OPINIÓ
Ángel Rivero, veí de Bétera
Dirigit a l’equip de govern de l’Ajuntament de Bétera:
Sempre he considerat que no respectar la paraula donada, el compromís no escrit, l’acord parlat, com una falta de respecte cap a l’altra persona. Constitueix tan sols la punta de l’iceberg del poc valor que donem a la nostra paraula i del poc que ens importen les persones implicades, és com un insult sense paraules.
En la meua formació com a persona, el valor de la paraula donada sempre l’he considerat com la nostra principal de la meva targeta de presentació. El valor que dono a la meva paraula és la meva identitat, defineix el que sóc, qui sóc i com em relaciono amb els altres. Defineix el meu credibilitat, el meu moralitat, estableix si sóc o no digne de confiança no només en el personal sinó en el professional. La meva paraula sóc jo. Si alguna cosa pot establir el que valc és la credibilitat en el que dic, per les implicacions que té. Fins i tot la credibilitat en el que no comunico verbalment però transmet de manera no verbal.
És cert que actualment el valor de la paraula donada és a la baixa. I no només de la paraula compromesa verbalment, sinó de l’escrita i concertada en qualsevol dels mitjans de comunicació que ens permeten emetre els nostres missatges sense haver si més no que parlar amb l’altra persona. Cada vegada és més freqüent l’incomplir els compromisos pactats, quan reclames una part d’un compromís a algú a qui suponías de confiança, és cada vegada més habitual, sense rubors de cap tipus. I, generalment, amb la paraula honestedat de manera permanent a la boca de qui tendeix a incomplir el seu compromís. Ja ho diu el refrany “digues-me que presumeixes …”
Tot i que la paraula donada cada vegada és menys sinònim de garantia hem d’esforçar a dotar de valor a la nostra, contribuir a atorgar de nou valor real als conceptes d’honestedat, compromís, paraula atorgada.
En l’àmbit professional, social i polític, l’incompliment de la nostra paraula acaba sent motiu de rebuig social i laboral, i en moltes ocasions és motiu, declarat o no, del cessament de relacions professionals ben com a empleat, com a soci o com a seguidor d’una determinada opció política. De manera inconscient, quan es tanca un tracte verbal es fa des de la bona fe i la confiança i s’espera una resposta d’acord.
Quan no respectem els compromisos establerts emetem diversos missatges als nostres interlocutors:
• Els vam demostrar que no ens importen. No ens interessen com a persones, ni els perjudicis que puguin derivar-se de la nostra actitud.
• Posem en evidència que l’important són únicament nostres interessos. Professionals, personals o polítics.
• En moltes ocasions es manifesta una clara manipulació.
• De vegades, directament, amb mentides.
Les conseqüències de l’incompliment de la paraula atorgada són personals, professionals i políticament importants. Suposa una pèrdua de credibilitat i de confiança, en alguns casos total i irreversible.
I tot i viure en una societat on es facilita l’absència de responsabilitat en el que es diu, cal treballar per donar a la paraula un sentit de valor. Començant pel que fem en el nostre entorn més proper. Cal col·laborar en la presa de consciència per part de tots de la importància de respecte a la paraula donada. Aquesta responsabilitat ha de ser màxima en aquelles persones públicament visibles o amb responsabilitats polítiques, socials i empresarials. Són un model i ha d’exigir-coherència i respecte als seus compromisos i veracitat en les seves paraules.
És des d’aquest sentit de valor és d’on podem generar relacions efectives, relacions guanyar-guanyar per a totes les parts implicades. Contribuint a establir condicions de desenvolupament i benestar per a tothom, fomentant l’assumpció de la pròpia responsabilitat sobre els nostres actes i paraules. Però la major incidència de l’incompliment dels compromisos adquirits és sobre nosaltres mateixos. Quan no realitzem allò que hem dit que faríem generem un bucle que ens genera pèrdua d’autoestima i autoconfiança, dificultant-la realització d’aquells compromisos que hem adquirit fins i tot amb nosaltres mateixos. Quan trenquem els compromisos adquirits amb els altres i amb nosaltres mateixos, generem un hàbit en el qual, de manera inconscient s’assumeix que no és important si no es compleix. No passa res.
La importància de la paraula donada
El nostre interior es manifesta en paraules, “del que abunda el cor parla la llengua”.
És importar-te el mantenir la paraula donada, el ser una persona de paraula.
En alguns països, és tan vinculant la paraula com un contracte escrit davant notari.
Diu un refrany àrab “que un és amo del que no diu, i esclau del que s’ha dit”.
A què tanta rellevància?
Per això, complir la paraula donada:
• És la forma de generar confiança.
• És com l’altre pot conèixer les nostres intencions.
• És la millor manera de fer créixer la teva voluntat.
• És ser fidel a tu mateix.
• És ser fidel a l’altre.