La passada setmana visquérem uns desafortunats incidents- que MAI- havien d’haver-se produït.
No sé si estaran vostés d’acord amb mi. No perquè un determinat moviment sociocultural o, fins i tot polític no puga convocar la seua manifestació o contra-manifestació, que cadascú té el seu Déu que el beneeix i el santifica, o açò creuen. Allò desafortuntat és que qui va decidir autoritzar la contra-manifestació- L’altre esdeveniment era anterior- no va mesurar el que ha de mesurar: les conseqüències per a la població infantil.
Sí, en els actes s’anunciaven activitats Infantils. INFANTILS, senyor governador. Vosté sap que si no marca una distància mínima pot haver-hi conflicte. I ho va haver.
Encara que es defense al·legant que no estava previst que acudiren membres de la ultradreta. Així va ser. Fixes les conseqüències: des de les més lleus; una o dues nits sense dormir per la tensió causada a les més greus: estrés posttraumàtic, particularment per als xiquets presents i de manera vicaria per a TOTA la població de Bétera.
Qui atendrà els problemes causats? Parle dels xiquets, dels xiquets de Bétera! Els que estaven i els que no. Perquè, repetisc aquesta por es trasllada de forma vicaria a TOTA la població.
Algú més va poder ser responsable. Sí, en efecte, un partit que no vull nomenar perquè amb seguretat molts ciutadans creuen en ell de bona fé, sembla que es va dedicar al precalfament de l’ambient i, fins i tot, convidar a coneguts membres de faccions de reconeguda agressivitat. Vostés poden opinar políticament el que estimen convenient- faltaria més– però jo en la meua condició de Psicòleg no puc quedar-me callat davant tan insòlit menyspreu cap als nostres, meus, seus, de tots, xiquets. Rectifiquen, senyors per favor.
Didac Moreno Psicòleg Clínic