Vicent-Sorli1112-150x150OPINIÓ
Vicent Sorlí, veí de Bétera
“Hoy, mamá ha muerto”. Són les quatre paraules en les quals comença uns dels llibres que ell, per diverses circumstàncies, havia rellegit en els últims temps.

Ell, a diferència del senyor Meursault, un personatge atípic i amb una actitut d’indiferència davant la vida, on la mort de la seua mare va ser un simple tràmit, si que va sentir i molt el sofriment i la mort de la seua mare en aquell hospital envoltat de vida.

Aquella matinada de principis de març, quam la fragància dels pins humits, barrejada amb l’aroma vaporós dels eucaliptus començava a penetrar a les habitacions, com si es tractés d’un bàlsam , s’acostà al seu llit i li va acariciar el braç; va notar tot seguit, com la gelor de la mort anava apoderant-se del seu cos, cansat i consumit de tant de sofriment.

Ella ho sabia i per un instant com si volguera acomiadar-se, el va mirar. Els seus ulls, al contrari del seu cos, estaven plens de llum i a través d’eixa lluminositat que delatava una consciència serena de lo que anava a ocórrer, li va dir adéu.

Els ulls de la seua mare, tot i el pas del temps, els recordà sempre amb tota nitidesa. Quanta força li va proporcionar, al llarg dels anys, la llum dels seus ulls. Sense eixa última mirada, ell segurament s’haguera convertit en un superficial personatge de novel·la.

Si per la senyor Meursault, la mort de la seua mare a l’asilo de Marengo, va ser sols un tràmit, per a ell en canvi l’última mirada plena de llum de la seua mare, en aquell hospital , va ser la vida.

A totes les mares que en les etapes de foscor ens il·luminen els camins que hem de seguir.

Imprimir article

Comente esta notícia en el nostre fòrum polsant ací.

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

He llegit i accepte la política de privacitat i lavís legal

Post comment