Familiars de veïns de Bétera afusellats a Llíria assisteixen a la presentació de l’associació de familiars i víctimes del Franquisme

Aquest dijous, 24 d’octubre, s’han complit 79 anys d’alguns dels afusellaments que es van produir a la tàpia del cementeri de Llíria durant la Postguerra. Entre els afusellats tal dia com hui, però de 1939, es trobaven veïns de Bétera. Hui, alguns dels familiars d’aquestes víctimes han assistit a les instal·lacions del citat camp sant amb motiu de la presentació de la nova associació de Familiars i Víctimes del Franquisme de les fosses del ‘Cementeri de Llíria’.

Presidida per Sergio García Tudela, familiar dels veïns de Bétera Federico Carrasco Ricart (avi) i José Martínez Berga (besoncle), l’associació fa una crida a aquelles persones que tenen algun familiar afusellat a Llíria i vulguen sumar-se a l’agrupació o necessiten informació al respecte. Doncs, l’entitat persegueix localitzar i exhumar la fossa comuna, on es van enterrar unes 112 persones afusellades en l’etapa de postguerra espanyola. Tot i això, segons ha indicat Sergio García, podrien haver-hi més víctimes del que en un principi es sap. Aquestes persones van ser assassinades durant les quinze jornades d’afusellament que es van realitzar a aquesta zona, entre el 15 d’abril del 1939 i el 15 d’abril del 1940.

A l’acte de presentació han acudit el coordinador del Grup per la Recuperació de la Memòria Històrica a València Matías Alonso, Membres de la Comissió de la Memòria Històrica de Llíria, la tinent d’alcalde Consuelo Morató, el regidor Francesc Fombuena i l’alcalde del Municipi, Manolo Civera. Així mateix, familiars d’algunes de les víctimes també han estat presents. Alguns d’ells han portat fotografies dels seus difunts. Aquest ha sigut el cas de les famílies dels veïns de Bétera Juan Cotanda Tortajada i José María Aloy García. Del primer han acudit la seua néta i neboda i de l’últim el seu fill i la seua néta.

Segons ha explicat Matías Alonso, “Llíria és el segon lloc on més afusellats hi ha, després de Paterna”.

Al llarg de la jornada, els presents han visitat la zona on se sospita que es troba la fossa comuna de Llíria i, també, la ubicació on es van produir els afusellaments, al costat de l’actual mur exterior del cementeri edetà.

Per la seua banda, Manolo Civera, ha mostrat la predisposició del consistori de la població per a brindar les ferramentes necessàries a l’associació, amb l’objectiu de “garantir el dret de totes les persones a tindre un soterrament amb dignitat”.

En aquest sentit, l’Ajuntament té la intenció de construir un monòlit en record de les víctimes, on puguen figurar els noms de tots els afusellats i la data de la seua mort.

Les víctimes de la fossa de Llíria provenien de diferents localitats de la comarca del Camp de Túria i d’altres poblacions d’Els Serrans i l’Horta. No obstant això, també hi ha comptabilitzades persones d’altres ciutats espanyoles: