vicent sorliOPINIÓ
Vicent Sorlí, militant socialista
No queden tan lluny eixes campanyes electorals plenes de promeses i més promeses, barrets de plàstic, entrepans de mortadel·la, orxata amb fartons, ventalls i globus de color blau que, en quantitats indecents queien del cel, també blau. En aquelles campanyes electorals era tot blau, blau i més blau, i tot amenitzat per la música dels pasdobles i dels himnes de València i d’Espanya (una Espanya blava); i per acabar, traques i castells pirotècnics.
Ells omplien els circs de gom a gom, amb gent de totes les edats, i escenificaven les seues pretensions quasi igual que ho feien els emperadors romans però al contrari d’aquests, ja que allí no hi havia feres que devoraven als esclaus, ni gladiadors que es barallaven fins a morir.
Tot era meravellós, pujaven amb cotxes de luxe i pel circuit de Xest es passejaven dalt d’un Ferrari amb un somriure espectacular. Ompliren de vaixells, també de luxe, i de Formules 1, el port de València, expulsant dels espigons als pescadors de la Malva-rosa i del Cabanyal, d’eixos espigons on ells havien pescat tota la vida.
I per beneir-ho tot, vingué “su Santidad”, el dels mocassins rojos. Banderes blanques i grogues adornaven els carres per on havia de passar; es posaren per tot l’itinerari pantalles gegants de televisió perquè ningú es poguera perdre res; i la gent entusiasmada no tenia ni idea del “tejemaneje” que es portaven, ni en les nombroses pantalles de TV, ni en els W.C. portàtils, que hi havia tants que te se n’anaven les ganes de pixar. Diuen les cròniques que molts d’ells es quedarem sense estrenar, però la gent entusiasmada per tot, no volia veure més enllà.
Encara que per desgràcia se sabia, alguns sí que veiem que eren uns mentiders especialitzats a omplir circs mediàtics. Mentrestant molta gent ho estava passant molt mal per no tindre el tractament d’Hepatitis; moltes persones majors, després de tota una vida treballant se n’anaven d’aquest món sense haver rebut l’ajuda de la Dependència… Les promeses quedaven sempre en el que eren: mentides disfressades, en el suposat cas que les mentides es disfressen.
Només cal recordar ací al poble, eixa campanya de la primavera del 2011: la Casa de la Cultura plena de gom a gom, una posada en escena com si es tractés d’una típica convenció nord-americana, i promeses, moltes promeses; entre elles em cridà l’atenció la del desviament de la C.V. 310 (carretera de Torres-Torres), i la construcció de la Variant Nord, arribaren a fer fins i tot una exposició gràfica del projecte que mai feren realitat.
Ara que este projecte es va dur  endavant per part del govern de coalició d’esquerres de la Diputació, estaria bé recuperar eixa exposició gràfica que ells, els del Partit Popular, mostraren al seu dia al poble i es quedà sense pressupost. Podríem dir com a símil, que no arribà a estrenar-se, a l’igual que molts dels W.C. públics que s’instal·laren amb motiu de la visita de “su Santidad” a València, eixa València que ells estaven convençuts que era seua.

Imprimir article

Comente esta notícia en el nostre fòrum polsant ací.

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

He llegit i accepte la política de privacitat i lavís legal

Post comment