El 28 de novembre és el Dia mundial de les persones sense llar. Aquesta data es va crear per la necessitat de crear consciència i propostes per a ajudar als qui no posseeixen un lloc on viure. Una persona sense llar és aquella que viu als carrers de les ciutats, i temporalment en albergs, en molts casos, a causa d’una ruptura encadenada, brusca i traumàtica dels seus llaços familiars, socials, laborals, etc.
Una persona sense llar és el nivell màxim d’exclusió social i marginació que realitza una societat moderna. Durant la història, s’ha denominat a aquest grup de població de molt diverses maneres.
La por a reviure situacions traumàtiques sol provocar en aquesta persona rebuig (de diferents graus segons la persona) a tornar a intentar portar una vida laboral i a refer relacions familiars i socials. També l’extrema indigència a la qual li condueix aquesta situació és un obstacle.
Amb aquesta celebració es pretén visibilitzar a aquest col·lectiu per a lluitar contra la discriminació i l’estigma que pateixen les persones sense llar.
Amb el lema, “Fes-me visible, per dignitat, ningú sense llar”, són moltes les organitzacions que en aquest dia criden al compromís de les administracions per a desenvolupar polítiques públiques que protegisquen a les persones sense llar i que aposten per la garantia d’accés a drets humans fonamentals, com l’habitatge i la salut.
