La Davis serveix per a impulsar el projecte de Diputació d'obrir la plaça de bous a tot tipus d'esdeveniments

La Diputació de València que presideix Jorge Rodríguez persegueix, des dels inicis de la legislatura, que la plaça de bous de la ciutat siga un espai obert a tots els ciutadans, acollint altres esdeveniments socials, culturals i d’oci, més enllà dels festejos taurins que tenen lloc en períodes concrets. Un dels objectius és convertir el recinte com a icona de la capital del Túria, incloguen-lo en els diferents circuits turístics. Així, l’arribada de la Copa Davis a la ciutat ha reforçat aquesta iniciativa.
El passat divendres, el màxim responsable de la Institució Provincial assistia a l’estrena de l’equip espanyol en els quarts de final de la Davis. Rodríguez seguia des de la llotja d’autoritats de la plaça, convertida en pista de terra batuda, la trobada que enfrontava al tenista de Xàbia, David Ferrer, amb el número u alemany, Alexander Zverev, previ al debut de Rafa Nadal davant el número dos alemany, Philipp Kohlschreiber.
Nadal i Ferrer, que van compartir la presentació de l’‘Armada’ espanyola amb el president de la Diputació i un grup de xiquets que van exercir d’improvisats periodistes, coincideixen amb Rodríguez en les bones condicions del recinte de la corporació i la pista de terra batuda de Xàtiva, on el balear ha tornat a les pistes després de la lesió en l’Obert d’Austràlia el passat mes de gener.
Els responsables de la corporació van aprofitar aquesta cessió de la plaça de bous per a la Davis, valorada en 150.000 euros amb el manteniment i les tasques de neteja incloses, per a seguir impulsant la campanya de portes obertes que cerca acostar la institució als ciutadans perquè la coneguen de més a prop.
En els voltants del carrer Xàtiva, un estand de la Diputació ofereix informació dels serveis que presta la corporació i dóna a conéixer l’exposició ‘Memòria de la Modernitat’, el projecte cultural amb obres de Sorolla, Pinazo, Carmen Calvo, Miquel Navarro i Equip Crònica, entre altres.
Aquests tresors artístics formen part d’un patrimoni que s’explica també amb recintes públics com la mateixa plaça de bous, una construcció neoclàssica del segle XIX, obra de l’arquitecte Sebastián Monleón.