marquesOPINIÓ

Vicent el Marqués, estàtua i veí de Bétera

La veritat que assegut a La Glorieta, poques coses es poden fer, més enllà de veure passar el temps i el traginar de veïnes i veïns del poble en els seus quefers diaris, veïnes que normalment tenen massa pressa en fer açò o l’altre, una pressa que s’ha convertit en signe vital de la nostra existència i que ens du a què cada vegada, les salutacions siguen més curtes i amb elles la nostra interactuació com poble… Bé no és del tot certa esta última apreciació, sempre ens quedaran les persones, que continuen fent de la plaça on tinc fixada la meua residencia i lloc de guarda, espai de convivència i diàleg per excel·lència, a estes persones estaré eternament agraït, ja que omplin de novetats els meus dies, i m’aporten amb les seues converses, que moltes voltes evoluciones fins a discussions acalorades encara que sempre dins dels mínims del respecte, nous punts de vista i sobretot eines per conèixer i entendre altres formes de vore les coses que passen al meu voltant, o a València i fins i tot a Madrid o als Estats Units, a estos/es incansables contertulians de La Glorieta, vull referir-me, ja que em fan sentir que la vida de poble, a pesar de la globalització que patim, a pesar del gran que es fa el terme municipal, a pesar de la presa en què vivim, a pesar de la deshumanització de les nostres relacions, continuem sent poble.

I de què es parla a un banquet de La Glorieta?

glorieta-marques-beteraS’ha parlat i molt de què passaria amb el govern de l’Estat, de què no hi haguera noves eleccions, que tot pareixia un pla preconcebut des d’un principi, per fer viables els designis d’unes forces que no coneguem, bé els contertulians, les coneixen i els fiquen nom d’empreses, i empresaris, que jo estalviaré reproduir, més que res perquè sé que vosté quan estiga llegint aquestes línies tindrà clar el nom dels empresaris i les empreses a què es fa referència. De com al final, tornem a viure baix els designis d’uns pocs, que fent-nos creure que nosaltres decidim i triem, fan el que volen, i em fa gràcia en aquest punt, quan canvien de llengua de conversa per fer les seues aportacions l’iteraries, en este cas -la més emprada de El Buscón de Quevedo- sempre acaben dient després de fer una pausa lleugera i un sospir “ poderoso caballero es don Dinero”.

No entenen com als mitjans de comunicació parlen de “majories” canviant els nombres al seu entoix, ells tenen clar que Sí “El Partit Popular ha guanyat” però també tenen clar que una majoria de l’electors “Volia un canvi”. No entenen com un partit polític investigat, que fa malbé proves de delictes, i obstaculitza la justícia, pot ser legal en un país democràtic, però ho és. No entenen que ni Punicas, Taules, Gurtels, Caixes B… no siguen penalitzats pels ciutadans a les urnes, això sí que accepten, encara que no entenguen la voluntat popular.

Se somriuen quan el temps els dóna la raó, i per fi, és entreveu quina era la tasca d’eixe partit exportat des de Catalunya, que no és nou, que ja té trajectòria i coneguda a l’esquena que ve amb la motxilla carregada, i que com ells avançaven la seua missió era fer impossible qualsevol intent d’un govern d’esquerres, ja ho deien quan en març, d. Pedro Sánchez, va intentar ser investit, en companyia de C’s, deixant asseguts en una taula a totes les forces progressistes, en aquells moments ja ressonava a les converses el “Rajoy serà President”, però ho acceptaven, amb millor o pitjor gest, sabent que això és el joc democràtic que ens ofereix la llei electoral.

També han parlat i molt del que està passant al PSOE, moltes i variades opinions al respecte, però sobretot un denominador comú, que els fa canviar el semblant, que els fa tindre la mirada perduda, que els fa acabar les converses amb l’epíleg d’“en fi, és el que hi ha…”

I quin és eixe denominador comú? Vos explique, no entenen la postura de les diputades i diputats socialistes del País Valencià, i encara manco la del seu Secretari General i President dels València Ximo Puig, una postura de submissió, mentre el Govern d’Espanya, ens nega finançament. Infraestructures, transparència o es clava amb l’EMT o l’apertura de RTVV, mentre Rajoy afirma, i està escrit, “hay otras cosas más importantes que la financiación del Comunidad Valenciana” mentre el govern central ens asfixia, fent si cal, més greu el lladrocini que els seus companys de partit ens van perpetrar, mentre ens nega Drets, malbaratats per aquells que van decidir que teníem que tindre visites Papals, F1, Americas Cup, i als xiquets estudiant en barracons i sense beques de material o menjador. Mentre es feien declaracions d’amor “te quiero un huevo” i saquejaven els diners dels valencians i tenien als dependents sense cobrar, mentre es pavonejaven amb els seus Louis Biuton i no aprovaven les rentes garantides.
Doncs sí, no entenen que Rajoy siga President amb l’abstenció del PSPV, i no li tiren la culpa a Susana Diaz, ni a la Gestora, ni a este ni a l’altre, li la tiren a ells/elles als diputats valencians que es van abstenir, als que van dir que no volien un govern del PP que minyonejara als Valencians i que ara ho han permés.

També parlen de Rufian, i les seues formes, això sí entrant al fons de la qüestió, i en to paternalista sempre diuen “si és cert tot el que diu, però…” Jo quan escolte el però pense, hi han noves formes a l’anquilosada política, ara cal fer-les entendre. Formes que deixen a banda corbates i retòriques, per fer escoltar al parlament, en principi seu de la sobirania popular, allò que molts ciutadans pensen.

També parlen de Bétera
Però no sols parlen de Madrid, també de Bétera, del que es va fent a l´Ajuntament, inclús de què en breu s’aprovarà la normativa de Participació Ciutadana, on associacions de veïns, culturals, esportives, i d’altres indols, així com els veïns en general podrem participar de les qüestions que ens afecten com a poble, això sí sempre concloent al respecte, que ja va haver-hi una normativa i un Consell de Participació Ciutadana, que els mateixos ciutadans vam permetre que morira. Que tot açò de la participació està molt bé, però de res val, si no es dota d’eines reals, i es provoca un poc perquè participem.

Als últims dies, a banda de política també han xarrat d’altres coses, de Prandelli, de què el Llevant pujarà abans de març, de si ha faltat no se qui, que mira que es cuidava, i també d’un misteri, un misteri que no és tal, i que veient els minuts de conversa en “prime time” que ha tingut no sols a La Glorieta, també als bars, forns, a la plaça, en les partides… Em fa traure un somriure i pensar que vulguen o no, continuem sent poble.
Mentres escric açò, pense donar-los un motiu per la tertúlia de hui, Guillem deu tindre una plaça al nostre poble. Un poble que ha hagut de patir denominacions pel seu “callejero” d’altres èpoques i que han perdurat i encara perduren. Guillem mereix una plaça que siga lloc de trobada, de convivència, de passeig i esplai, que ens faça recordar, enteneu açò, les nostres aspiracions de conviure en pau i que valga per ensenyar les futures generacions la importància del respecte, la diversitat, la convivència, la democràcia… i sobretot que no ens faça oblidar. Estic convençut que el debat al respecte serà curt, i positiu.

Doncs així passe el dia a La Glorieta, veient passar el temps i a vosaltres, desitjant que apleguen les onze i es vaja omplint de vida la plaça, que prou de temps ha estat en silenci.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

He llegit i accepte la política de privacitat i lavís legal

Post comment