Fills del silenci Cartell Poveda-001La bandera republicana onejarà en alguns llocs aquest pròxim dissabte, 14 d’abril, per commemorar la proclamació de la Segona República Espanyola. Enguany es compleixen 87 anys d’aquella efemèride. Algunes plataformes republicanes i agrupacions per la Memòria Històrica han preparat diversos actes en distints municipis.

D’aquesta manera, a Bétera, la Plataforma Republicana de la localitat ha organitzat, per a les 19.00 hores, la projecció del documental ‘Fills del Silenci. L’impacte del Franquisme en la Societat Valenciana’. Aquest, està produït per la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació Provincial de València, encapçalada per Rosa Pérez Garijo. Es tracta d’una cinta de 40 minuts dirigida per la periodista Rosa Brines, amb l’impuls de l’Associació Stanbrook (Centre d’Estudis i Documentació de la Memòria Republicana).

El saló de plens del Castell és el lloc escollit per a projectar aquesta obra on es recullen testimonis de víctimes de la repressió i entrevistes a professors universitaris com: Ana Aguado, Josefa Celda, Enrique Ginés, Pascual Marzal, Antonio Montalbán, Isabel Rodrigo, Antonio Ruiz, Elisa Sanchis, Joan Lluís Sanxis, Ismael Saz, Joan Sifre, Beatriz Villarroya, Elena Villasante, Àngel Viñas.

Una societat marcada

Així, a l’audiovisual apareix una jove de Torrent, Beatriz Villarroya, que descobreix que el seu besavi va ser afusellat en 1939 i, davant la falta d’informació, inicia la seua pròpia cerca, conscient del silenci en el qual han viscut les generacions més joves.

Josefa Celda, de 86 anys, recorda que a l’edat de 8 va visitar al seu pare en la presó just el dia abans de ser executat. Enrique Ginés, pioner de la ràdio valenciana, dóna a conéixer la repressió que va patir la seua família, i Antonio Ruiz parla del temps de confinament que va sofrir en diverses presons per la seua condició d’homosexual.

El professor Ismael Saz, catedràtic d’Història Contemporània de la UV, dóna compte d’anys de repressió franquista mentre que la catedràtica Ana Aguado analitza la societat del patriarcat i el model de dona falangista lliurada a la vida domèstica, una intervenció sostinguda pel testimoni d’Isabel Rodrigo.

El professor de dret Pascual Marzal repassa de forma didàctica el concepte de falsa justícia que sostenia al règim franquista, i l’experta en processos de duel, Helena Villasante, explica la necessitat de moltes famílies de recuperar els cossos dels seus.

Finalment, el professor i ex-religiós Joan Lluís Sanxis assenyala el menyspreu a la llengua i la cultura del poble valencià, recordant el paper fonamental que va jugar l’Església Catòlica a l’hora de legitimar el règim franquista.

També participen els ex-dirigents de Comissions Obreres (CCOO) Joan Sifre i Antonio Montalbán com a representants de la lluita antifranquista des de l’àmbit del treball, així com una de les últimes dones empresonades pel règim, Elisa Sanchis, en el conegut episodi de “la caiguda dels estudiants”.

Amb tot açò, aquest treball plasma que la repressió franquista va crear una societat de silenci i por sociològica que va tenir greus conseqüències en les generacions posteriors i l’esdevenir sociopolític d’Espanya, sense oblidar als pobles valencians, caracteritzats per tenir una llengua i cultura pròpies.

 
 
 
 

Imprimir article

Comente esta notícia en el nostre fòrum polsant ací.

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

He llegit i accepte la política de privacitat i lavís legal

Post comment