Marques-1OPINIÓ

Vicent el Marquès, estàtua i veí de Bétera

M’he criat sentint sentències o “refranys” propis del poble. Hi havia un que quan ens la deien pareixia que la malifeta era grossa “som amos del silenci i esclaus de les paraules, o fets…” “Si ho has fet, dis- ho”, quan escoltaves això, era símptoma que la barrabassada havia sigut gran, que havies traspassat la línia del bé i el mal, i aleshores, quan algun adult la soltava, desitjaves, esperaves que algú, li llevara ferro i contundència -mira que en tenia- i anhelaves que dins d’eixe juí sumaríssim i veïnal que es feia, alguna ànima piadosa amollara, eixa expressió tan fraternal de “és que són xiquets… que voldràs!”

Hui i com faig sempre, mire vosté que a La Glorieta hi ha poc que fer- revisant les xarxes socials, he vist una piulada, que m’ho ha fet recordar, i sobretot integrar als nous temps amb la realitat, això sí, consell espaiet  -o despacito– amb el que escrius…
No diré quina autoritat ho ha fet, això sí, ens amenaça de estar pendent, ara, no al mes d’octubre, novembre o febrer… ho diu ara, tu que amb els veïns ixes a la porta de casa, amb la teua cadira o mecedora, a fer poble -no botellot– espai, si molestes -que mai ho has fet- els tindràs ahí pendents…
a la frescaEntendria que açò, fora el tuit fixat, per la nostra Policia Local, més quan cada volta, els nostres parcs i altres llocs s’omplin de gent que fa pròpia la moda d’altres llocs, moda exportada o no, però que és la que a la fi i a la cap, destorba el descans d’altres veïns durant tot l’any… Pràctica que, personalment em molesta tant, com que l’autobús escolar de la Lloma del Mas, no tinga on parar a l’Albereda o darrere l’ambulatori, perquè alguns es passen els senyals pel pont del barranc…
Ací volia aplegar, recorde les nits d’estiu, i no tantes nits, a meitat vesprada, normalment coincidint quan el sol ja no entrava al carrer, i això no era per l’altura dels edificis, la tia Rosa, que sempre era la primera, treia la seua mecedora, florejada i còmoda. A Rosa la seguien, la resta, Ines, Dori, Beatris, Gertrudis, Lola… era l’hora de prendre el carrer, és cert que no hi havia tants cotxes, ni vivíem en eixes conilleres de finques, o que la televisió no ens tenia absorbits.

Era molt normal veure-les esgotar el sopar o la tallada de meló, allí les dones eren les primeres, que feien tan peculiar i normal manifestació. Els homes a poc a poc anaven aplegant- de prendre café o el que fora del Talento, Montes o el baixet- i normalment se solien seure als banquets dels soportals o la vorera, les converses molt variades i la forma de fer poble també, espere que no deixe d´existir una de les pocs costums que ens queden, que no la coarten amb gàbies com feren amb els coets…

També supose que el tuit de la Policia Local anava per altres derroters, però som esclaus de les paraules, i més vostés, espere veure eixe tuit en altres èpoques de l’any.

Imprimir article

Comente esta notícia en el nostre fòrum polsant ací.

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

He llegit i accepte la política de privacitat i lavís legal

Post comment