Luis-poveda-eu-betera-opinionOPINIÓ
Luis Poveda, Coordinador Local d’EUPV-Bétera

Des d’Esquerra Unida hem llançat la campanya “Que no ens foten la vida”, amb la qual pretenem unir les diferents lluites que s’estan realitzant contra la injustícia social i laboral, es tracta d’unir a tots els col·lectius que d’una manera o altra es s’estan mobilitzant es tracta de mostrar que els nostres problemes tenen un origen comú i que la solució també ha de ser comú.

La crisi econòmica està sent aprofitada pel Capital per augmentar l’explotació que exerceix sobre el treball. La precarització de les condicions de treball, les baixades de salaris, la reducció de les plantilles, el salari en negre, l’augment de la jornada laboral etc, són diferents formes per augmentar el benefici de les empreses a costa dels treballadors i treballadores. L’atur i la precarietat serveixen com a xantatge permanent per obligar les treballadores i treballadors a acceptar condicions de treball cada vegada pitjors.

En estos últims anys les condicions de vida de la majoria han empitjorat, però això no és nou, abans de l’inici de la crisi ja patíem un procés de precarització continu, en el qual progressivament s’han anat perdent drets. Especialment a les persones més joves, a les dones i als immigrants els han aplicat condicions de treball cada vegada més degradants. Durant estos anys de crisi la precarització i la pèrdua de drets s’ha estès, en menor o major mesura, a gairebé tots els sectors laborals.

Situació que s’ha agreujat com a conseqüència de les reformes laborals aprovades pel PSOE i el PP. Igualment la reforma de l’Art. 135 de la Constitució i l’asfixiant principi d’estabilitat pressupostària, les noves retallades que s’acosten i la futura reforma de les pensions, suposen una amenaça constant per a la majoria treballadora del nostre país. Els treballs temporals, l’economia submergida i l’atur formen part del mateix circuit d’entrada i sortida permanent del mercat laboral, que fa que una gran part de la població visca en els marges de l’exclusió, hem passat de escandalitzar-nos per ser mileuristes a alegrar-nos d’aconseguir un treball de 700€ en jornades laborals de fins a 40 hores setmanals. Patim taxes d’atur de les més altes de la UE, xifres escandaloses del 20%, gairebé la meitat de llarga durada (més de dos anys), que s’incrementa fins a un 43% entre els més joves. Atur, exili i precarietat formen part del llenguatge quotidià de la majoria dels joves.

Igualment, ens trobem que la precarietat laboral té rostre de dona, pateixen les pitjors condicions de treball, tenen salaris menors i, en general pitjors condicions de treball. Això es tradueix en pitjor accés als millors treballs, especialment en el sector privat. O a la permanent amenaça de ser expulsades del món laboral, especialment quan són grans, o quan decideixen tenir filles o fills.

En definitiva es tracta d’una campanya col·lectiva orientada a la construcció d’una agenda comuna amb altres organitzacions, moviments socials o persones de l’entorn que permeti reactivar la mobilització social a fi d’aconseguir acabar amb les polítiques de retallades contra els drets dels ciutadans i ciutadanes

Imprimir article

Comente esta notícia en el nostre fòrum polsant ací.

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

He llegit i accepte la política de privacitat i lavís legal

Post comment