(EFE) Ana Blasco i Tomás Llorente investigaven amb la palla de l’arròs a la recerca d’un material que substituïra el poliestiré expandit en els monuments fallers i es van topar, de forma inesperada, amb un producte que auguren revolucionari per a la construcció pel seu baix cost i excel·lents qualitats ignífugues i aïllants.

Es tracta del “hyperin“, un aïllant tèrmic i acústic, ecològic, amb resistència al foc superior a 240 minuts, regulador de la humitat, versàtil i fàcil de treballar, a més d’econòmic per ser un residu agrícola i que en 2018 va ser reconegut com la millor patent d’Espanya i està a punt d’utilitzar-se en diverses obres, entre elles un camp de refugiats a Mèxic.

Blasco detalla que el nou material, que ja té també la patent europea i està en tràmit per a aconseguir la internacional, s’assembla al formigó i està compost de palla d’arròs -que la seua crema està prohibida en la Comunitat Valenciana- i un 15% màxim de residus plàstics, per la qual cosa continua sent “sostenible i biodegradable”.
Encara que es pot elaborar amb la palla de qualsevol cereal -ja l’han provada amb dacsa-, aquesta enginyera química de 40 anys ha incidit en què les seues qualitats “són millors” amb la de l’arròs.

Explica que al costat de l’arquitecte Tomás Llorente, el seu soci en l’empresa Combustió ECO que ha desenvolupat aquest producte, han posat “el seu granet d’arena” per a eliminar plàstics en reconvertir els seus residus en producte per a la construcció, perquè un habitatge de 70 metres quadrats requereix 28.000 botelles de plàstic de dos litres.

“És un material biodegradable, les restes del qual es poden reciclar de nou i que permet resoldre problemes mediambientals que generen molts maldecaps com la crema de l’arròs o els plàstics en els oceans, i a més és més barat que el que hi ha en el mercat i les seues característiques tècniques són millors”, ressalta.
Per a crear “hyperin” es fa una massa mesclant la palla de l’arròs, que li subministren diversos agricultors, i el plàstic reciclat del qual es retira dels oceans i els facilita l’Institut Tecnològic del Plàstic, Aimplas, amb qui col·laboren en la cerca de noves alternatives. “Després es premsa i s’asseca i es fan motles de 4,5 o 10 centímetres de gruix fins a 0,6 centímetres per a fer rajoles tèrmiques per a sòls radiants”, afig.

Després de ser accelerats per StartUp Europe Acceleratos de la Fundació FINNOVA, el setembre de 2018 el projecte va entrar en Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsades per l’empresari Juan Roig, i actualment està a punt de signar obres a Alacant, València, Madrid, Sevilla i Níjar (Almeria).

Assegura que estar en Llançadora li ha donat formació i l’aprenentatge per a ajudar-la a “ser empresària” i recorda que quan van donar amb el nou material els va sorprendre que “no cremava, no transmetia la calor i el podies agafar amb la mà sense cremar-te”.

Aquest descobriment, relata, va ser aparcat i quan van acabar les Falles de 2018, en la qual van crear un monument que els seus *ninots estaven fets de palla de l’arròs, el van portar a la Universitat Politècnica de València per a fer proves i confirmar les seues propietats.
Blasco reconeix que ja existeixen aïllants ecològics que no són derivats del petroli com la llana de roca, llana de vidre o la fibra de vidre però ressalta que el nou producte, a més de ser totalment d’economia circular, “millora les propietats aïllants i el preu” de qualsevol altre que hi haja actualment en el mercat.

L’abril vinent començaran les obres amb aquest material d’un projecte pilot, desenvolupat al costat de l’ONG Hola Mèxic: un camp de refugiats en Jalisco (Mèxic) per a 660 persones amb diversos mòduls d’habitacions i banys, cuina i menjador, centre de salut i col·legi i els usuaris del qual es dedicaran a l’agricultura.

Imprimir article

Comente esta notícia en el nostre fòrum polsant ací.