OPINIÓ
Vicent Sorlí, militant socialista
El campanar va tocar les dotze de la nit, i la gent que va decidir quedar-se al saló va notar a l’esquena una gelor que els feu remenjar-se a la cadira i tirar-se al damunt les jaquetes. Va ser una sensació envoltada d’estranyesa i de misteri.
Pocs minuts després, la gent que hi havia a la dreta de la tarima, començà a dir coses sense sentit, frases repetitives dites mig en castellà i mig en el seu valencià. Uns s’alçaven de les cadires i per moments abandonaven el seu lloc; altres no sabien que dir i d’altres no deien res. Qui a primera hora demanava que es retire la tanca de filferro espinós que limita les terres que fa anys els guanyadors expropiaren (a la força) als seus propietaris, ara era ella qui es retirava agafant el seu abric i abandonant el saló, dos voltes ho va fer i dos voltes tornà. Alguna cosa passava, alguna cosa que no tenien prevista estava passant.. qué era?
Doncs no era altra cosa que els que estaven asseguts a l’esquerra de la tarima començaren a fer política. Una política que quan la fas bé, de forma conscient i convincent, fa que isca eixa màgia; i va ser la màgia de la política la que provocà que els fantasmes del castell feren la seua aparició davant els que havien provocat eixe Ple extraordinari i inquisidor, recordant-los i fent-los veure les propel·lies que ells mateixos, quan es creien ser els amos de tot i manar inclòs dels fantasmes, havien fet.
Els fantasmes vestits per l’ocasió, jo crec que amb llençols de color blau ancora, a l’hora i mitja abandonaren de la mateixa forma que aparegueren la sala, i el Saló de Plens tornà a tindre eixe ambient càlid que proporciona la democràcia.
Però no tots els protagonistes apreciaren la presència dels fantasmes del castell. Els de Camarena, per exemple, seguint a la seua línia, continuen fent trucs en lloc de màgia, esperant algun dia poder ser una pedania.
I pel que respecta al Regidor no adscrit, causant del Ple extraordinari i inquisidor, al final no va ser reprovat, fet que no exclou que el seu comportament en el seu dia fora d’allò més mal educat i inadequat, que per això sí que va ser publicament criticat.
¿Pedania d’on!