OPINIÓ
Vicent el Marqués, estàtua i veí de Bétera
La vida, els sentiments, tot va de la mà, moltes voltes et canses de queixar-te de la situació esta o l’altra, però mai t‘adones que tot són experiències.
Els que hem seguiu ja heu pogut deduir que l’estàtua ja fa uns mesos que a poc a poc va desgranant en grava, que la pedra, no és tal pedra i que moltes voltes encara que vulgues donar una idea de fortalesa, sols és això una idea, que finalment no ho és.
Vaja, ja m’he enrotllat, bé la qüestió important i de la que volia parlar, que o qui ens fa això que diguem la vida? La vida ens la fan els nostres, l’al voltant, els detalls, les vivències, les alegries i les penes, anem carregant i sumant, com en el IPhone, em omplit la nostra galeria de la vida de situacions.
Moltes voltes són situacions o accions ja viscudes, i que tornen, altres són moments entranyables, altres merament moments, però sempre la consciència de viure ens fa tornar a…
Però canviaríem alguna cosa per eixos moments? Veure que la princesa és una guerrera?, o aquell dia que al sant i senya de La Calderona m’agafares la mà, mentre et contava tot el que allí havia passat? Segur que no. D’altres moments valdria més ser com el xic aquest de Regreso al Futuro, tornar enrere, i destrossar la història, però ho faríem?
Res el viscut, viscut està i sempre perdurarà, el bo i el roín, ací en el territori dels sentiments res es crema, res no passa a depurar… i mira que som valencians, però això el dia 19 també és sols un símbol
Quan tire la vista arrere i veig, i escolte i continue recordant, em done conte que sempre hi haurà una espurna que puga tornar a encendre la flama…
Vos estime
