La Diputació de València ha organitzat l’exposició itinerant ‘Memòria de la Modernitat’, que actualment pot visitar-se a la Casa de Cultura d’Ontinyent. Aquesta mostra es troba emmarcada dins la secció ‘Dones artistes en la Diputació. Noves narratives entorn de l’art contemporani’. La finalitat d’aquesta iniciativa és donar visibilitat a les dones artistes valencianes, reivindicar el seu treball i la seua vàlua, així com reflectir el suport que les pensions de la Institució Provincial van suposar per a l’impuls de les seues carreres.

La dona com a artista o com a font d’inspiració per a l’art són dues opcions vàlides per a confirmar el protagonisme que aquesta exposició amb els tresors artístics de la Diputació concedeix a les dones. Segons explica Mireia Ferrer, professora de la Universitat i una de les comissàries de ‘Memòria de la Modernitat’, “és necessari traçar una genealogia de les artistes valencianes, mostrar i emfatitzar la seua presència en aquests certàmens, ja que elles no han comptat amb el degut protagonisme en els grans relats que la historiografia ha realitzat sobre l’art valencià del segle XX”.

Aquesta és una de les potencialitats de la mostra amb un centenar d’obres del patrimoni artístic de la institució, que en paraules dels experts, “ajuda a reescriure la història de l’art valencià”. En aquesta història no poden faltar aquestes pensions de la corporació, que van constituir una plataforma per a la promoció i projecció de les artistes valencianes recentment titulades.

En la dècada dels anys trenta i quaranta ja va haver-hi presència femenina en aquests concursos, però es va haver d’esperar fins als seixanta per a l’aparició de la primera dona pensionada per la Diputació, Aurora Valero. Va ser entre 1966 i 1968 quan es va produir l’autèntica irrupció de les dones, que van acaparar els premis de beques de la Diputació en les seues diferents seccions, on van destacar artistes expressionistes com l’artista de Bétera Fina Inglés, Carmen Mateu o Ángeles Marco.

També mereixen especial atenció les guanyadores de l’important Premi Alfons Roig: Carmen Calvo, Soledad Sevilla i Ángeles Marco, que van obtindre aquest reconeixement entre els huitanta i els noranta, època en la qual, per primera vegada en la història de l’art valencià, algunes d’aquestes grans artistes que havien sigut pensionades per la Diputació van començar a exercir la docència en la Facultat de Belles Arts.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

He llegit i accepte la política de privacitat i lavís legal

Post comment