Opinió

Vicent-Sorli111
OPINIÓ
Vicent Sorlí, militant socialista
La distància, la maleïda distància és la principal generadora dels problemes entre el partit Mas Camarena-CUBE i l’equip del Govern Municipal. Total, set kilòmetres tenen la culpa que els tres representants de les urbanitzacions hagen d’exposar arguments enrevessats, defensar estratagemes revestides de presumpta legalitat i solucionar equacions d’aritmètica econòmica proporcional, davant la resta dels Representants del Poble.
Un poble amb història, costums, tradicions i arrelament. Un poble que ha vist com el mas de Torre en Conill, en altres temps era un generador de llocs de treball i font d’ingressos de moltes famílies; han anat transformant els camps de garroferes, ametlers, tarongers i fruita de tot tipus, en carrers de gespa amb llacs artificials, on uns pocs ànecs acomodats i avorrits es dediquen a menjar caragols i a mirar com per damunt dels seus caps passen les boles, que des del “tee” d’eixida van encarades cap als “greens”; i al voltant de tota aquesta bucòlica transformació, la urbanització de Torre en Conill, una barreja d’edificacions a voltes concentrades i altres disseminats.
En canvi, Mas Camarena és un lloc estratègic per la proximitat a València, a centres comercials i d’oci. Està al costat del Parc Tecnològic i compta amb unes vies de comunicació excel·lents com són el BY-PASS i la CV-35 (pista d’Ademús). Ahí feren altre tipus d’urbanisme, més concentrat, format per sectors i zones residencials, on destaquen eixes tanques espesses d’exuberants xiprers, on de tant en tant trauen el cap les buguenvíl·lees i els gesmilers, que van dibuixant l’estructura i la forma de la mateixa urbanització, però amb un inconvenient: està ubicada a set kilòmetres del Saló de Plens del Castell, on a la sessió plenària del passat 5 de febrer, els tres regidors/es del partit Mas Camarena-CUBE, varen presentar una moció per constituir Mas Camarena i Torre en Conill en una Entitat Local Menor.
Al seu portaveu, sempre tan educat, loquaç i a voltes pertinaç, però sense perdre les bones formes en cap moment durant les seues intervencions, se li hauria de haver dit que el trajecte que havien d’haver recorregut per presentar l’esmentada moció, era justament el doble, 14 kilòmetres, que és la distància que hi ha entre Mas Camarena i les Corts Valencianes. Allí, potser amb un poc de sort i utilitzant eixes habilitats de bon orador que té el senyor portaveu, haguera pogut convéncer al Govern Valencià per tal de canviar la Llei 8/2010 de 23 de juny de la Generalitat, de Règim Local de la Comunitat Valenciana, i concretament el seu article 61 apartat B.4 que diu: “en cap cas podran constituir-se en Entitats Locals Menors les urbanitzacions ni nuclis de població de característiques similars”.
Mentrestant, senyores i senyor regidor del partit Mas Camarena-CUBE, poden recórrer vostés els kilòmetres necessaris per a arribar al Saló de Plens del Castell del seu poble i defendre els interessos de totes les urbanitzacions i de la gent que ha decidit viure ací, que per aquest motiu van ser vostés elegits.
Segur que si canvien la seua forma tan particular de fer política, la distància deixarà de ser a poc a poc un problema.

Imprimir article

Comente esta notícia en el nostre fòrum polsant ací.

0 Comments

  1. Gracias señor Sorlí, desde la discrepancia en algunos argumentos y la coincidencia en otros muchos.
    Quiero destacar el respeto hacía el discrepante y la moderación que hasta ahora he leído siempre en sus artículos de opinión.
    Y en este caso no es una excepción.
    Aprecio y le agradezco esa actitud noble con que usted impregna sus escritos.
    Estoy a su disposición si quiere que delante de un café o una cerveza debatamos o comentemos nuestras diferencias, quizás empequeñezcan.
    Salvador Beltrán
    Portavoz Mas Camarena- CUBE

  2. ¿La distancia té la culpa? ¿De què? De que hagen desaparegut les garroferes, ametlers, tarongers… què l’Ajuntament haja omplit les seues arques d’impostos i llicències, que els propietaris dels camps vengueren els terrenys (imagine que a bons preus) perquè ja pocs joves s’anaven a dedicar al camp. Açò no ha sigut terra conquerida pels xaleteros, ni l’ocupació de Gaza.
    On estaven els què tindríen que haver defensat el territori dels urbanitzadors? Fent càlculs dels beneficis econòmics?.
    Puc no compartir del tot el model territorial o l’urbanisme salvatge, això seria altre debat, però parlem de la integració d’uns veïns que han optat per viure en una part del terme de Bétera. Els casc urbà no és l’única opció. Bétera és més que l’Avinguda, l’estació del trenet o Mas Camarena. Bétera és el poble de tots i totes, i els arrels, la cultura i les tradicions es tenen quan es cuiden i es comparteixen. En altres ocasions remuguem d’ells perquè em evolucionat o canviat de pensaments. Jo també he anat a enviscar de xiquet, però ara preferesc l’ànec avorrit a l’ocell engabiat o el bou embolat (costums i tradicions del nostre poble) .
    Hi ha que posar ponts i no barreres, crec just que qualsevol grup ciutadà puga reivindicar drets i serveis que creu justos, el centralisme és d’altres èpoques. Algú tindria que mirar com exemple l’Ajuntament de València i la descentralització cap als barris.
    Per últim eixa frase de vostè “Segur que si canvien la seua forma tan particular de fer política, la distància deixarà de ser a poc a poc un problema” i feta per un militant socialista, em plantejaria fer memòria del que ha sigut eixe històric partit i on està en aquests moments tan particulars, fent eixa política. Possiblement vostè també estiga patint, que ja tenim edat i hem vist molt.
    Salutacions d’un veí teu.

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

He llegit i accepte la política de privacitat i lavís legal

Post comment