Vicent Sorlí, militant socialista
Que tal Ximo per Cuba? No em digues que l’únic que haveu pogut aconseguir és un acord de bones intencions?, no em digues que no haveu pogut solucionar l’embargament d’Air Nostrum?, no em digues això per favor!, no em digues que això d’anar en vaixells de l’Havana a Miami i de Miami a l’Havana ha quedat en un “ya lo estudiaremos”? Bé, però has de tindre en compte que açò dels vaixells era previsible, des del moment que el senyor Boluda va decidir no anar en companyia teua.
Però mira la part positiva, has conegut a Silvio Rodriguez, t’ha rebut el ministre de cultura, i segur que estant allí has somiat en un Malecón ple d’orxateries.
Per ací he de dir-te, que un grup de militants del teu partit, que és el meu, hen recollit signatures, unes 70.000, reclamant un congrés extraordinari per elegir un Secretari General. No sé realment quants militants hauran signat al teu feu, però t’assegure que els que hem signat som aquells que férem possible unes primàries en les quals i amb la participació dels simpatitzants que varem aportar, tu eixires elegit secretari general del PSPV-PSOE; els que no han signat tindran les seues raons i les respecte, a no ser que siguen com tu, que han preferit somiar amb un Malecón ple d’orxateries, deixant a banda els principis bàsics d’este partit.
Mira Ximo, si hagueres enviat una missiva al president Raül, comunicant-li que ara no podies anar a Cuba, perque per a tu el més important era el partit, els seus militants i els seus principis, ell ho haguera entès i t’haguera contestat: “no te preocupes Joaquim, lo primero es el partido socialista, ya vendrás en otra ocasión.”
M’agradaria acabar esta ocurrència, transcrivint una frase que vaig llegir a un mitjà de comunicació, que òbviament, no era El País: “Permitir Gobernar a una organización carcomida por la corrupción es una anomalía que amenaza la salud democrática del país. Abstenerse es condonar esa corrupción”.