(EFE) La Guàrdia Civil ha desarticulat una trama que va estafar 120.000 euros amb la venda de productes ficticis de segona mà a través d’Internet i ha detingut a tres homes pels suposats delictes d’estafa, falsificació de documents públics, usurpació d’estat civil i pertinença a banda criminal.
L’operatiu desenvolupat per l’Equip de Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Puçol, es va iniciar quan es va tindre coneixement d’una estafa tecnològica ocorreguda a Estivella, segons un comunicat del Cos Armat.
L’operatiu va culminar amb la detenció de tres homes d’edats compreses entre els 32 i 38 anys, i de nacionalitat espanyola i fins al moment, s’han pogut esclarir 58 delictes d’estafa a través d’Internet de diferents punts de la geografia espanyola.
Les diligències han passat a la disposició del Jutjat d’Instrucció 4 de Sagunt.
Procediment de l’estafa
Han explicat que d’una banda, un expert informàtic feia ús de tècniques d’ocultació a través de programari, servidors VPN anònims i servidors amb una seguretat mínima i desplegava un entramat de webs, unes de comerços electrònics i unes altres d’empreses de missatgeria, paqueteria i transports voluminosos.
Les webs de comerços electrònics, generalment de venda de tractors, encara que també d’ordinadors i maquinària industrial, simulaven ser una empresa real existent i modificant les URL de les web les mantenien actives.
Si eren retirades per petició judicial o policial, les clonaven d’empreses series i amb reputació empresarial europea i les publicaven amb una URL similar.
Paral·lelament, publicaven webs d’empreses de transports i paqueteria que oferia mediació entre els clients i les empreses de venda de maquinària industrial, instruments musicals o ordinadors.
Un altre integrant falsificava documents oficials d’Espanya i països com Hongria, Holanda, Romania, Itàlia o Filipines, amb els quals obtenia multitud de targetes telefòniques prepagament per a les estafes i obrien comptes corrents per tot el territori nacional que serien usades per a rebre les transferències dels diners estafats.
Amb les targetes de crèdit o dèbit associades a aquests comptes, extreien els diners estafats a través dels caixers automàtics.
Una vegada establides les webs en servidors amb dades falses, telèfons comprats amb identitats falses i comptes bancaris operatius, publicaven en portals d’anuncis de compra – venda d’articles de segona mà com a tractors, maquinària industrial, instruments musicals i ordinadors a preus interessants i arribaven a publicar 400 anuncis en dos dies.
Quan algú s’interessaven per l’article, havien de realitzar una transferència a un compte corrent que li facilitaven, prèviament oberta amb documentació falsa, i remetre per correu electrònic una còpia de la transferència.
En enviar-la, rebien un correu electrònic amb el número de seguiment de l’enviament de l’article que mai rebien ni existia i per a quan denunciaven l’estafa, els diners ja havia sigut retirat.
Generalment un compte fins que era cancel·lada o bloquejada, rebia entre 10 i 20 transferències en un termini curt de dies i el benefici econòmic superava els 12.000 euros.
Quan el perjudicat no es fiava dels anuncis, l’interlocutor de les estafes el remetia a les webs de comerç electrònic i en veure les mateixes accedien a realitzar les transferències però si encara no es fiaven, els oferien que pagaren a l’empresa del transport perquè fera de mediadora, però a l’ésser aquesta també fictícia tampoc rebia l’article.
Si encara així, amb l’anunci, amb la web del comerç i amb la web del transport no aconseguien convéncer al perjudicat per a augmentar el grau de confiança i aconseguir la transferència enviaven una còpia del Document Nacional d’Identitat del venedor, que en realitat era d’un altre dels estafats que anteriorment havia enviat les seues dades, per la qual cosa resultava doblement perjudicat.