascotes pateixen el soroll per la seua gran sensibilitat auditiva, s’estressen i asusten. També els xiquets acabats de nàixer es desperten amb els trons i ploren de por. Açó s’afegeix al constant soroll que hem de patir TOT l’any, especialment els veïns de l’Albereda, pels quatre “motoristes” que, amb les seues màquines trucades il.legalment, es dediquen a molestar i ficar en perill als veïns, fent carreres pel poble, sobrepassant el nivell de dB i la velocitat perméssos, i tot amb la passivitat de Ajuntament i Policía. Fins i tot fan les seues xuleríes a la rotonda de la comissaría… I l’Ajuntament lis regala una concentració motera a l’Albereda… Increíble.
Esperem que els xiquets cremats es recuperen prompte, i que l’Ajuntament torne a acatar la normativa europea de pirotécnia, per la seguretat de tots i totes.
No vaig a polemitzar, i menys sobre l’essencia de les festes del meu poble…Es simplement la meua experiencia personal, no puc oblidar, allò q no he viscut…No hi ha q vore més enllà. I sobre el q es un triomf o no, pot llegir bé, si per tot forem igual dic…Em podria extendre més però ja dic no vull polemitzar sobre el q es una apreciació personal meua… Li recomane lectura, si m’ho permet, d’article q vaig fer l’any passat, ací mateix, “Records” on crec q parle de tot el q vosté ha comentat.
Gràcies per la seua aportació.
Salutacions i bones festes
Suscric totalment les paraules de Maria del Carmen.Ara escric en valenciâ per seguir la línea dels comentaris ja que per a mi les meues dos llengës oficials son castellá y valenciá.Jo del any 2002 trobe a faltar mes llocs de treball y la bonanÇa económica més que els cohets per tot el poble.Jo tinc en el cap una imatge de fa uns anys d´una dona octogenaria netejant a les set del matí la sea faÇana amb resignació,també quant vam comprar la nostra casa que ens van estrenar la faÇana amb un vidre trencat que costá que se pagara més d´un any.Com vosté apunta Vicent son tradicions y les tradicions evolucionen amb els temps ,per qué aixó no pot evolucionar?.Cada volta son mes les veus que sent per el meu poble, el nostre poble en contra dels cohets.Abans donaba por donar l ´opinió en contra pues te diuen es lo que hi há si te agrada ve y si no te´n vas del poble i per qué me tenía que anar jo del poble que es el meu poble desde que vaig naixer, el poble en el que literalment naixqué el meu pare,jo vaig náixer ja en la fe.Tindrien que dialogar mes per el poble a vore si son tants els que volen la festa del día del gos com sempre o han anat cambiant d´opinio perque en un moment o altre han sigut víctimes de la festa amb alguna destroÇa.Jo el desitje que continue disfrutant de les nostres festes Vicent como el vaig a fer jo ,pero espere que l´any que ve cambien les coses a mijor.Saluts d´una veïna del poble
Totalment d’acord!
Be, finalmente i com era d’esperar, el debat s’ha centrat amb els coets, i miren que parle de coses i moments, i de sensacions…
A l’article dice que les tradicions deuen adaptarse als nous temps, pero estos també a les tradiciones, i conviure… Ja m’ agradaría vore eixa combativitat en altres coses…
Per últim, si m’han llegit altres voltes, he parlat i molt de política i de con hem sigut saquejats els valencians, de corrupció, o de com ens han furtat drets a les persones, en nom d’una crisis que realment era una estafa.
Pero ARA tocava parlar de festes…
Salut i país
I pels Beterans i Beteranes Bones festes
Crec que aquí ningú ha tractat de polemitzar res ni crear cap confrontació. Per la meua part, ja que és un article d’opinió, i a més es permet opinar del mateix, només he volgut expressar la meua i reflectir un punt de vista diferent del que s’estava exposant.
Per descomptat que podria exposar altres queixes, com el fet que TOT el mes d’agost estiga tancada la Biblioteca Municipal, que és un servei públic i resulta VERGONYÓS, però no venia (ni ve) al cas.
Que el accident d’enguany ha estat mala sort està clar, però si ha passat és perquè existeix aquest risc.
Valore les tradicions, que per alguna cosa són nostres i ens diferencien dels altres alhora que es uneixen i enriqueixen, però no les entenc com a justificació per a tot. Pense que hauria d’existir un equilibri i, com bé diu la nostra veïna, una evolució i adaptació als temps actuals.
Salutacions a tots i bones festes!
Vicent me he centrat en els cohets perque era el tema en sí pero le puc assegurar que la combativitat de la que parla la he tingut també com vosté en política en aquest poble y va servir de poc en aquell moment , encara que per sort en estes eleccions ja cambiá y guanyaren uns altres.No Pretenc una confrontaçio amb vosté a soles donar un punt de vista diferent del dia del gos.
Un salut 🙂
Quan parlava de combativitat ho feia en general… Confrontació cap, visions diferents sempre des de’l respecte. Eixe visions diferents sempre son necessaries i enriquidores.
Un plaer sempre.
Salut
Vos llegeixo i no puc evitar de participar. Que les tradicions siguin les tradicions, val, que evolucionen? en consta que els coets han evolucionat i molt, més potents, més bonics i els equips dels que surten a tirar-los també, bons casc , bons monos, bones botes, protegits amb tovalloles, correctament i com ha de ser, amb el seu número de carnet per a pogué tirar-los.
I la resta del poble? Confinats a casa amb la por a que mos entre un coet? Aplegar al mati i dir: menys mal que no mos ha passat res, que només esta el carrer i la façana fet un fàstic… però que hi farem!!!
El que ens entre un coet a les cases? no es una novetat, han entrat altres voltes, però enguany els ha entrat a una casa i a fet mal a dos xiquets que dormien. “Per sort només tenen cremades” he sentit dir….que passa que el que no passa a ma casa en patina? “Ha estat poc greu”? No m’ho puc creure!!!.
Faré una proposta: Ja que els aficionats als coets gasten burraes d’euros en coets, vestimentes i demés , propose fer una inversió en gàbies desmuntables i col·locades en cada carrer de Majoral, Obrera i aficionats.
Ells s’ho passarien igual de bé, mes tranquils i la resta del poble podríem eixir a gaudir de la festa. Les façanes de les cases ho agrairien i la seguretat del poble quedaria garantida.
Jo propose que, com que l’altre dia, divendres 19 d’agost, va haver 5 detinguts després de la discomòbil, a causa de baralles on es van originar ferides d’arma blanca (navalla) se suspenguen per a sempre les discomòbils. Això si que és un perill i no el que va passar el dia 15 per la nit, que és un accident, desgraciat i lamentable, però accident. Quan algú porta navalles a a algun lloc no és per accident, és perquè busca alguna cosa. Ho dic perquè he llegit ací l’argument de la seguretat.
Ah, i una altra cosa. Eixe mateix dia per la vesprada va haver una cavalcada de disfresses pels carrers del poble, on es va poder vore als joves participants fent “botellón” públicament, davant la vista de tothom. D’això ningú té res a dir?
No, d’això, no van a parlar….Estic cansat de rebre lliçons estos dies amb arguments q arriben a l’absurd. Els respecte però no compartisc. Bé és el que hi ha, continarem sent el poble de l’Otan i en PAU.
Xiquets plorant, gent major tancada en casa i morta de por, vivendes destrossades, vehicles en sinistres, animals udolant… Ara va i resulta q la matinada de Sant Roc va ser l’Apocalipsi a Bétera.
En serio, a voltes pense que visc a altre poble. I que la gent de Bétera s’inventem els nostres sentiments. Cada volta tinc més clar que soc de pedra.
M’adherisc a la proposta de M.ANTONIA:
Però jo la circumscriuria sols als carrers: De les Obreres, President dels Majorals i a les de Presidents de Penyes de coets. Això ens donaria 8 carrers, que per la rotació natural dels nomenats, cada any es tirarien coets en diferents carrers. La gent podria sortir de casa i anar de carrer en carrer a veure coets i sense cap risc per a ningú.
Tant de bo! m’equivoque, però si seguim com aquest any, correm perill que ens tanquen la “paradeta” i després tot seran laments.
Per supost que no estic d´acord tampoc amb la violéncia en els discomóvils per exemple,personalment quan dic que la seguretat del poble es lo primer en refereix a totes les façetes no sóles a aquesta nit.En el tema de la cavalgada es lavor de la policia controlar els botellons també com no. El tema en concret era la nit de san roc per aixó els comentaris feien referéncia en la seva matjoria als cohets es normal..
El poble per supost té molts altres problemes y está en la má de l´alcaldessa y els concejals de solucionarlos.
Saluts a tots
Menys mal que no soc l’única que veu el sentit de fer referència als comentaris del que s’està parlant a l’article que comentem! Sembla que alguns tan sols entenen un “amb mi o contra mi”.
Saluts veïna, compartim l’indignació!
huit carrers? Al final que posen un vIdeo amb reportatge de altres anys i en pau…
A menys carrers, mateix nombre de tiradors, més perill.
Per a VICENT EL MARQUÉS. El de vuit carrers és per no demanar per a moltes la protecció amb tanques. Ara que, si es vol pixar molt alt…., podem demanar que es barren totes les que estan en roig en el mapa, queda molt guay ser “radikal” però, de debò, tinguem trellat i cedim tots una mica. Els que teniu bones gàbies per a protegir la vostra façana i després lloc per a guardar-la la resta de l’any, els que no esteu afectats, bé perquè en els vostres carrers està prohibit tirar coets, o viviu en un tercer pis, no teniu bastant coneixement de causa, del que suposa per a la resta, que es troba en total indefensió.
“Conmigo o contra mi” “guay anar de radikal” “sense coneiximent de causa”. No escric per fer que uns vagen contra altres, pobra lectura, tot el contrari. Radical ho sóc diariament des de la meua faena per conseguir un país valencià més social. I lo de, sense coneiximent de causa, això m’ha dolgut, bé es la seua opinió, que respecte, no vaig a fer cap comentari més en este bucle que han propiciat, volent vore coses que no son. Un plaer com sempre, els meus respectes per vostés.
Tens tota la raó, a tu precisament no hauria de haver-te cridat “radikal” i et demane disculpes.
És que ja note la síndrome postvacacional i en el meu subconscient, aquesta frase volia dedicar-la als que diuen – si no estás de acuerdo veste del pueblo.
Per la meua banda, també deixe de donar voltes a la nòria.
Muy típico del hombre de Compromis de quitarse de en medio cuando no puede sostener la argumentación . Betera noticia nacional por las alfabegues ? Por el ball de torrent ? No lamentablemente por un grave accidente con menores heridos . Pero no pasa nada, es la tradición y la tontería . Cuando pase algo más grave si cabe seguiréis diciendo que ” una famellete mes…”. En fin yo os di por perdidos hace tiempo. Sois para estudio sociológico …
Menys mal que el tenim a vosté Ssostres. En tot cas, jo en particular -te raó- soc un cas perdut, ho reconec, a més, i açò es pitjor, a la meua edat, ja no vull canviar. Persona compromesa soc, que no de compromis. Per últim a vore si l’any que ve, tenim una RTVV pública, plural, de totes, que torne a informar de la nostra festa, la dels beterans… Bé, no m’allargue més, que els “casos perduts” mai sabem quan parar.
Salut i paìs…el Valencià, clar
Si no fuera porque hablamos de niños heridos me reiría. Su respuesta a este despropósito es televisión valenciana y país valencia…. Me alegro que sea estatua y no un ignorante sectario ( humano). Vaya tela.
I continua amb l’insult, però el sectari soc jo. No vaig a caure en el seu joc… A mi tampoc em fa gràcia la seua actitud, és més diria que em dóna fins i tot un poc de por…Però bé quan escric estic exposat a estes actituds. Vosté continue insultant i tergiversant, jo continuaré escrivint i opinant.
Senyor Marques sent fer-lo enfadar, però la meva proposta no en pareix tan descabellada, segons comentaris sobre les festes de Paterna a les noticies, allà els festers s’ho van passat de lo més bé, els amants coeters encantats amb la seva gàbia i la seva bona i admirable organització. Bétera podria ser molt millor i podríem convidar als pobles del voltant per a veure-ho i estalviar-nos que culpessin als coeters de la ràpida mort de les alfabegueres de la porta de església.
De la “mort” de les alfàbegues de l’església no tenen la culpa els coets de la nit del 15. Puc donar fe perquè al dia següent vaig passar per allí i estaven tal qual les havien deixat el dia 15 en acabar la “Rodà”. No crec que cap coeter (ni ningú de Bétera) vaja a fer-li mal a un símbol tan preuat i estimat en el nostre poble i definidor de la nostra identitat com és l’alfàbega. En realitat més que una mort va ser un assassinat, concretament produit el dia 19 després de la discomòbil de la cavalcada de disfresses. Si, eixa nit que va haver 5 detinguts, ferits per arma blanca i una gran batalla durant hores pel poble. Crec que açò últim dóna més mala imatge de Bétera i encara no he sentit a ningú pel carrer queixar-se.
Em fa gràcia que la gent parle de Paterna i el seu coetodrom, i de la seua cordà, comparant-la amb la nostra, sense coneixer-la, i sense saber ben be, que fan a Paterna. Veig que practicament tot el mon parla “de oidas” d´acord amb lo que esteu expresant en estos comentaris, perque la realitat a Paterna no es la que penseu que es, així que intentare aportar un poquet de llum en este cas.
A Paterna n´hi ha un coetodrom, correcte, i alli, al coetodrom, durant uns 10 dies, es fan exhibicions, cordaes per a infantils, etc etc. Fan un munt d´actes pirotecnics. Però, la “Cordà” de Paterna, no es celebra dins d´aquesta gabia. La Cordà de Paterna es fa al Carrer Major de Paterna, i no existeix gabia que pare als cohets. es fiquen tanques per a que la gent que no tira, no puga accedir a la zona de foc, però, els coets, tal i com passa a la nostra cohetà del gos, no tenen molts impediments per a arribar a on esta el públic. De la mateixa forma, els veins del carrer Major han de protegir les seues cases igual que ho fem a Bétera per a la coetà i la cordà. L´Ajuntament de Paterna no gasta diners en protegir les vivendes i les seues façanes, ho ha de fer el propietari de l´edifici. Igual que ocurreix a Bétera. Per tant, si algun vei del carrer Major i adjacents no protegeix les finestres o les portes, potser es trobe amb una femelleta al seu saló.
També recorde que a la cordà de Paterna, has d´inscriure´t al propi Ajuntament, i este, t´assigna un caixò de coets amb més persones, i eixos son els coets dels q disposes per a tirar-los en aproximadament mitja hora. Ningú a Paterna EN AQUEST ACTE, se´n dú els coets de casa, igual que ocurreix en la nostra Cordà, on la gent juga amb els coets que cauen de la traca. I després de la Cordá de Paterna, esta la Recordà. La recordà tampoc es celebra dins de la gabia de Paterna. La recordà podriem dir que es com la nostra Coetà, on la gent i les comparses es passen la nit tirant els seus propis coets, a l´anomenat “tiro de Pichon”, un parc de la població, i on la tirada també es a l´aire lliure, de fet tenen ben a prop un casal de la juventut.
Per tant, totes eixes persones que reclamen que les nostres festes siguen com a Paterna, i reclamen el coetodrom, abans haurien de informar-se un poquet, i saber que demanen, perque la realitat torna una vegada més a fastidiar-vos una bona peli de “indios y vaqueros”, o lo que es lo mateix, dels bons i els roins. per cert, jo preferisc que continuem amb eixa gran frase beterense….Vol Lliure!!
D’acord amb Pep, qui vullga comparar Béteta amb Paterna demostra total desconeiximemt d’ambdues festes. Vol lliure, coets per tots els carrers.
Està clar que volia dir Bétera