Els apassionats de les arts marcials tenen una cita el pròxim dissabte, 24 de març, al Pavelló Municipal de Bétera. De 10.00 a 14.00 hores hi haurà una Jornada de Portes Obertes dedicada a aquesta disciplina esportiva.
Durant aquesta primera jornada, organitzada per la Regidoria municipal d’Esports, es podran veure exhibicions de Karate, Tai-Txi, Taekwondo i Aikido.
En primer lloc, el Karate és un art marcial tradicional de les illes Ryūkyū pertanyents avui dia al Japó, basat en alguns estils de les arts marcials xineses, o Wu Shu, i en menor mesura en altres disciplines provinents del sud-est asiàtic. Amb 50 milions de practicants al món, el karate és el segon art marcial i esport de combat més practicat al món, després del Taekwondo amb 60 milions, i molt més que el Judo que té 16 milions. Al contrari que aquestes, el karate no és una disciplina olímpica encara; sinó un esport d’exhibició que té l’opció de ser disciplina olímpica a partir de Tòquio 2020, malgrat que el Taekwondo en les seues dues modalitats (WTF i ITF) és de per si una variació dels estils de Karate.
El Tai-Txi és un art marcial desenvolupat a l’Imperi de la Xina, practicat al segle XXI per diversos milions de persones al món sencer, per la qual cosa s’explica entre les arts marcials més practicades. Originalment, el tai-txi és un art marcial intern per a la lluita cos a cos, siga armat o desarmat. En temps més recents se’l considera cada vegada més com una pràctica física-espiritual per millorar la qualitat de vida tant física com mental.
El Taekwondo és un art marcial i esport de combat modern, el qual va ser donat a conéixer com a tal l’any 1955 pel General Choi, sent convertit en esport olímpic de combat des de l’any de 1988, en els J.J.O.O. de Seül, Corea, on va ser presentat com a esport d’exhibició fins al seu reconeixement esportiu olímpic en els Jocs Olímpics de Sidney 2000.
Finalment, l’Aikido és un art marcial tradicional modern del Japó. Va ser desenvolupat inicialment pel mestre Morihei Ueshiba (1883-1969), aproximadament entre els anys de 1930 i 1960, a partir de diversos estils d’arts marcials clàssiques i tradicionals del Japó, amb armes i sense armes.
La característica fonamental de l’aikido és la recerca de la neutralització del contrari en situacions de conflicte, donant lloc a la derrota de l’adversari sense danyar-lo, en lloc de destruir-o humiliar. L’Aikido en estar sota la influència del sintoisme, i en menor mesura pel budisme zen, busca formar els seus practicants com a promotors de la pau.
Comenta aquesta notícia