20170711_115634OPINIÓ
Salvador Rubio, veí de Bétera 

L’article 27 de la Constitució ens parla del dret a l’educació i llibertat d’ensenyament, així com per un ensenyament bàsic obligatori i gratuït, doncs bé ja sabem el socorreguda que és la Constitució per a alguns aspectes i la poca fermesa en uns altres. Aquest és el cas de l’escolarització, atés que nosaltres podem proposar, suggerir, aportar, etc., però el que no vam arribar fer és prevenir i aquest és el cas de Bétera.

La política del Partit Popular al País Valencià durant 20 anys de legislatures ha utilitzat l’educació més bé amb fins ideològics basant-se en propostes i preses de decisions que han afectat greument el sistema educatiu valencià, així doncs vaig a enumerar alguns aspectes que han produït la fractura del mateix.

Tenim en primer lloc la decisió de la creació per part de la Generalitat Valenciana d’una empresa pública en l’any 2000 com és la de Construccions i Infraestructures de la Generalitat SA (CIEGSA). El primer objectiu era la construcció de 277 col·legis per import de 1000 milions d’euros. Però la realitat és que la meitat dels centres educatius no es van construir i van optar pel lloguer i compra d’aules prefabricades. El mercadeig amb els barracons de la vergonya que durant anys han poblat i segueixen poblant el País Valencià per manca d’aules, revela l’existència d’una trama perfectament organitzada per treure profit i que va començar l’any 2007, al principi de la crisi.

La instal·lació d’aules prefabricada (barracons) i la construcció o rehabilitació de col·legis ha demostrat que aquesta trama vinculada al Partit Popular, hauria cobrat presumptament, comissions de CIEGSA. Pel que sembla 600 contractes de col·legis construïts o reformats. També estaven organitzades les empreses que proporcionaven els barracons, segons un informe de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Durant el període de 2007 al 2013 el lloguer de les aules prefabricades va tenir un cost de 54 milions d’euros. Avui tot aquest assumpte està judicialitzat i investigat per la fiscalia anticorrupció.

Una segona decisió de la Conselleria d’Educació del Partit Popular, va ser l’augment de la ràtio d’alumnes per aula, conseqüència de la qual va haver supressió de professors amb l’oposició de professors, pares i alumnes. Avui dia s’està recuperant progressivament les ràtios anteriors. Aquesta decisió afectava també a la no necessitat de més col·legis, mentre es feia el negoci en els barracons i es concertaven col·legis privats.

En tercer lloc el programa Crea Escola d’acord amb el Banc Europeu d’Inversions, amb seu a Luxemburg, reclama a la Generalitat el compliment de l’acord de la creació o reforma de 409 escoles per al País Valencià per una inversió de 1.600 milions d’euros a pagar al 50%. El termini terme el 2013, passat el qual es trunca la possibilitat de complir amb el mateix i que l’actual govern ha tingut acatar el seu compliment, pel deute rebut, atés que la part de la Generalitat de la inversió no s’havia complert.

En quart lloc un altre aspecte o ocurrència d’alguns per tapar errors i mala gestió va ser la creació dels Centres d’iniciativa social (CIS), que no és altra cosa de la cessió per un període de 75 anys a entitats privades en sòl dotacional públic amb la finalitat de construir i gestionar un centre privat que se subjectarà al règim jurídic dels centres concentrats. Aquesta iniciativa va ser anul·lada per l’actual govern de la Generalitat.

Finalment l’abandonament de construir col·legis públics en detriment dels concertats, fa que a última hora abans de les Eleccions de 2015 es concertés precipitadament 337 col·legis privats com a mostra de la política educativa del PP, que no és altra que ideològica.

Tot aquesta política educativa del PP al País Valencià com afecta la població de Bétera?

lloma del masDoncs bé, la necessitat d’un nou col·legi de primària i educació infantil de segon cicle es plasma al llarg de tres legislatures, sent això insuficient, al mateix temps durant la legislatura 1999/2003, se cedeix a la Conselleria d’Educació sòl dotacional per a la construcció d’un nou col·legi públic.

Durant tres legislatures que ha tingut el Partit Popular de Bétera no ha fet res perquè aquest col·legi fos una realitat. Ja la meua pregunta a la regidora de l’àrea en el seu dia va ser – quan es va a construir aquest col·legi? i va respondre que “no cal perquè ha baixat la natalitat”.

I jo em pregunte-no hi ha altres factors?, com ara l’augment de la població que durant el període de les seues tres legislatures s’ha duplicat. Del 2003 al 2015 ha passat la població de 16.499 habitants a 22.349 i avui dia a 22.696; bàsicament matrimonis joves amb fills. Com és possible que 15 peticions d’escolarització no hagen pogut ser ateses en el seu dia?. A dia d’avui i després d’intensa negociació s’ha donat resposta a aquestes peticions creant una nova línia al col·legi públic de la Lloma del Mas.

L’excés de demanda enfront de les places disponible ha fet que molts pares hagen pres la decisió de matricular als seus fills en altres localitats properes, així doncs la urgència està servida i la necessitat d’un nou col·legi una urgència.

Aquesta falta de previsió ha fet que l’IES Les Alfàbegues de Bétera fóra denunciada per l’AMPA, perquè excedeix de la seua capacitat a 300 alumnes, ja que s’atenen alumnes de Bétera, Nàquera i Serra. (Llevant 2017.07.05)

És urgent posar el més aviat possible els mitjans per a la construcció d’aquest nou col·legi i mentrestant donar solució a l’escolarització de Bétera, bé creant una línia mes en qualsevol col·legi de la localitat i no acceptant la proposta com la de pujar les ràtios en les escoles per donar cabuda a la demanda, ja que des de la creació del Col·legi Camp de Túria es va haver de rehabilitar l’escoleta Josefa Guardiola ja abandonada per poder atendre els alumnes d’educació infantil de segon cicle i al mateix temps com es complirà la integració que proposa el conseller Marzà en els col·legis públics dels alumnes d’educació infantil de primer cicle.

En tot això el poble de Bétera té molt a pensar, així com la implicació de les AMPA i partits polítics, que com el conte de la cigala i la formiga, ens hem dedicat tres legislatures a cantar i deixar passar el temps.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

He llegit i accepte la política de privacitat i lavís legal

Post comment