Vicent-Sorli1112-150x150OPINIÓ
Vicent Sorlí, militant socialista

En aquesta ocasió he estat dubtant si escriure o no sobre el procés d’independència que s’ha iniciat a Catalunya, al final he decidit fer-ho, i m’ha motivat a fer-ho perquè al País València i a Catalunya tenim en comú algunes de les coses que en certa manera han marcat la nostra existència com a poble.

Tenim en comú la llengua, compartim una part essencial de la nostra història, tenim a Aragó, tenim al Raimon i al Serrat, i les nostres costes estan banyades per la mateixa mar, la Mediterrània, a voltes blava i lluminosa, i altres grisa i inhumana, i sé que este escrit es quedarà en una simple opinió, que els nacionalistes, amb pedigrí, que per ací acampen, la van a qualificar de molt superficial.

Per al’1 d’octubre, les forces independentistes catalanes, botant-se les lleis a la torera (cal recordar que la ciutat comtal té dues places de bous) i després de destitucions, de porgues polítiques i de manifestacions, alguna d’ella m’arriba a destrossar l’ànima, han convocat un Referèndum per a decidir el si o el no a la independència.

He de dir, que el mal anomenat “problema catalan”, com la dreta espanyola el defineix, no ha sigut tal. Catalunya mai ha sigut un problema, Catalunya ha sigut una nacionalitat clarament definida i diferenciada dins de l’estat espanyol que els diferents governs, especialment els del Partit Popular, no s’han preocupat en resoldre mitjançant la política, i ara hi ha el que hi ha.

Tenint clar el dret a decidir, igualment hem de tindre clar el fet de fer-ho complint la legislació, l’espanyola i l’europea i ací és on estan fallant els nacionalistes catalans. En certa ocasió en una entrevista a José Saramago, parlant dels problemes nacionalistes dels Balcans, li van preguntar si ell es sentia nacionalista. Saramago sense dubtar i amb eixa claredat d’idees que el caracteritzava, va contestar amb el seu portugués castellanitzat: “Yo sou nacionalista du mondo que me a tocado vivir”.

Tornant a la superficialitat d’aquest escrit, i per contrarestar la meua falta d’informació en l’assumpte català, m’agradaria, deixar constància ací i en forma de síntesi, opinions d’experts en sociologia política, molts d’ells afirmaren en el seu dia, de què el triomf del Brexit al Regne Unit fou degut al vot rural, a eixa població envoltada de boira i valls vers i humits i que l’aparició maleïda d’eixe personatge que es diu Donald Trump, als Estats Units fou conseqüència dels vots de l’Amèrica que no ix a les pel·lícules ni a les sèries, eixos estats americans, que desconeguem però que allí estan i que s’han decidit per polítiques obsoletes i insolidàries.

Tot siga que de guanyar el “sí” a la independència a Catalunya, també tinga a veure molt en el que en el seu dia passa amb el Brexit i amb Donald Trump, i que el futur de Catalunya poguera quedar en mans de gent ancorada en el passat, açò és molt superficial però caldria fer una reflexió.

La meua, és que els problemes polítics haurien de resoldre’ls des de la generositat, el diàleg, el consens, la transigència i la solidaritat que aporta la vertadera política.
Deia Paul Éluard: “en nuestro tiempo, hay que pasar del horizonte de uno al horizonte de todos”. 

Imprimir article

Comente esta notícia en el nostre fòrum polsant ací.

0 Comments

  1. Sols una pregunta,per un casual coneixes el origen de la vandera que presentes,la estelada,la que tant pentja en alguns dels pobles del independentisme?

  2. Lamente molt que tinguis tan poc coneixement del procés català, tant que en parlen a la tele tot que només diuen el que els interessa, en un poc (de voler) se’n pot saber un poc més, ara mes que mai.
    Jo no explicaré res, els espanyolistes ja fan la feina, em sap greu, jo no he sigut independentista, però he d’admetre que ja no els han deixat cap altra manera de fer-ho dignament.
    La prepotència dels governants no té perdó.

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

He llegit i accepte la política de privacitat i lavís legal

Post comment