vicent sorliOPINIÓ

Vicent Sorlí, militant socialista

Aquesta serà l’última referència que faça al “procés” de Catalunya fins després de les eleccions del 21 de desembre, on és una obvietat dir ací quin seria el meu candidat i a quin partit polític votaria jo en el suposat en cas d’estar censat en algun lloc del territori català. I serà l’última referència perquè crec que hi ha problemes més greus, sagnants diria jo, al nostre entorn que ens involucren a tots, inclosos catalans i catalanes.

El molt honorable i visionari expresident, de mirada messiànica, hauria de parar-se a pensar, a reflexionar, durant eixes passejades per les terres de Flandes en el que ha fet, en el que ha provocat i en les conseqüències per a la majoria de ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Pel que respecta a l’exvicepresident i exconseller d’Hisenda, tot un exemple de misticisme, de fe catòlica i practicant, em pregunte si a les seues plegaries i oracions ha tingut en compte a tots eixos ulls plens de por, d’angoixa i de tristesa, però al mateix temps enllumenats per una lleugera esperança, que jugant-se la vida i els pocs diners que tenen, arriben a l’illa de Lesbos, la porta d’Europa, una Europa que necessàriament hem de canviar-la, no sols pel que respecta al tema econòmic i financer, sinó també a l’aspecte social.

Els nacionalismes reconvertits en independentisme no són la millor manera de fer-ho, i no ho és perquè són excloents, insolidaris i generen enfrontaments i ruptura de la convivència, i per tant, són conceptes que no tenen res a veure amb els postulats de l’esquerra. Nacionalisme i independència són dos conceptes que a hores d’ara han quedat obsolets i fora de lloc, no obstant això, la gent que defensa aquests idearis tenen tot el dret del món a fer-ho perquè en una democràcia caben tots i totes.
A l’ex, fincat de manera provisional en terres de Flandes, m’agradaria fer-li arribar un breviari de Safo, poetessa grega nascuda fa més de dos mil anys precisament a l’illa de Lesbos: “La inmediatez es siempre, y lejaníase reviste de nunca o de fracaso; 
te vas desvaneciendo en la sombría
distancia que se agranda paso a paso”.

I als altres ex, els que pernocten a la Meseta però que prompte, “via Forcadell”, abandonaran la presó, els diria el que em va diagnosticar el meu fisioterapeuta: “vosté el que té, és un problema a les articulacions, agreujat per un sistema de vertebració molt tocat”.

En democràcia, l’articulació de les lleis s’ha de complir, i de cap manera les seues polítiques independentistes poden afectar a la vertebració econòmica i social d’eixe privilegiat tros d’Europa que s’anomena Catalunya. Això no poden tornar a fer-ho; no poden ficar en una situació extrema aquesta part d’Europa, eixa Europa que a través de Lesbos o peregrinant en pateres a les nostres costes, tant anhelen eixos ulls plens de por, d’angoixa i tristesa, però tanmateix enllumenats per una petita llum d’esperança.

Imprimir article

Comente esta notícia en el nostre fòrum polsant ací.

0 Comments

  1. He esperat uns dies per a felicitar-te pel teu valent article, que compartisc, per a veure les reaccions que es produïen.
    De moment no les hi ha hagut i no t’han cridat fatxa, ni traïdor ni botifler, ni portanoves del PP, ni t’han fet escraches com als companys alcaldes i regidors socialistes a Catalunya, per no ser independentista, m’alegre.
    Salutacions i somriures
    Joan Francesc Coscollar.

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

He llegit i accepte la política de privacitat i lavís legal

Post comment