EFE. El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) ha volgut recuperar l’anomenada “edat d’or” de l’animació valenciana a través de l’incipient i audaç treball dels seus pioners en una ambiciosa i dramatitzada exposició, centrada en els anys posteriors a la Guerra Civil espanyola.
L’exposició, que podrà ser visitada fins al 4 de febrer de 2018, arreplega les obres dels animadors Carlos Rigalt, Patricio Payá i Joaquín Pérez Rierol a través de les projeccions dels seus curts, dibuixos, esborranys, espais de treball i materials.
El responsable de l’exposició, Amador Griñó, ha ressaltat que les il·lustracions de les parets estan pintades a mà i que els escenaris i el ‘atrezzo’ “recreen a grandària natural el que feien els artistes, quasi com en un escenari teatral”.
El comissari Raúl González ha explicat que “la joia” de la mostra és la recopilació de cinquanta curts d’animació que han sigut digitalitzats per a la seua projecció en el museu gràcies al suport de la Filmoteca de València.
Carlos Rigalt, Patricio Payá i Pérez Rierol
La primera part se centra en el dibuixant guatemalenc Carlos Rigalt, que durant els vint-i-tres anys que va passar a Espanya es va dedicar a la “incipient” indústria de l’animació i que està considerat com l’autor de les primeres pel·lícules valencianes d’aquest tipus. Segons han assegurat, de les tretze pel·lícules que Rigalt va gravar solament han “sobreviscut” tres, que es conserven en les filmoteques Espanyola i Catalana.
Per la seua banda, l’alacantí Patricio Payá va destacar per treballar amb el paper en comptes d’amb el cel·luloide i per haver elaborat la majoria de les pel·lícules que la juguetera dels Germans Payá d’Ibi va incloure en els primers proJectors infantils, que González qualifica com “els avis del Cinexin”.
L’últim pilar és Pérez Rierol, que es dedicava a “fer cinema d’una manera domèstica i autodidacta amb la seua família” per a la companyia de producció i distribució Cifesa.
A través de la recuperació d’una de les seues memòries de producció de 1945 s’han pogut recopilar dades de cadascuna de les pel·lícules, com el pressupost, l’argument o les idees de difusió.
Segons el director del MuVIM, Rafael Company, els tres van demostrar ser uns artistes “valents, audaços, professionals i competents” per desenvolupar el seu treball en un context polític i social “tan dur com va ser l’etapa posterior a la Guerra Civil”. Ha afegit que en una societat “devastada” van tenir la iniciativa de contribuir a la construcció d’una indústria que, entre altres coses, “va propiciar que els xiquets tingueren una infància menys trista”.
González ha explicat que el 75 % del metratge de la zona de València ha desaparegut i que del centenar de pel·lícules que es van rodar en aquest període a Espanya, solament hi ha dotze que siguen valencianes.