Bona gent de Bétera:

La raó d’este escrit és la campanya de recollida de firmes i els comentaris que estan fent-se sobre el meu trasllat.

No volia comentar res públicament fins la missa d’acomiadament, però crec que és necessari ara aclarir coses.

A mi és el primer que em dol anar-me’n de Bétera. Em dol perquè voré menys a qui s’ha convertit en un pare i un amic: D. José, el retor de dalt. Em dol perquè no caminaré cada dia pels carrers d’este poble meravellós que m’ha obert els seus cors des del primer dia. Em  dol perquè deixaré de riurem i de patir amb la bona gent d’este poble. Em dol perquè no voré cada dia el rostre meravellós de la Mare de Déu d’agost i del Crist de la Protecció als qui tanta devoció els he agarrat. Em dol perquè no voré creixer els fills dels que s’han convertit en els meus amics, o els xiquets que he batejat o combregat. Em dol perquè no podré preguntar als jòvens que em trobava al bar o al pub sobre com els va en els estudis, en la faena o amb la nòvia. Em dol perquè no voré cada dia a les meues volgudes feligreses que venen cada dia a missa i tant es preocupen per mi i tant m’han volgut i ajudat.

Clar que em dol!

Però em dol perquè el nostre bon Déu em va cridar a ser retor i m’ajuda cada dia a ser-ho, i és per ell que em cada destinació que he tingut he pogut enamorar-me de cada poble.

Jo no vaig triar vindre a Bétera, jo havera seguit a Perú, i em va doldre molt eixir d’allí. Però gràcies a Déu em vaig fiar de la fe, i vaig confiar en la proposta (que no imposició) que em féu el bisbe. Si havera pensat com alguns estan diguent, no havera vingut, i no havera tingut la sort de conéixer-vos.

El mateix és ara: No em “manen” que me’n vaja, sino que em proposen una nova missió perquè creuen que sóc necessari allí.

Vaig vindre amb por, però amb confiança en la providència divina, i així me’n vaig a la nova missió. Vaig vindre amb alegria i passió, i així vull entrar en la nova destinació.

Bétera sencera: vos vull molt i sé que em voleu, per això vos demane que deixeu les firmes i els comentaris. Ens anirem acomiadant estos dies i el diumenge 16 donarem gràcies a Déu tots junt en la missa de despedida.

I si em voleu, espere que al nou retor, que ve amb la mateixa por, confiança i passió que jo, el rebeu amb l’estima amb la que em despediu a mi.

Visca Bétera, visca la mare de Déu d’agost i visca el Crist de la Protecció.

Vicent Font, rector de la Puríssima.

Imprimir article

Comente esta notícia en el nostre fòrum polsant ací.

3 Comments

  1. Un referent per a l’esglessia del segle XXI!!! Em sap molt greu q ens deixes!!!! Saps q sempre aquest poble et rebrà amb els braços oberts, aci tens ta casa!!!!

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

He llegit i accepte la política de privacitat i lavís legal

Post comment