Bétera prepara per al cap de setmana una activitat destinada a un públic familiar i infantil. Així, el pròxim diumenge, 13 de gener, tindrà lloc la representació del contacontes ‘Polls i Puces‘. Aquestes activitats serà a les 12.00 hores al col·legi Josefa Guardiola (C/ Sant Lluís). L’entrada a l’acte és lliure.

Els assistents coneixeran la història d’Agapito, que no és un poll qualsevol, vol ser aventurer i té ganes de viatjar. Saltant de cap en cap viurà moltes emocions i coneixerà històries de tot el món.
La narració i titelles aniran a càrrec de guant, de taula i plans.

Un contacontes és un narrador oral de contes i històries. El contacontes està inspirat en una figura familiar ancestral en les diferents autonomies espanyoles i amb perfils molt personals. Aquesta modalitat va ser recuperada com a espectacle públic pels grups de teatre independent i les modernes companyies de titelles,4​ a partir de la dècada de 1970. També s’ha promocionat la narració amateur, amb esdeveniments com la Marató dels Contes, una tradició iniciada a Guadalajara en 1992 i estesa després a altres ciutats espanyoles.

En el contacontes s’utilitzen diferents gèneres:

  • L’Anècdota. Aquesta és una relació o notícia, breu, d’algun succés particular més o menys notable. Normalment persones que viuen una vida d’aventures, viatgers i similars, estan en el centre de l’anècdota.
  • El Relat. Aquest és tota narració i més específicament qualsevol successió de fets, reals o no, sense un nus dramàtic estricte.
  • La Llegenda. És un gènere molt universal. La llegenda està sempre en l’origen de cada poble i encara que pot resultar fantàstica, en realitat pot tindre una llunyana inspiració històrica. Ací, estan lligades al tema de la creença. Les llegendes tenen per funció donar una explicació o un esclariment.
  • El Mite. Aquest forma part de la cosmogonia d’una regió o d’un poble.
  • El Conte. El conte és una ficció en prosa, breu, però amb un desenvolupament tan formal que, des del principi, consisteix a satisfer d’alguna manera un urgent sentit de finalitat.
  • Contes d’espants. El gènere de terror i espant ha sigut sempre atractiu als pobles i té molt a veure amb les llegendes i els mites.​
  • El ‘culebrero’. En algunes regions es tracta de la caricatura del comerciant que en les places anuncia els seus productes de manera creativa, utilitzant el conte com a mitjà d’atraure l’atenció.
  • La Rondalla. Es tracta d’un gènere antiquíssim. És un tipus de composició breu que desemboca en una moralitat. Els protagonistes solen ser animals que representen a éssers humans.
Imprimir article

Comente esta notícia en el nostre fòrum polsant ací.