A partir d’aquest dimarts, 29 de gener, es modifica la velocitat màxima a la qual es pot circular en les carreteres convencionals. D’aquesta manera, es passa de 100 km/h a 90 km/h. No obstant, això depén també del tipus de vehicle. Tots els canvis i com afecten a cada vehicle es poden trobar en el Butlletí Oficial de l’Estat en el següent enllaç: velocitat.

L’Estratègia de Seguretat Viària 2011-2020 fixa com a objectiu principal que la taxa de morts per sinistres de trànsit per milió d’habitants baixe de 37. A l’inici de la dècada l’objectiu era assolible, però les dades dels últims anys evidencien que hi ha una tendència sostinguda a l’alça quant al nombre de víctimes, que requereix mesures normatives similars a les que estan adoptant altres Estats de la Unió Europea.

De totes les mesures estructurals a adoptar per a revertir aquesta situació, hi ha una que s’estima que és clau: reduir la velocitat en les carreteres convencionals. És necessari posar de manifest dues dades sobre aquest tema: en primer lloc, que és en aquest tipus de vies on tenen lloc entorn del 75% dels accidents amb víctimes; en segon lloc, que la velocitat inadequada és la causa concurrent en el 20% dels casos.

A Espanya, des de principis dels anys huitanta del segle passat, el límit de velocitat en les carreteres convencionals per a turismes i motocicletes es va fixar en 100 i en 90 km/h, depenent de si la via disposava d’un voral practicable d’almenys 1,5 metres. En aquells anys, el nombre de quilòmetres de vies d’alta capacitat era insignificant, i les carreteres convencionals de primer ordre permetien desenvolupar una velocitat màxima de 100 km/h a fi de millorar la fluïdesa de la circulació en un context de creixent augment del parc automobilístic.

Hui dia la situació és completament diferent. Espanya és un dels països del món amb major nombre de quilòmetres de vies d’alta capacitat, vies més segures i que permeten major confort en els desplaçaments. Les carreteres convencionals, que vertebren al país en una immensa malla, ja no tenen com a prioritat augmentar la fluïdesa de la circulació en general, sinó connectar persones i transportar mercaderies en un radi d’acció més pròxim.

D’altra banda, analitzant el context europeu, es constata que progressivament la majoria dels Estats de la Unió Europea han anat adoptant mesures de reducció de les limitacions de velocitat en aquelles vies en les quals no hi ha separació física de sentits, sent la tendència majoritària la limitació de 90 km/h, encara que alguns països han apostat ja per establir limitacions de 80 km/h en aquestes vies.

Amb la modificació de l’article 48 desapareix la diferenciació de limitacions genèriques entre 90 i 100 km/h existent per als turismes i les motocicletes, reduint-ho a una limitació general de 90 km/h. Formalment, s’introdueix un quadre que simplifica els límits genèrics per a les vies i per als vehicles, classificant als mateixos en tres blocs. D’aquesta forma, les limitacions per a vehicles més específics es detallen en apartats successius, buscant facilitar cada tipus, encara que en aquests casos no s’han introduït canvis significatius.

Un altre dels objectius de la modificació és el tractament dels límits de velocitat existents en les carreteres convencionals per als vehicles de transport de viatgers i de mercaderies. En aquests casos, a través de la simplificació dels límits en general, s’adeqüen les limitacions d’aquests vehicles reduint el diferencial de velocitat respecte dels turismes. D’aquesta forma, es pretén que les diferències entre els grans tipus de vehicles no siguen superiors a 10 km/h en aquestes vies. En el supòsit dels camions implica que en un bloc de carreteres s’uniformitza la velocitat a 80 km/h, límit que és comú en la gran majoria dels països de la Unió Europea. En el cas dels autobusos, la limitació genèrica a 90 km/h és degut a la baixa sinistralitat continuada d’aquest tipus de vehicles, si bé aquells que no estiguen dotats de cinturó de seguretat no podran circular a més de 80 km/h.

D’acord amb el que es disposa en l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, aquest reial decret s’adequa als principis de bona regulació.

Quant a la seua necessitat i eficàcia aquesta modificació reglamentària és l’única que permet complir els objectius de reducció de sinistralitat en vies convencionals, establir un sistema segur vial en aquestes carreteres i homogeneïtzar els límits de velocitat seguint les pautes que es van marcant dins de la Unió Europea.

Com s’aplica depenent de cada vehicle

En carreteres convencionals amb separació física dels dos sentits de circulació, el titular de la via podrà fixar un límit màxim de 100 km/h per a turismes, motocicletes i autocaravanes amb massa màxima autoritzada igual o inferior a 3.500 kg.

Als vehicles de tres rodes assimilats a les motocicletes, s’apliquen els mateixos límits de velocitat que s’estableixen per a les motocicletes de dues rodes.

Per als vehicles que realitzen transport escolar i de menors o que transporten mercaderies perilloses, es reduirà en 10 quilòmetres per hora la velocitat màxima fixada, en funció del tipus de vehicle i de la via per la qual circula.

En el cas que en un autobús viatgen passatgers dempeus perquè així està autoritzat o en cas que l’autobús no estiga dotat de cinturó de seguretat, la velocitat màxima en vies convencionals serà de 80 quilòmetres per hora.

En les vies sense pavimentar el límit de velocitat màxima serà de 30 km/h.

Als vehicles de tres rodes i quadricicles en qualsevol tipus de via on estiga permesa la seua circulació s’aplica el límit de 70 quilòmetres per hora.

Les infraccions a les normes d’aquest precepte tindran la consideració de greus o molt greus, segons corresponga per l’excés de velocitat, segons es preveu en els articles 76.a) i 77.a), tots dos del text refós de la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles a Motor i Seguretat Viària.

Imprimir article

Comente esta notícia en el nostre fòrum polsant ací.