Els Fantasmes

Jo crec en els fantasmes, i sempre he pensat que ací al poble estan amagats al Castell, no se exactament en quin dels racons, però allí han quedat desvelats per sempre. El que passa és que aquestes criatures de malèfica saviesa saben com, on i a qui fer les seues fantasmades.

En aquests darrers anys no s’han deixat veure molt, a excepció d’algunes nits que transportats per una lleugera brisa desagradable, han travessat el saló de plens, s’han assegut a l’oposició i han estat parlant a través de qualsevol regidor “altanero” o regidora cursi. Açò ocorria de tard en tard, però des de fa uns mesos la seua presencia al saló és més continua i “cansina“.

Últimament els trobe més inquiets i m’atreviria a dir que fins i tot rabiosos; serà perquè durant molts anys, massa, han tingut tot el Castell per a ells i ara han de conformar-se en amargar-se als indrets més humits de l’edifici.

La setmana passada s’atreviren a eixir pels carrers del poble amb l’únic objectiu de fer por, barrejats amb gent que en lloc de dur llençols blancs com ells, anaven envoltats de banderes d’Espanya, com si Espanya fora únicament del seu patrimoni, i a la porta de l’Ajuntament reivindicaren, no de la forma més democràtica, que ells són espanyols i valencians, sense saber molt bé el que significa ser ciutadans d’un país, d’una comunitat democràtica, avançada, on hi ha unes lleis que emparen a tots, inclòs als fantasmes del Castell que allí estaven.

Després tornaren cadascú al seu lloc i com van veure que la cosa els anava bé, acordaren anar el següent divendres al Junqueral, un lloc bucòlic, verd, ple d’arbres i cobert per una gespa ben cuidada. Allí un grup de gent havia decidit fer un acte per a tots, on hi havia jocs per als més menuts, xarrades, activitats per als més grans… Un acte que es desenvolupava dins de la llibertat d’expressió i complia tots els requisits administratius pertinents, un acte i una gent que els fantasmes del Castell odien perquè per a ells la paraula “llibertat” no la tenen al seu llenguatge, no la volen perquè no la comprenen en tots els seus sentits, sols algunes vegades l’han utilitzat per manipular als portadors de banderes d’Espanya, com si Espanya fora únicament d’ells.

Allí al Junqueral, els fantasmes del Castell gaudiren acompanyats d’atormentats de la democràcia i de les llibertats, i amb la il·lusió de poder fer possible la tornada a aquells anys obscurs, de blanc i negre, carents de tot tipus de llibertats i on les paraules diàleg, consens, negociació, acord, etc., eren desconegudes perquè els problemes, diferencies i les opinions contraposades es resolien d’altres maneres.
Aquell dia al Junqueral, on fantasmes, feixisme, xenofòbia i provocació van fer de les seues, va ser precís la intervenció de les Forces i Cossos de Seguretat, sinó a saber que haguera pogut passar a la gent, grans i menuts, que ens agraden més o menys les seues idees, on tots ells estaven fent ús de la seua llibertat.
Els fantasmes tornaren al Castell i els provocadors abandonaren el lloc al crit de “Viva España”.

Per cert, m’agradaria saber perquè l’any 2012, governant el Partit Popular i fent-se l’acte al mateix lloc i amb la mateixa gent, no va passar res de res. Segurament si tinc ocasió, li ho preguntaré als fantasmes del Castell

Vicent Sorli.