Segur que molts de vosaltres heu escoltat el meu so, però ningú sap on estic ni qui sóc.

Per conéixer-m hem de remuntar-se a l’any 1888, data la qual vaig nàixer de la mà del fonedor Manuel Quiles, amb el nom de “Carmen Luisa” i un pes de 113 kg.

El motiu de la meua creació va ser l’arribada de les filles de la caritat a la casa Castell de la localitat de Bétera, on em van beneir a la seua plaça, col·locant-me, posteriorment a la torre Oest.

Des d’allà dalt feia servir el meu so per a diferents avisos a la comunitat religiosa que allí hi havia. De la mateixa manera, la meua veu servia d’alarma a tota la població en cas d’incendi, inundació, o qualsevol altra catàstrofe que afectara el meu benvolgut poble de Bétera.
Al meu cos hi ha una sèrie d’inscripcions. En primer lloc, a la part superior done testimoni de qui va ser alcalde i retor l’any que vaig nàixer, D. Luis Inglés, i D. Joaquin Blasco, respectivament.

Més avant es troba el meu nom, Carmen Luisa, acompanyat de l’any del meu naixement (1888) i el nom del meu pare, Manuel Quiles. Per acabar, es troba el nom del president de la ‘Junta de Montes i Señorío Territorial de Bétera’ d’aquell any, D. José Fuster. I entre decoracions vegetals i una creu amb pedestal, la imatge de la patrona del nostre poble, la Puríssima Concepció.
La meua truja feta de fusta serveix per a contrapesar el meu pes, i no està sencera, ja que te un mos a l’orella esquerra a causa d’una caiguda que vaig sofrir l’any 1960 per unes fortes pluges torrencials, les quals van enderrocar la torre on estava instal·lada. Açò va fer que em recol·locaren a una nova espadanya situada a la vora del pati interior del Castell.

En la dècada dels 70, una nova aventura m’esperava, ja que amb la construcció d’un nou asilo per a les filles de la caritat el meu emplaçament tornaria a canviar. Des d’aquell dia em trobe a la terrassa de l’actual Col·legi de Nostra. Sra. del Carme.
A partir de l’any 2008 unes noves mans em fan sonar, ja que la Colla de Campaners de Bétera recupera els meus tocs per a les festivitats més importants, com la Verge Milagrosa, el Crist de la Protecció i la vespra de l’Assumpció, el 14 d’agost.
D’aquesta manera no he caigut a l’oblit, ja que sóc la quarta campana més antiga de la localitat, darrere de la campana Santa Maria (1513) situada al campanar, Divina Pastora (1871) que podem trobar a l’ermita, i la campana Verge dels Amors (1879) la qual està localitzada a la capella privada del Mas d’Aguirre.

Firmat: Campana Carmen Luisa
Imprimir article

Comente esta notícia en el nostre fòrum polsant ací.