(EFE) L’exministra socialista de Cultura Carmen Alborch ha mort aquest dimecres a València als 70 anys, d’edat després d’una llarga malaltia.

Alborch, que ha mort en el seu domicili, va ser també diputada en el Congrés, regidora a l’Ajuntament de València i directora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), així com escriptora.

El compromís amb el feminisme i la passió per la cultura van ser els eixos vitals d’Alborch, una rebel alegre i transgressora que des de la seua joventut es va implicar en la lluita per la igualtat i va ocupar espais de poder quan era estrany veure a dones en aqueixos àmbits.

Nascuda el 31 d’octubre de 1947 en un xicotet poble de la província de València, Castelló de Rugat, ser la major de quatre germans la va obligar a obrir-se camin, a qui en el col·legi sempre alçava la mà per a qüestionar el que s’explicava.

El seu pas per la Universitat de València per a estudiar Dret, en la Facultat del qual arribaria a ser degana amb 37 anys, va marcar l’experiència vital d’una jove que va arribar a les aules en un moment en el qual era estrany que les xiques estudiaren aquesta carrera, i que es va sentir afortunada de pertànyer a la generació del 68.

Durant la seua etapa universitària va lluitar des de l’activisme i la rebel·lia contra la dictadura i per la democràcia, i a més va descobrir el feminisme quan una companya li va prestar “El segon sexe”, de Simone de Beauvoir.

Un feminisme que segons confessava li va canviar la vida i li va portar a implicar-se en el naixement de les primeres associacions de dones a principis dels setanta, que reclamaven la despenalització de l’adulteri i de l’avortament o el divorci, i a practicar-lo amb passió també des dels espais de poder on va estar.

Alborch va entrar en política en 1987, quan a punt d’anar-se a Nova York per a estudiar propietat intel·lectual la va cridar el conseller de Cultura de la Generalitat Valenciana, Ciprià Císcar, per a oferir-li la direcció genera de Cultura, i va decidir canviar el deganat de la Facultat de Dret per la Conselleria.

Poc després va passar a dirigir un museu que feia els seus primers passos, l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), on va donar suport a les avantguardes i que va deixar en 1993 per a ser la primera ministra de Cultura de la democràcia en l’Executiu de Felipe González en qualitat d’independent, perquè no es va afiliar al PSOE fins a l’any 2000.

Després de la derrota socialista de 1996, va encadenar diverses legislatures com a diputada i senadora.

Va deixar la primera línia de la política després de les eleccions generals de 2016 i es va reincorporar com a professora honoraria a la Universitat de València, on va tornar a tancar un cercle i va revelar un dels seus aprenentatges vitals: “El profund secret de l’alegria és la resistència”.

Autora de diversos llibres dedicats a les dones i el feminisme, com la trilogia que formen “Soles”, “Dolentes” i “Lliures”, Carmen Alborh va rebre nombrosos guardons per la seua lluita per la igualtat, i en els últims mesos va ser objecte de diversos homenatges.

Entre ells, el passat 9 d’octubre va recollir l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana.

Imprimir article

Comente esta notícia en el nostre fòrum polsant ací.

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

He llegit i accepte la política de privacitat i lavís legal

Post comment