L’Espai Cívic i Cultural l’Ateneu de Bétera (plaça del Mercat), ha organitzat per a aquest dissabte, 14 de juliol, la presentació d’un llibre i la projecció d’un documental el protagonista dels quals serà el camp de concentració de Portacoeli (1939-1942). Aquest acte donarà el seu tret d’eixida a les 20.00 hores amb la presentació del llibre i la xarrada pertinent. Posteriorment, a les 21.30 hores es procedirà al sopar i cap a les 22.30 hores serà el torn per al documental i el seu debat.
El documental està dirigit per Rafa Arnal i Joan Barres. A més, la realització i el muntatge és de Vicent Lluch i l’edició d”Imaginat’. La música original és de Blas Payri. Es tracta d’una producció de l’Associació Stanbrook (Centre d’Estudis i Documentació de la Memòria Republicana), que compta amb l’especial col·laboració de la Fundació Salvador Seguí, la Fundació Anselmo Lorenzo, l’Aixam edicions, l’Ateneu de Serra, L’Hospital Doctor Moliner, l’Ajuntament de Serra, la Universitat de València, la Conselleria de Justícia, l’administració pública, Reformes democràtiques i Llibertats Públiques i la Universitat d’Alacant.
Aquest documental està en part basat al llibre que porta el mateix nom, de l’Aixam Edicions.
Aquest projecte se centra en un fet bastant conegut del final de la guerra a Espanya com és la captura, al port d’Alacant, de 20.000 republicans que van ser traslladats al camp de Concentració d’Albatera.

Context

L’octubre de 1939, per motius de salubritat, el camp va ser clausurat i els presos redistribuïts. Al voltant de 12.000 van ser traslladats a un camp força desconegut: el Camp de Concentració de Portaceli (Serra). Un camp que, segons els escrits trobats, a la Inspecció de Camps de Concentració de Presoners es dóna notícia de la seua existència, a finals d’abril de 1939, com a camp de reclusió per a la zona de València.
El camp va tindre una població “flotant” d’entre 4.000 i 5.000 interns, amb entrades i sortides constants, excepte a la fi de 1939 quan, amb l’arribada dels presos d’Albatera, la xifra va pujar de cop fins als 12.000-15.000 interns, moment en què la situació es va convertir en catastròfica per a tots ells, arribant a haver-hi fins a 32 presos per cel·la.
Els mesos següents els ja identificats i jutjats en els “sumaríssims” rebien la llibertat (si aconseguien els avals necessaris), eren traslladats als diversos penals de l’estat o eren executats. Així mateix molts presos van trobar la mort a causa de la desnutrició, malalties, etc. Finalment el camp va ser desmantellat entre finals de desembre de 1941 i gener de 1942, quan ja havien estat identificats i transferits tots els interns, que era la veritable funció d’aquest camp.
 

Imprimir article

Comente esta notícia en el nostre fòrum polsant ací.

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

He llegit i accepte la política de privacitat i lavís legal

Post comment