Marques-1OPINIÓ
Vicent el Marquès, estàtua i veí de Bétera

No cal mirar el calendari, sols amb el bateg del poble és prou, per a veure, per sentir que un any més estem a les portes de les festes del Mare de Déu d’Agost, les que fins als anys trenta del segle passat eren les de Sant Roc, en definitiva les festes de Bétera, les festes d’Agost.

Les festes, a més de la seua vessant pròpia, que les dota de contingut i sentit, per definició estricta, també tenen uns altres efectes als pobles, són eina d’integració, de pervivència, de vertebració, i cada volta més, mirall dels canvis socials i de conjuntura d’un poble que mira cap al futur, vivint el present i sense la intenció d’oblidar el passat, perquè precisament el coneixer el nostre passat és el que ens prepara el camí per a continuar sent poble.

Les festes de Bétera, no són excepció, unes festes que han evolucionat amb els temps, una evolució que a voltes ens agradarà més o menys, però que sempre intenta mantenir pura l’essència pròpia de la festa.
Fa trenta, quaranta o més anys, eren molts carrers, els que s’engalanen i adornaven amb motius de les festes, inclús hi havia un concurs al respecte, hui encara queda la constància d’aquest, i als carrers guanyadors d’aquells certàmens podem trobar les plaques commemoratives d’aquells certàmens, sobretot als “carrers dels Sants” que sempre es duien el “gat a l’aigua”… En altres simplement posaven gallardets, tant en un cas com altre, era una forma de veïnatge, de convivència, sobretot el que es buscava i del que es gaudia, era d’unes nits d’estiu, de sopars al carrer.
calle-maria-casada-1Hui, i ja fa anys, sols tenim està expressió als carrers de les Obreres, on veïns i amics, es junten per fer la tasca corresponent i també per gaudir de bons moments al voltant de la taula, que al fi i a la cap, la taula fa molta festa. Açò sense dubte és signe d’una festa que es va adaptant i canviant, conforme als passos que dóna una societat, com he dit en altres ocasions, a poc a poc, les finques, els avanços i les comoditats, ens van apartar de la vida al carrer, i amb això també va minvar el sentiment de veïnatge, de comunitat, i a poc a poc, van anar desapareixent també els gallardets.
Fa menys temps, uns denou o vint anys enrere, hi havia una norma, que molts joves hui no coneixeran era la que deia: “prohibit tirar coets a menys de cent metres de la Cantà” i és que la matinada del setze, el poble a més de pólvora, també s’omplia dels acords de la dolçaina i el repic del tabal, que acompanyaven la nit d’Albaes que feia el seu pelegrinatge, casa per casa de majorals i obreres.
Estava la cantà oficial, però també hi havia algunes quadrilles que duien els seus tabals i dolçaines i feien el seu propi recorregut pel poble, em pareix recordar, si no em falla molt la memòria que una d’elles era la que duien la quadrilla de Canonge.

Quan es va canviar la cantà a la matinada del dia quinze, pot ser allà pel 2.001, hi hagueren veus contràries, eixe moment de sentir una albada, mentre s’escoltava el soroll dels coets, era d’eixes coses que paguen la pena, però amb el temps els contraris també es van adonar, que amb el canvi, la cantà guanya en protagonisme, que són molts els que acompanyen el tabal i la dolçaina, al versadors i cantadors, en la matinada del dia quinze, fent si cap més gran un dels actes més emotius del pròleg de la festa grossa.

Altres coses que han canviat i que han anat avant i arrere, ha sigut el confeti, que seria d’una rodà sense confeti, que ompli de color el matí i no sols de color, també de cançonetes “Els Majorals que no tiren confeti”, que fa la delícia i glòria dels més menuts i no tan menuts, i que sempre busquem la foto, que ha evolucionat inclús amb la forma de ser llançat: a poc a poc, el mocador sencer, o com es va posar de moda -allà pel 2005 – fent el tub – creant eixa imatge que deixa bocabadats a veïns i forasters.

calle-monica-4Un confeti com a element identificador de la festa, que abans perdurava també a la nit, algú se li va ocórrer que calia ficar als serveis de neteja vint metres després de l’última alfàbega, i així una volta acabada la rodà no quedava ni rastre de la festa que pels carrers del poble hi havia sigut, després es respectava el de la placeta del Sol, i als últims anys també, el del Camí València… Precisament al Camí València, i amb el confeti, és on es pot viure una d’eixes estampes màgiques de la matinada del setze, un toll de confeti que et pot cobrir les botes, que es conjuga amb els coets creant un so i una llum especial i pròpia, deixant constància de la unió de dos dels elements més significatius de la festa.

Abans en festes, al costat del soroll de la fira a les vesprades, es podia sentir a l’albereda altre soroll molt peculiar, el de l’home de bo del trinquet, xa, quines partides s’organitzaven en festes, allà assegut a l’escala, es mesclava la música de “la ola” amb el “va de bo”, redéu quins records. És algo que com a poble tindríem que recuperar, el trinquet, no sols per festes, sinó per continuar sent poble.

Enguany per cert el dia tretze, tindrem un taller de Pilota Valenciana al matí i una bona partida de Galotxa a la vesprada, on personalment podré gaudir d’un dels pilotaris que hui en dia més m’agrada, Pere Roc.

Les Alfàbegues, element identificador per excel·lència de les nostres festes, de fet, serveixen per a fer córrer el nom de Bétera per tot el País Valencià i pel món sencer, per com deien “ficar Bétera al mapa”, el poble de les alfàbegues, doncs també han evolucionat, i mira que pareixia difícil després de tot el que havia fet el tio Manolo El Morquero, hui en dia la tasca de Ramón Asensi, i els seus estudis, fa que l’alfàbega per nosaltres siga alguna cosa més, molt més, que el que era fa dècades arrere.

IMG_8563 RI aplegue a la coetà, a la matinada del setze, mire vosté que ha evolucionat, i ha sigut motius de canvi, segons diuen, la història de la cordà i la coetà es remunta a fa més de dos segles, jo no m’escabussaré tant en el temps, la coetà per tots els carrers, era altre identificador de les nostres festes, durant tot el segle XX. Clar, algú em dirà els coets no eren comparables, i és fàcil la contestació, ni els edificis i poble tampoc, fixeu-vos i penseu com era el poble, per exemple, a les dècades del 50 o 60, cases baixes, amb corrals, amb quadres pels animals, palla… es posen vosté en situació? I no es qüestionava la coetà, com eixa expressió d’un poble que prenia el carrer, per fer amb la pólvora la cloenda d’una gran celebració, a poc a poc, els coets van anar perdent el seu espai, primer uns llocs determinats on no podien ser tirats, al 2002 es va reduir ja a un plànol amb uns carrers determinats, anàvem engabiant el vol lliure dels coets, ull, no estic criticant que cada any es guanye amb mesures de seguretat o que cada volta més es demane una major conscienciació dels coeters, i que es hagen d’identificar, el que dic que els canvis socials, van fer perdre una de les essències de la nostra festa.
Als dos últims anys, es va tornant a recuperar espai, i amb molt respecte pels detractors de què els coets tornen a ser, per soles quatre hores a l’any la nit del setze, el seny d’un poble, els dic que isquen i gaudisquen d’eixes hores, que s’integren i visquen la festa. I deixar ben clar que som precisament, els que eixim eixa nit els que més coneixement solem ficar, perquè la nostra responsabilitat és que la “coetà per tots els carrers perdure
Bé, ja estem en festes, és moment de passejar els carrers, d’aplaudir a les obreres i majorals, de sopar al barracó, de seure a veure els varietets i el ball de Torrent, de retrobaments, de ballar amb la música, de gaudir de la cantà a la Mare de Déu, d’orelletes i coques fines, i de tant i tant és moment de tornar a sentir-nos poble.
Que tinguen vostés unes bones festes! 

Imprimir article

Comente esta notícia en el nostre fòrum polsant ací.

0 Comments

  1. Trampós, eixa foto no és il•lustradora de la coetà de la matinada del 16. Eixa foto darrere les valles sembla més del dia 17, d’alguna coetà del Gos. Ja volguerem molts poder gaudir de la coetà de la matinada del 16 amb eixes garanties de Seguretat que ensenya la foto. Tot sembla haver evolucionat a la nostra meravellosa festa, llevat de l’espantosa coetà de la matinada del 16.

    • La foto no l’ha posat Vicent Marquès, l’hem posat des de la redacció, i sí, és de la coeta del gos. El debat sempre està obert en aquest tema. Una salutació.

  2. Començar un comentari dient trampós a algú, poc favor li fa Dña. Cristina. He intentat ser molt respectuós amb aquells, que com vosté duen a terme, una particular creuada contra la coetà, des de la meua més absoluta discrepància amb vostés però sense caure mai en l insult, ni la falta de respecte, continuaré defensant la coetà pero tots els carrers. Bones festes

  3. Yo, al leer artículos como estos, me da que pensar y reflexionar sobre muchos aspectos.
    Parece que existe una corriente, una necesidad imperiosa de situar a Bétera en el mapa (como si a algunos les fuese la vida en ello). Y, bueno, está bien esto de querer tener un renombre y una fama. Pero… ¿hay que hacerlo a través de ‘les festes’ y no a través de las muchísimas bondades que tiene Bétera?
    ¿Tenemos que convertir a Bétera en la nueva Magaluf, donde la ley no existe para los turistas y la fiesta lo justifica todo? ¿Tiene que primar la pólvora, los coetes con movimientos erráticos y la falta de seguridad durante la madrugada del 16 de agosto?
    ¿Cuántos ””incidentes””, con heridos graves, tienen que haber para que se recapacite? ¿Cuántos meados, vómitos, ruidos estrépitos… tenemos que soportar los vecinos en pro de la fiesta? ¿Y cuántos contenedores calcinados, tejas, patios y fachadas quemadas tenemos que aguantar y asegurar para la supervivencia de una tradición desfasada?
    Una tradición basada en lanzar cohetes durante una noche en las calles del pueblo, con la intención de molestar a los vecinos y divertirse por ello. Y unas pólizas de seguro carísimas que, con 15eur que aportan <>, es impensable que cubran una mínima parte del despilfarro que supone.
    Sinceramente, pienso que los vecinos de Bétera -al menos, los que no estamos inmortalizados en una estatua- somos mucho más que ‘les Alfàbegues’, ‘el Confeti’ y ‘la Festa’.

  4. Bon dia, hui festivitat del Gos, tinga Sr./Sra. J, mire vosté, durant molts anys Bétera ha sigut el poble del psiquiatric, qüestió esta, que moltes voltes emprava la gent amb sentit peioratiu, però que personalment no em molestava, tot el contrari, el Psiquiatric va donar en el seu moment molt llocs de treball pels veins del poble, a més de fer una importantíssima llabor, després i ara també som coneguts com el poble de l´OTAN, mire això em molesta més, sobre tot quan els terrenys que van ocupar al seu moment van ser arrebats als veins, i de quina forma, encara que supose que vosté que tant parla de les bondats del poble, esta història ni la conega, ni li interese coneixer-la. Bétera té moltes bondats, entre elles que ha sigut lloc de pas de molts pobles, Ibers, Romans, Musulmans… que han anat creant la nostra identitat i multiculturalitat. Qüestió esta que tampoc crec que li importe massa.
    Però Bétera, i li ho diu una persona del poble, que ademés de emprar una estàtua per parlar, ha jugat, estudiat, s´ha enamorat, ha viscut tota la seua trajectoria al poble, també és el poble de les Alfàbegues, i durant més de 200 anys ha celebrat d´una forma o altra la seua cordà i coetà, quin problema hi ha… Quan està arreu de la Geografia del País Valencià, i et pregunten:
    “-D´On eres?
    -De Bétera
    -A del poble de les Alfàbegues”
    Jo sent un orgull important, no se perquè lo molesta tant, a lo millor si que ho sé però no caure en el mateix atreviment que vosté de dir coses sense més.
    Mire, açò de situar “Bétera al mapa” ho vaig emprar, com una frase molt manida pels governs que anteriorment hem patit el Valencians, i que van situar València al mapa però de la corrupció, encara que també supose Sr./ Sra. J que això tampoc li interessarà.
    Ho és que quan parlen de Bunyol, no pesem amb la tomatina, o d´algemesi, amb les muixerangues, o és que al món quan parlen de València no els ve al cap les falles…
    Doncs sí Bétera, té moltes bondats, molta història, que precisament mai voldrem amagar, i entre eixes bondats i eixa història, també estan les alfàbegues, i els coets…
    Jo pense que a vosté el que realment li molesta són els coets, i vol imposar amb la seua demagogia que una tradició, esta si arrelada, deixe de ser, però no te l´atreviment de dir-ho obertament, així que li pega voltes i vol llegir més del que realment diu l´article…
    Ho vosté em té que dir a mi com em tinc que sentir Beterano o Beterana (Beterense)
    En tot cas, som molts, moltíssims, els que la gent com vosté vol convertir en minoria, i tinga clar que treballarem per mantindre les nostres tradicions. A més de fer que Bétera siga el poble que és.
    Per cert també estic orgullós que les polítiques socials, hagen avançat tant als dos últims anys que tinguen un reconeiximent a la UE, i que siguen referent al país, i vosté?

  5. A mi també m’agrada més que identifiquen al poble pel de les alfàbegues, però que deixi de ser el poble del locos no sé si creure-ho. Que tres tipus que a sobre no són del meu carrer, tinguin a tots els veïns confinats a casa i al matí allò sembli l’hecatombe i una casa acabada d’arreglada feta una llàstima, no crec ni que la més bella de les Alfàbegues puguen canviar el concepte.
    I per favor repassi el terme “SENY” m’ofèn en el terme que l’usa.

  6. Bé, encara que no és dia per frivolitats…
    A vosté l´ofén com empre el terme seny -mal utilitzat- i a mi que vullguen fer vore, com es diu als comentaris que Bétera vol ser la nova Magaluf. Em molesta que vullga vore més enllà, jo no he parlat de poble dels locos, i manco en tó despectiu com sembla que vosté ho fa, ni he dit que ens deixen de identificar amb eixe mot. Però clar, es centra, com no, Sorpresa, amb els coets… Que els coets, són un component nou de la festa? Pareix que açò haja sortit del no res, que la coetà siga una invenció nova per ocasionar patiment a la gent, que poc de TRELLAT temin a Bétera, no?
    Em molesta el terme confinament, i molt, sap vosté el que significa, segur que sí, i encara així el solta, amb quina intenció?
    Bé, continuarem siguent el poble de l´OTAN, això els mola més.

  7. Esta molt be defensar les tradicions, tan de bo mes gent s’apunte a fer-ho. Alfàbegues, confeti, cantà, etc…. Coets? Naturalment que si; mascletades, cordà, castells, fantàstic. Indiscriminadament? i per lliure als carrers del poble?… per mes que, introduint algunes restriccions (per mi poc significatives, es un parer)… Ho sent no veig la manera de acomodar-los en el meu sentit del civisme. Li assegure que ho he intentat però me fallen tots els arguments, racionals. Potser es un problema meu, clar – la percepció diferencial eixa punyetera- tinc, però la sensació de que molta gent del meu envoltant -no pocs- els passa el mateix. El dubte es si “lo Coet lleva lo Beterà”.

  8. Sr. Conde-Nat, espere que no siga al foc etern, la percepció diferencial, aah la percepció, vosté ho diu la seua percepció que fa vore la irracionalitat d´un acte tradicional, en Bétera no tirem animals del campanar, ni estirem del coll a una oca, ni donem mort a un bou amb una llança, en Bétera, som tan irracionals que fem una ofrena d´alfàbegues, mentres els Majorals tiren confeti i els veins cantem i ballem, i per la nit coets… Em costa pensar que el meu iaio, fóra un esser irracional, o el pare del meu iaio… Però bé, té ser la percepció diferencial de la que vosté parla i amb la que vol CONDEMNAR
    El que em preocupa sobremanera, és eixe interés que mostres alguns, per crear eixa “falsa percepció” que ni un servidor ni altres volem, i es la que vostés volen vendre, mai he dit que si no t´agraden els coets eres menys beterana, res més lluny, però si que he dit que els coets són element identificador de la nostra festa, no he he faltat mai al respecte, mentrés em trobe que vosté diu que som falts de civisme i de racionalitat, ni ho faré no faltaré mai al respecte a aquells que com vosté no entenen la coetà.
    I mentres vostés fan la seua per impedir que hi hagen coets per tots els carrers, jo faré la meua per fer que la coetà continue en la seua essencia.
    Salut.

  9. Sr. Marqués , un parell de cosetes:
    .- Probablement hi ha entre vosté i jo mes afinitats que no es pensa. No soc el seu enemic. Estic segur que canyeta (o no) pel mig tindríem molt i bo de que parlar. Jo sempre parle per mi i no tinc una especial necessitat de triomfar en les meves argumentacions.
    .- No comprenc per què dona resposta al meu comentari a travès del FB. Jo no tinc res a veure amb cap organització anticoetera. Vosté dona una explicació “non petita” davant un grup de gent – alguns els conec, molt bones persones, faltaria mes- que mostren afinitat cap al seus gustos pels coets. Però, no publica el meu comentari. La gent es intel·ligent i sap apreciar si hi ha , o no, per a tant.
    .- I, be, això ja no te importancia però, home! que jo no me clave amb el seu pseudonim! i li assegure que dona per a jugar…
    Au vinga que no es res, però no tireu els coets a ma casa.

  10. Home, ara he de demanar li disculpes, perque he enviat el meu comentari i ara va i apareix el seu . Per alguna raó no s’havia carregat a la pagina. Pensava que no l’havia posat ací. Perdò.

  11. Xa, Sr. D. Conde-Nat cap broma amb el seu nom. Agafe la proposta de xarrar i fer canyeta, sols té que enviar-me un privat per tuiter o fb i concretem, serà tot un plaer.
    Salut

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

He llegit i accepte la política de privacitat i lavís legal

Post comment