Ells i elles, no s’obliden d’elles, especialment d’ella, teníem un somni: obrir València al mar i per dur-lo endavant no dubtarem en plantejar i projectar, l’enderrocament i l’abandonament de barris mariners deixant gran part de la zona sense serveis, sense pràcticament seguretat, i per descomptat, deprimir-la urbanísticament i socialment i d’aquesta manera donar peu a l’especulació.
Es veien tan poderosos, corroborat eixe sectari poder per les majories absolutes que incomprensiblement rebien dels ciutadans i ciutadanes que començarem a transformar el port de València. Ells l’anomenaven, La Marina Reial. I van portar a tots els veixells, de vela i sense vela, més cars i pretensiosos del món per celebrar l’America‘s Cup, i com això no era prou per a justificar els seus projectes, ens vam atrevir a emprenyar-se econòmicament amb míster Bernie Ecclestone, per dur en diverses ocasions a la Marina Reial el circ més car del món, la Formula Uno.
I el Port de València, amb la seua Marina Nord, Marina Sud, Auditori, que dit de passada deixa molt a desitjar respecte a l’acústica, i edificis avantguardistes, es va omplir de gent de “postin“, elles amb els seus modelets mariners i els seus perfums primaverals, fresquets i cars i ells en els seus polos de La Coste, camises Ralph Lauren i nàutiques de cent euros. Tot ho van omplir d’un fals glamur. I a pesar de tot no heu vàrem aconseguir perquè els veïns i veïnes veiem que eixe projecte d’“Obrir València al Mar”, era sinònim de propel·lia i especulació.
Però mira per on, la mar té aquestes coses… El cap de setmana passat aparegueren per la bocana d’eixe mateix port que ells anomenaven La Marina Reial, tres vaixells, que res havíem de veure amb l’opulència d’aquells altres. Aquests anaven carregats de, por, sofriment, esperances i somnis; i les dàrsenes del port de València s’ompliren d’humanitat, amb gent solidària, xalets reflectants, bates blanques i sabates esportives, muntant un dispositiu per a rebre a aquestes persones anomenades migrants.
Cal dir que en un principi eren 629, molts d’ells menors que viatjaven sols, però durant l’èpica travessia va nàixer el 630, que després d’haver sigut rebutjats per Malta i pel govern italià, una barreja d’ultranacionalistes i populistes (per cert el “Movimiento Cinco Estrellas“, on ha estat en aquesta crisi?, i haver navegat per la Mediterrània durant una setmana, per fi arribaven a València una ciutat que sempre ha estat i està oberta al mar, a la Mar i al món sencer.
Article d’Opinió: Vicent Sorlí
