OPINIÓ
Vicent Sorlí, militant socialista
La primera vegada que escolti la paraula “caïnita”, va ser fa ja bastants anys en boca del “company” Felipe González. El caïnisme és per desgràcia una pràctica que equivocadament utilitzen certs distingits militants dels partits consolidats en la vida política. Però ací al PSOE, el practiquem d’una manera diferent, ho fem amb cert art, fins i tot diria jo, amb duende. Els “crítics”, que és com els mitjans de comunicació (com estan disfrutant), els cognomenen, parlen i parlen i parlen, però en els seus parlaments, mai els sent fer cap referència, ni a les agrupacions amb els seus militants, ni als votants socialistes.
Creuen que els seus baronies les han rebut perquè si. Doncs no estimats “companys” barons i baronessa, vosaltres esteu ací presidint el vostre feu, perquè hi ha unes agrupacions que amb els seus militants al capdavant, treballen pel partit, sent elles la base sòlida en què se sustenta el PSOE, un dels partits amb més història d’Europa. Els militants, els votants i els pactes que heu fet amb altres formacions polítiques, són els que vos han permitit presidir el govern de la vostra comunitat, en el 2011 es presidien només dos i el 2015 són set les comunitats amb presidents socialistes.
En política no hi ha victòries, ni derrotes en política compte els resultats.
Al secretari general, Pedro Sánchez, elegit en primàries per tots els militants, per donar protagonisme justament a la base i per intentar fer exactament el mateix que vosaltres vau fer, buscar pactes de govern i amb la inestimable ajuda d’empreses mediàtiques a la recerca d’audiència, l’esteu criminalitzant.
Anem a vore, el PSOE estava caient en una indefinició política seriosa, fins a l’extrem que esta indefinició va ser un dels motius, entre d’altres, que a la seua dreta i a la seua esquerra aparegueren els emergents, amb el patrocini clar està dels empresaris de les audiències, era ja el moment d’eixir d’esta falta de claredat i establir de nou els principis de la socialdemocràcia. Justament això és el que la direcció de Pedro Sánchez ha intentat fer, però no, als barons i la baronessa i tots els altres bruixots del partit no els sembla bé.
Si en lloc de medrar, haguereu treballat conjuntament amb la direcció, segurament les eleccions gallegues i basques hagueren sigut una altra cosa, però no vos convenia, vos encanten els contes de mai acabar.
És evident, preferiu un govern del PP, per Espanya
Per quina de totes?
Hola Vicent jo crec també que les bases y militants d´un partit son lo mes important i ells van elegir a Pedro.El que no podía ser es que li digueren per una banda un No a Rajoy i per altra tampoc pactes amb altres, altres amb els que ells han pactat a nivel local ,concretament amb Podemos.A vegades pense que l´han usat de cap de turc per donar la cara pel partit en este moment tan dificil i ells no desgastarse.Per a mi Pedro es un exemple a seguir ,sempre ha dit les coses clares , ha escoltat sempre als seus i no ha volgut donar suport a un govern del PP ,pero no per ser de dretes o esquerres perque ell va pactar amb altra part de la dreta , la dreta neta de ciutatans.El que no es donen compte alguns es que ell no apoya a Rajoy per ser de dretes sino per la corrupció del seu partit baix el seu mandat que encara no es ha netejat del tot.M´agradaria haver vist a Felipe en esta situació si repartint el pastel entre quatre com ara haguera tret millors resultats.Tenen que pensar que abans era PP-PSOE i no habia mes i ara son quatre importants abocats a pactar i portar el govern junts les agrade o no…
Personalment no em pareixia mal el planteament de Pedro de un govern de minims entre PSOE -ciutadans i Podemos per llevar al PP del govern.Jo desde aqui vull expresar el meu suport a Pedro que ho ha fet mol be i que ojalá hi hagen primaries i ganara a ver que feien alguns…Saluts 🙂
Per a Vicent Sorlí i VEÏNA INDIGNADA: Touché¡¡