Sol i ombra

 
 
OPINIÓ
Vicent Sorlí.
A les falles d’aquest any, he tingut l’oportunitat d’assistir a dos corregudes de bous, una al sol i l’altra a la primera barrera a l’ombra. De cap de les maneres em considere un aficionat il·lustrat,  tot el contrari; els meus coneixements en aquest ritu cerimonial tan antic en el temps i tan estigmatitzat últimament, són més aviat rudimentaris. Per aficionat il·lustre, erudit i inclòs poètic, a Rubén Amón, dqui recomane la lectura dels seus articles sobre tauromàquia.
A la vesprada de sol, les grades estaven ocupades majoritàriament per aficionats dels pobles de l’Horta, que entenen més de bous que de toreros i tenen el costum de berenar abans que el quart bou isca a l’albero. El president del festeig coneixedor d’aquest ritual, demora una estoneta l’ordre d’avís perquè la porta de chiqueros s’òbriga.
La vesprada de l’ombra en primera barrera va ser tot un privilegi per a la vista i per als sentiments. Estava envoltat pels llauradors “de casa rica”, empresaris, gent de postin, i algun exiliat de Barcelona en busca d’autor, que no tenien el costum, cap d’ells,  de berenar a mitjan correguda.
Una vegada la fira acabada, l’albero del cosso del carrer Xàtiva el transformaren en una esplèndida pista de tenis de terra batuda, que no tenia res a envejar a les de “Roland Garrós”, on tingué lloc l’eliminatòria de la “Copa Davis” entre Espanya i Alemanya, i on el capità de l’equip espanyol Sergi Bruguera, cridava: “tira amb molta força, David!!”; ell es dirigia en català tant al manacorí Rafa Nadal, com al de Xàbia David Ferrer. L’uniat de la llengua i l’Espanya plural.
El lloc va ser el mateix, les cerimònies diferents, el públic variat de tota mena i la plaça de bous de València, sense pretendre-ho, va recollir en pocs dies de diferència els ooolés!!!, els xiulets, els aplaudiments, els pasdobles, l’empaque dels toreros, els silencis als jocs, els crits d’ànim i d’esforç dels jugadors, l’amargura de la derrota, les llàgrimes i l’eufòria de la victòria, i sobretot el: “tira amb molta força, David!!”.
Quanta diversitat concentrada en un mateix lloc de manera natural, beneïda siga i tot el respecte per a ella, perquè és una demostració evident que ací cabem tots, unes vegades al sol, i les altres no sempre a l’ombra.