L’equip d’arqueòlegs de la Conselleria de Cultura ha trobat una sepultura del poble visigot durant les seues tasques d’excavació al jaciment de la vil·la romana de l’Horta Vella, a Bétera. La cripta té forma ovalada i recorda a una cista –monumento funerari grec en forma de caixa– de més de tres metres de llarg per 1,5 metres d’ample.
La intervenció ha recuperat altres objectes de gran valor com diverses monedes visigodes de finals del segle VII, així com murs destruïts de xicotets forns i ceràmiques en bones condicions per a la seua restauració, segons ha informat la Generalitat.
Les restes trobades reforcen la importància d’aquest jaciment de Bétera per conèixer l’evolució del territori anomenat Valentia des de l’època imperial romana fins al final de la ‘tardoantigüedad’, així com per aprofundir en les condicions de vida de l’entorn rural romans en terres valencianes.
L’Horta Vella es troba a l’extrem sud de la partida del mateix nom al municipi de Bétera i s’estén sobre una gran àrea, al marge dret del barranc de Carraixet, amb un jaciment de restes constructives visibles i oberts al públic que ocupen més de 1.000 metres quadrats.
Els treballs realitzats allà en 11 campanyes diferents han permès documentar una seqüència cultural que es pot dividir en quatre grans fases. La primera és la Imperial, des de finals del segle I o principis del II fins a mitjans del V, i és d’on procedeixen la gran majoria de les estructures conservades com el circuit termal.
VA SER UNA GRANJA
Més tard, durant l’antiguitat tardana (segles V-VIII) es va produir una transformació important de la vila, al convertir-se en una granja que perdurarà fins a l’arribada dels musulmans.
La tercera fase o l’ ‘paleoandalusí’ no va aportar grans aportacions a nivell constructiu, mentre l’últim període ja correspon a les èpoques medieval, moderna i contemporània, entre els segles XIV i XIX.
