Olga 1Olga Coscollar, més coneguda com la filla de Javier i Avelin, es prepara per a gaudir al màxim aquests dies com a Obrera fadrina de 2017. A Bétera.com hem volgut conéixer millor a aquesta xica de 23 anys que ja és mestra d’Educació Física “des de menuda la meua vida ha estat marcada per l’esport, primer amb la dansa on porte des dels 7 anys formant-me i més tard amb el surf esport que m’encanta juntament amb el mar, on sempre vuic estar”.

Pregunta: Què és per a tu ser Obrera fadrina de Bétera?
Resposta: Per a mi ser obrera fadrina és viure des de dins i en primera persona la festa gran del poble que m’ha vist nàixer. Hem plena molt poder sentir el mateix que la meua iaia, les meues tíes o els meus familiars Majorals han viscut ja.

P: Com va ser el dia que et van portar la bolleta a casa?
R: Aquell diumenge com qualsevol altre vaig anar cap a l’entreno a les 9 i mitja. En tornar a casa no vaig veure res estrany, els meus iaios venien a dinar a ma casa, jo feia Skype amb la meua germana i el meu cunyat… Com sempre.
La sorpresa va arribar per als meus iaios i per a mi quan van tocar al timbre i la meua germana a través de la pantalla em deia: alça de la cadira, qui és? Ella ho sabia tot.
No m’ho esperava per a res perquè és un tema que mai hem parlat a ma casa, la gent especulava amb altres noms. A més, si ho haguera sabut no haguera anat en la roba d’entrenar… ha ha ha!
Tant de bo totes les obreres fadrines i casades tinguen un 22 d’Agost com el que vaig viure jo aquell 4 de setembre, sens dubte una de les sorpreses més boniques de la meua vida.

Olga 6P: Com has viscut aquest últim any de preparatius de la festa?
R: Enguany ha sigut “mogudet” actes, assaig del Ball de Torrent, de Sant Valentí, del sopar de la piscina, de la dansa, proves de vestits, cita amb la perruquera, maquilladora, fotògraf, viatges a València contínuament, alfàbegues, confeti… I alguna cosa més que em deixaré però quan es fan les coses amb il·lusió no sembla res pesat.

P: Com s’han viscut sempre les festes a casa d’una beterana com tu?
R: Quan vaig nàixer, amb un mes i mig, ja estava en casa dels meus iaios, al carrer de les Alfàbegues, on faré la festa jo, envoltada de confeti, coets, Alfàbegues…
A la meua família hi han hagut obreres i Majorals per això les festes d’Agost són un motiu més per juntar-se tots i rememorar moments. El 15 d’Agost es viu a ma casa amb molta alegria, els meus iaios sempre obrien les portes de sa casa perquè les obreres i acompanyants en la rodà entraren a descansar.

P: Quin creus que ha de ser el paper de la dona en les festes de Bétera?
R: El paper de la dona ha anat canviant i evolucionant amb el temps, però el que no canvia és que es representa una figura de la dona forta, treballadora, devota a la mare de Déu d’Agost, i acompanyada sempre per la seua obrera casada i els majorals als quals ajuda en tot allò que pot.
Per a mi, la dona en les festes no hauria de ser el penjador d’un vestit que després sobretot les dones critiquen, totes les dones hauríem de deixar això de costat, unir-se i donar-se suport en les festes, lluitar pel que volem, i valorar un any de preparació que suposa molt d’esforç.

P: Què és el millor i el pitjor de ser obrera?
R: El millor és la quantitat d’experiències que es viuen en un any. També et dónes compte de la gent que està en tu al 100% o gent que t’ofereix ajuda desinteressadament. A més he tingut la sort de compartir aquest any amb Pilar, Marieta i Amparo, que som les quatre unes guerreres, elles ja saben per què i amb les que he fet molt bona pinya.
Conéixer als teus 20 Majorals i compartir amb ells hores d’assajos, actes… Fan que tingues a la memòria records de tot tipus. Alguna cosa mala de ser obrera i per dir alguna cosa perquè no trobe moltes, és la disponibilitat, cal que estigues al 100% perquè sempre hi ha coses a fer, llocs on anar i de vegades no pots fer plans amb els amics o la família…

Olga 5P: Per poder ser obrera fadrina és necessari la col·laboració de la família i els amics, no és així?
R: Si alguna cosa he tingut clara és que la festa sense el suport de la meua família no l’haguera fet. Aprofite per a donar-li les gràcies a mon pare, ma mare i la meua germana per haver estat tots els dies al meu costat. Jo he tingut molta sort, la meua família, tant Coscollar com Solera i els meus amics/amigues em donaren el seu suport des del principi, ja que són moltes coses les que s’ha de fer. M’han ajudat en tot, cada grup encarregant-se d’alguna cosa, i sempre dispostos a aportar el seu gra d’arena. Hem sent molt volguda per tots i per gent que no nombre però que cadascú sap qui és. Sin un equip tan gran darrere, açò no haguera sigut possible.

P: El vestuari és una part molt important de la festa de les obreres, què ens pots explicar del teu?
R: El vestuari que vaig a portar representa directament la meua personalitat. Alguns vestits estan pensats per mi, la meua germana i ma mare. Altres per Fran Tochena gran modista i un més en la família.
Des de menuda tinc interés per la moda, de fet tinc una carpeta amb dissenys meus que vaig començar a fer a l’obreratge de ma tia quant tenia jo 8 anys. Amb aportacions de les tres juntament amb la gran experiència i realització dels vestits pel meu Fran, han fet que hem senta molt segura amb cada vestit que em pose. A més les proves han sigut divertidíssimes!

P: Quin serà el vestit més especial per a tu?
R: El vestit més especial és el del dia 15, va ser el primer que vàrem elegir i uns dels més bonics per a nosaltres.

P: Quin acte esperes amb més ganes de tots els que vas a viure?
R: El dia que més ganes tinc de viure és sens dubte el dia 15. Si sóc obrera és en part per a viure per 23 anys consecutius aquest dia d’una manera diferent. Espere gaudir-ho des de primera hora fins al final del dia.

Olga 4P: Nerviosa per què comencen les festes?
R: No, no estic nerviosa, en part no vull que comencen perquè de seguida passarà volant i s’acabarà un any ple de feina, però per altra part tinc ganes de viure cada moment al màxim i gaudir amb tota la colla, familiars i amics.

P: Què és el que més t’agrada de les Festes de les Alfàbegues?
R: El que més m’agrada és el dia 15. Veure el contrast de les Alfàbegues, el confeti, tanta gent en la camisa de flors i gent que no és de Bétera que ve per vore la festa, els coets a la nit… Des de primera hora és un dia emotiu i poder compartir-ho amb Pilar com a la meua casada i veure com gaudisquen els amics i la família no podria fer-me més feliç. Eixe dia és i serà brutal!

P: Convides a la gent de Bétera i de fora a viure-les?
R: Per suposat! Convidem a la gent del poble i a la que no és també a gaudir de les festes amb nosaltres, d’eixir al carrer i estar en harmonia. Aquests dies de festes també són dies de retrobaments amb gent que durant l’any no acostumes a veure per això tinguem un bon record i gaudim tots junts!

P: Ja tens pensat a qui li lliuraràs la bolleta el dia 22?
R: Eixa és molt bona pregunta, pensar podem pensar-ho, però després res mai és segur per això preferisc gaudir les festes i no pensar-ho fins al dia 21. Afortunadament tinc uns pares que m’aconsellen a l’hora de prendre decisions i de segur que m’ajudaran en aquesta tasca.

Imprimir article

Comente esta notícia en el nostre fòrum polsant ací.

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

He llegit i accepte la política de privacitat i lavís legal

Post comment