(EFE) Un grup d’investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha ideat un prototip de sistema de comunicació entre senyals de trànsit i vehicles que actualitza de forma remota els senyals per a adaptar-les a les condicions de trànsit i transforma la placa en un radar permanent.
Aquest sistema està format per un ordinador encastat tipus Raspberry Pi, una bateria i una antena, i es comunica amb qualsevol vehicle dins del seu radi d’abast per a indicar-li la ubicació del senyal, el seu significat i la direcció del trànsit en la qual el senyal és aplicable.
En rebre aquest senyal, el vehicle la presenta al conductor en el quadre de comandament o en dispositius mòbils personals per a oferir informació de forma automàtica i no intrusiva.
Des del seu laboratori, i en col·laboració amb experts de la Universitat Nacional de Tsinghua (Taiwan), l’equip de la UPV ha creat aquest sistema que, segons s’explica des de la universitat, “destaca pel seu baix cost, fàcil instal·lació i escalabilitat”.
“Davant una modificació normativa no serà necessari canviar els senyals de trànsit desplegats en les vies de circulació, com acaba d’ocórrer recentment en limitar la velocitat màxima a 90 km/h en vies secundàries”, s’afig des de la UPV.
A més de proporcionar informació directa al conductor, es canviaran i s’adequaran a l’entorn o condicions climàtiques en temps real. “Així seran les carreteres i senyals del futur”, segons Pietro Manzoni, investigador del Grup de Xarxes de Computadors del Departament DISCA de la Universitat Politècnica de València.
“Encara que predir el futur sempre és arriscat, podem imaginar que en uns cinc anys els senyals de trànsit es comunicaran directament amb el conductor a través d’unitats de bord i dispositius mòbils”, pronostica Manzoni.
Al seu judici, autopistes, autovies i carreteres tant urbanes com rurals “seran intel·ligents i els senyals de trànsit interactuaran de forma transparent i automàtica en les pantalles o quadres de comandament de tots els vehicles”.
El sistema proposat envia informació de forma bidireccional: transmet informació tant des dels senyals de trànsit cap al conductor com des d’aquest cap a aquelles.
“Això obri el ventall cap a un conjunt d’aplicacions que permetrien el monitoratge en temps real del compliment de les normatives de seguretat viària; seria alguna cosa així com disposar d’una xarxa de radars o guàrdies de trànsit permanents en cada senyal”, destaca Juan Carlos Cano, investigador del mateix grup.
Les solucions existents en el mercat fins al moment estan basades en els tradicionals senyals de trànsit estàndard o en pantalles de leds configurables (limitades a grans vies i en àmbits urbans).
A més, cada vegada de forma més habitual els vehicles ja incorporen sistemes que, a partir de cambres, són capaces d’interpretar la informació dels senyals de trànsit instal·lats en les vies.
“El nostre prototip processa totes les dades registrades pels senyals, com a densitat del trànsit o condicions meteorològiques. I, a partir d’ells, envia als vehicles les ordres i recomanacions adaptades a l’entorn”, explica Cano.
Actualment pot donar-se el cas de no veure un senyal, per exemple, en dies de boira espessa, però amb aquest tipus de dispositius -“que fa que les carreteres parlen”, segons Manzoni– es pot programar una alerta d’àudio o un missatge en el quadre de comandament que, sense desviar l’atenció del conductor, li permeta rebre aquesta informació i reaccionar “de forma natural”.
L’investigador Carlos Tavares, del GRC–DISCA de la UPV, detalla un altre possible cas: “La densitat del trànsit és molt diferent de les hores d’entrada o eixida dels centres que durant les hores de classe. El senyal pot variar en funció del tram horari, passant d’un stop a un cedisca el pas, modificant la velocitat màxima permesa o canviant els intervals de verd/roig d’un semàfor”.
Per a validar el prototip desenvolupat, els investigadors preveuen que el sistema puga ser desplegat en entorns crítics com per exemple “punts negres” i zones de baixa visibilitat.