Cada mes i de forma periòdica, hi havia uns dies que apareixien estesos, al lloc més discret del fil d’estendre, uns panys de ”Ribó”, amanosa ets de forma rectangular, de color blanc immaculat.
Mai vaig interessar-me per eixos draps blancs, però amb el pas dels anys ho he entés tot; això és el que té de bo el pas del temps. I de tant en tant em ve al pensament aquests fets tan angoixosos, tan incòmodes, tan femenins… que les dones han suportat únicament per la seua condició de ser dona. En una societat masclista com era aquella, on ells es dedicaven a treballar i conviure amb el fum dels cigarrets, les fitxes de dòmino, les partides de cartes sobre tapets verds i a xuplar caramels de “Pictolin” dels que sí que feien sabor menta i tabac. I elles a guisar, dur la casa, cuidar als fills, als pares, als sogres, als oncles …… En aquells anys no tan allunyats, elles ho suportaven amb dignitat i inclòs amb devoció diria jo, i cada mes els panys de “rizo” blanc immaculat estesos al lloc més discret del fil d’estendre.
Ara el govern socialista, al que la dreta, d’abans, la d’ara i la de sempre, detesta fins a un punt que bordeja l’antidemocràtic, acaba de signar amb el grup polític de Podemos, benvinguts amics, un Acord de Pressupostos de l’Estat per al 2019, on en un dels punts, concretament el 14.6, preveu una baixada substancial als productes d’higiene femenina passant a considerar-los com a productes de primera necessitat. Segurament aquest fet no tinga altre significat per a la dreta, la de sempre, que siga únicament un “brindis al sol”.
Doncs no ho és perquè a part de representar un estalvi econòmic, simbolitza un reconeixement a les dones, en especial a aquelles dones que periòdicament sofrien dolors de panxa, mals de cap, canvis d’humor i altres incomoditats íntimes; mentre que ells xuplaven un caramel de Pictolin durant el trajecte del bar a casa, on els esperava la taula parada, el sopar fet i la roba neta.
I els panys repuntats de “rizo”, blancs immaculats ja estaven secs fins al mes següent.
NOTA: Segur que la gent jove tant especialista en xarxes socials, no acaben de comprendre tot açò. És normal, però que rebusquen als seus mons informàtics que segur que algun referent trobaran.
Autor: Vicent Sorlí
