Cada 21 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna. La idea de celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna va ser una iniciativa de Bangladesh, aprovada en la Conferència General de la UNESCO de 1999 i se celebra a tot el món des de l’any 2000.
El nom de llengua materna se li dona a la llengua que les persones aprenem des de la infància i que, en general, és també parlada pel nostre pares i avis. És en aquest sentit que cobra la seua rellevància cultural. La manera en què ens comuniquem determina, entre altres coses, les relacions que establim amb el món que ens envolta, amb els altres individus i amb nosaltres mateixos com a subjectes d’un patrimoni cultural i una història personal. Les societats multilingües i multiculturals existeixen a través de les seues llengües, que transmeten i preserven els coneixements i les cultures tradicionals de manera sostenible.
Les llengües són l’instrument de major abast per a la preservació i el desenvolupament del nostre patrimoni cultural tangible i intangible. Tota iniciativa per a promoure la difusió de les llengües maternes serveix no solament per a incentivar la diversitat lingüística i l’educació multilingüe, sinó també per a crear major consciència sobre les tradicions lingüístiques i culturals del món i inspirar a la solidaritat basada en l’enteniment, la tolerància i el diàleg.
La UNESCO creu en la importància de la diversitat cultural i lingüística per a les societats sostenibles. En el marc del seu mandat en pro de la pau, treballa per a preservar les diferències de cultures i idiomes que fomenten la tolerància i el respecte dels altres.
Atés que 2019 és l’Any Internacional de les Llengües Indígenes, aquest Dia Internacional de la Llengua Materna està dedicat al tema de les llengües indígenes com a factor de desenvolupament, pau i reconciliació. Els pobles indígenes representen aproximadament 370 milions de persones i parlen la majoria de les 7 000 llengües vives.